Un període crucial

En el quart de segle que va des de l’entrada de Puig i Cadafalch al consistori fins a la inauguració del 29, es posa en crisi la malla del Pla Cerdà i es tempteja -amb el Pla d’enllaços de Jaussely i el Pla d’Infraestructures- una nova organització funcional i simbòlica de la metròpoli (eixample i pobles agregats) mitjançant el sistema viari (rondes i radials), els equipaments centrals i els parcs i jardins. En aquest renovat esquema, la muntanya -servitud militar i rerepaís marginal fora de la quadrícula vuitcentista- s’incorpora finalment a l’interior de la teranyina d’avingudes i bulevards, connectant-se a la intersecció de la plaça d’Espanya, que esdevé contrapunt de migdia de la cruïlla de les Glòries. Al mateix moment que amb l’impuls de la Lliga i els bancs s’esventra i recrea la ciutat medieval amb la Via Laietana, aquí arrela -amb l’alè de Cambó i la mà de Forestier i de Rubió- el paisatge noucentista de pèrgoles, fonts i jardins: el verd públic domesticat que en les perspectives de Puig abraça l’àgora escalonada desplegada fins a la plaça pòrtic. Art i indústries, muntanya-jardí i ciutat capital en un joc de miralls.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF