La poca traça de dues famílies
L'última novel·la de Care Santos, Habitacions tancade s (Planeta, 2011), ens convida a casa de la burgesia barcelonina en el moment en què comença a colonitzar l'Eixample de Cerdà amb el modernisme de bracet. La columna vertebral del relat és la vida de la dinastia Lax. Violeta Lax, la néta del patriarca Rodolf Lax, fa una recerca sobre el passat de la família. La Violeta investiga però també recorda les vivències pròpies. Hi ha un detall d'aquests records que estan inspirats en un fet íntim de Care Santos. A la mansió dels Lax, un palauet al passeig de Gràcia, l'escala de marbre està presidida per una escultura. Està col·locada de tal manera que tots els Lax hi ensopeguen, des del patriarca Rodolf fins a la Violeta. Aquesta anècdota troba el seu paral·lelisme en la realitat de la vida de Santos, perquè la poca traça dels Lax és una picada d'ullet a la falta d'agilitat que, segons Santos, també pateixen el seu marit Deni i el seu fill gran: "És com si el meu home no sabés les seves dimensions, o com si acabés de traslladar-se a una casa nova. Però no: fa deu anys que vivim al mateix lloc i ell encara no encerta ben bé a passar pel forat de les portes sense clavar-se un cop de colze o un cop de genoll. I l'Adrià, el nostre fill gran, fa el mateix, i jo em sorprenc que una cosa així es pugui heretar. Viure amb ells és haver de suportar el concert de cops i ais que sempre els acompanya. Em sembla tan curiós que vaig regalar aquest tret familiar als meus personatges".
