28/03/2012

Una pluja que difumina la memòria

1 min

Mirar a través de la finestra en un dia de pluja desdibuixa prou els contorns perquè les persones acabin perdent la seva individualitat. Sota un paraigua es fa evident la nostra vulnerabilitat, fa que tots ens assemblem més. Jordi Coca ha escollit aquesta fotografia de Janine Mizéra per il·lustrar En caure la tarda , la darrera novel·la que publica, un relat sobre un home comú -més envellit que vell- que dedica una tarda i una nit de vigília a passar comptes al que ha estat la seva vida, aprofitant que una pluja intensa desaconsella sortir de casa.

Fer memòria entre xàfecs, ja se sap, dispara la melangia, així que la imatge, en blanc i negre, s'adequa al to general del llibre (i reforça la grisor aparent del personatge, un intermediari de comerç, mai protagonista).

Il·lustradora, dissenyadora gràfica i fotògrafa, Mizéra està establerta a Hamburg. La seva carrera la va començar com a capturadora de paisatges i edificis, i no va ser fins al 2010 que va decidir-se a ampliar el camp d'acció als retrats. La influència del cinema es fa palesa en moltes de les seves fotografies, de tons tènues o sèpies i un aire oníric.

En aquest cas, el desenfocament de la imatge ajuda a donar-li l'aire tèrbol. I intuïm que no és només l'efecte de l'aigua contra el vidre, sinó que és la pròpia memòria la que ha començat a desdibuixar el passat. No fos cas.

stats