"A les sèries i el cinema fan servir les persones baixes per ser ridícules"

BarcelonaGold parla de bellesa i parla de fortalesa, de profunditat i superficialitat. El ballarí i coreògraf Roberto Oliván, un dels noms més consolidats de l'escena catalana –amb una companyia amb epicentre a l'Ebre, on dirigeix Deltebre Dansa i l'Obrador Espai de Creació–, dirigeix i coprotagonitza al Mercat de les Flors (només tres dies, fins diumenge) un espectacle de dansa per a tots els públics que és un cant a la diversitat i a la singularitat. Després d'obrir un càsting al qual es van presentar 400 candidats, compta en el repartiment amb una ballarina d'arrels gitanes, Encarni Sánchez Mesa (Barcelona, 1982); una debutant, Maria Arronis (Barcelona, 2000); un ballarí a tocar dels 50 anys com Oliván, i un ballarí amb nanisme, el francès Ilies Benyahya-Ounich (París, 1995).

L'Ilies estudiava els cursos preuniversitaris a París quan va començar a treballar a la recepció d'un centre de dansa, on va poder fer classes gratuïtament durant més d'un any. El següent estiu li van trucar per fer de ballarí en una pel·lícula de Bollywood, a l'Índia, i allò va ser el pas decisiu per intentar dedicar-s'hi professionalment. Des del 2018 treballa d'actor i ballarí, tot i que mai ha conegut ningú amb la seva discapacitat que es dediqui a aquest ofici. "A les sèries i el cinema fan servir les persones baixes per ser ridícules. L'únic actor que és conegut per la seva actuació és Peter Dinklage, de Joc de trons. Per això m'interessa més la dansa -explica-. Tinc certs límits. Quan ets un actor discapacitat o diferent, la gent et relaciona amb el personatge que interpretes i, si veiem sempre el mateix personatge amb el mateix tipus de persona, no és just per a nosaltres", explica. El ballarí assegura que quan no se sent "respectat", tant ell com la seva feina, agafa "les coses i adeu". "Estem al 2022. Si la gent no busca, no es cultiva, no és la meva feina", sentencia. Vull que la gent discapacitada tinguin el referent que jo no vaig tenir, i vull inspirar-los a dedicar-se a les arts si és el que volen. Ens costa molt tenir representació, encara".

De fet, tenint acondroplàsia, l'Ilies mai va pensar que es dedicaria a ballar. Presentar-se al càsting de Gold va ser una manera d'empènyer-se a prendre riscos. "Per a mi tot és nou. Sempre he estat interessat en les arts, però sempre havia pensat que hauria de treballar amb el cervell, en una oficina..., i soc ballarí", afirma. Finalment, ha acabat treballant amb el seu cos, un cos que la resta de món no veu normal. Al seu voltant, encara hi ha moltes cares de sorpresa quan diu que balla. Gold justament parla "del que és important i de quina és la fortalesa de cadascun de nosaltres, darrere les nostres defenses, siguis diferent o siguis anomenat normal".