Publicitat
Publicitat

El plaer de recomanar un bon llibre

El boca-orella és la principal eina de promoció d’una obra, i la descoberta, “una emoció molt potent”

“Hola, em recomana un llibre per a algú que no li agrada llegir?” Aquesta és la frase que provoca més malsons i urticària als llibreters, i sempre en cau alguna en diades com Sant Jordi, en què es venen 1,6 milions de llibres. I és un malson perquè els experts en la recomanació de llibres saben que és imprescindible conèixer el possible lector per poder fer diana. I per conèixer un lector, no hi ha res millor que saber els llibres que li han agradat abans. “No pots recomanar a l’engròs. Has de tenir en compte qui hi ha a l’altra banda”, certifica l’assessora editorial Ester Pujol, que tot sovint ofereix recomanacions en mitjans radiofònics. L’escriptor Marc Artigau, que també col·labora en una secció de llibres a RAC1, està tan avesat a disparar títols per al gran públic que, “en l’era dels links ”, fins i tot sap vincular títols de llibres a referents audiovisuals.

Però en qualsevol cas, sempre cal conèixer el destinatari. Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria i coordinador del postgrau de prescripció lectora, que forma professionals de la recomanació, essencialment llibreters i bibliotecaris, marca les bases per a una bona recomanació: “Primer, haver llegit. Has de tenir un coneixement del que hi ha, del que es publica. Segon, has de conèixer el teu públic -edat, nivell escolar, desitjos...- i tenir empatia. I tercer, es tracta de fer encaixar els dos elements anteriors”. Toni Ferron, de la nova llibreria Foster & Wallace, de Vic, compara la relació que estableix amb el client amb una parella. “Hem d’anar construint la relació. És com un festeig. La primera vegada pot costar una mica, la segona no tant... i si el client va venint el vas coneixent, ell va confiant en tu i és més fàcil trobar el llibre”.

En el que coincideixen tots els professionals és en el plaer que suposa recomanar un llibre que t’ha agradat molt. “El plaer és triple. Quan tu el recomanes, quan la persona el llegeix, i quan en pots parlar amb ella -diu Pujol-. Recomanar un llibre és convidar algú a un club perquè disfruti -afegeix-. I alhora, hi ha llibres que et recomanen una persona: quan veus algú al metro o al bus amb un llibre que t’ha agradat penses que t’agradaria conèixer aquella persona”. “Hi ha un proverbi hindú que comença: «Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera...»”, llegeix Artigau de les primeres pàgines del seu últim llibre, el thriller juvenil La cova dels dies. “Crec que els llibres són un amic, i presentar amics és molt bonic”, continua. Ser prescriptor també és “convidar a tenir una certa mirada”. Per això ell s’entesta, per exemple, a recomanar poesia a tot tipus de públics, òbviament defensa el teatre com a literatura -és dramaturg- i sempre intenta instigar el fan dels bestsellers a “elaborar una mica més” les seves lectures.

Javier Marías escrivia el 2009, quan feia 20 anys de la mort de Thomas Bernhard, que li havia agradat tant Mestres antics que allargava les pàgines i se les reservava per a l’endemà perquè no acabés mai el gaudi. Fins i tot es va guardar l’última novel·la seva, Extinció, sense llegir, per tenir un nou Bernhard més endavant, en cas de vaques magres. Artigau recorda l’anècdota i afirma: “Hi ha gent que no ha llegit alguns grans llibres que em fa una enveja terrible. El plaer de la descoberta, en l’art, és una emoció molt potent”. L’únic perill, però, són les expectatives: sempre s’han de complir o el lector en surt escaldat. “Per això és important l’embolcall. No es pot embolicar com a alta literatura o reflexió el que vol ser un entreteniment”, diu l’experta editora Ester Pujol.

Qui és el principal prescriptor?

Cada any es publiquen a Espanya uns 80.000 títols. A Gran Bretanya es publica un llibre per minut. És impossible llegir tot el que apareix: sí, fins i tot després de la crisi se segueix publicant massa. Per això és crucial la feina dels prescriptors. Però qui són? Segons el Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres del 2017 de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, un 60% de les persones busquen informació sobre nous llibres, i d’aquests, un 53% es fien sobretot del criteri de familiars, companys i amics. És a dir, el boca-orella està molt per sobre del poder que tenen mitjans de comunicació, webs, internet, botigues, etcètera. “La recomanació que et fa algú que et mereix confiança és el principal motiu per acostar-te a un llibre”, confirma Ester Pujol. “És el protoalgoritme de les webs de compra online com Amazon, que es basa en les coincidències en les lectures”, diu Agustí. La d’un expert encara afina més.

Marc Artigau diu que últimament disfruta fent recomanacions per a adolescents, perquè és l’edat en què o perds o caces lectors per sempre. “No pots fer llegir el mateix llibre a tothom, com passa als instituts amb les lectures obligatòries, perquè depèn del seu interès, de la maduresa lectora... La plaça del Diamant a un li pot obrir una finestra i un altre es pot morir de fàstic i associarà l’objecte llibre a un rotllo, mentre que si li recomanes Ken Follet potser després en llegirà molts més”, diu Pujol.

Per això el professorat intenta ser creatiu. A l’IES Marta Mata de Montornès del Vallès han esgarrapat cinc minuts de cada matèria per poder dedicar mitja hora diària a la lectura. Després del pati, cada alumne llegeix el que vol per evitar l’excusa que les lectures obligatòries no els agraden. “Donar-los l’espai per llegir fa que es busquin la vida per trobar alguna cosa que els motivi -diu la professora de llengua i literatura Montse Morcillo-. Això ha augmentat molt el nivell lector. Però, esclar, no vol dir que llegeixin bona literatura. Això ja vindrà. Primer és important que adquireixin el plaer de la lectura”. Per arrodonir la jugada, els alumnes tenen un carnet de lectures i, de tant en tant, comparteixen a classe les que més els han agradat. Els mateixos alumnes es converteixen en prescriptors dels companys. També la professora és lectora i prescriptora: no hi ha res com predicar amb l’exemple.

El recomanador de Sant Jordi, a l’Ara.cat

Què t’interessa llegir? En quina època vols que passi la història: aquest segle, el passat o fa anys i panys? On vols que transcorri l’acció? I què busques amb el llibre? Amb aquestes quatre preguntes bàsiques, i en cinc clics, el Recomanador de l’Ara.cat et facilitarà la feina de trobar el teu -o el seu- llibre de Sant Jordi. Una setmana abans de la diada, l’equip de Cultura ha posat a disposició dels lectors més de 170 títols de tots els gèneres, temàtiques i estils, tots ells novetats editorials, per garantir que tots els públics -també els infants i joves- puguin trobar obres atractives.

El recomanador de llibres de Sant Jordi

Tots els llibres, a més de ressenya, tenen vinculada la informació que ha aparegut els últims mesos a les pàgines de l’ Ara Llegim, des d’entrevistes fins a crítiques. Aquest dissabte, per cert, el suplement de llibres serà l’especial de Sant Jordi i creixerà a 24 pàgines.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF