La posició de Marx i del marxisme sobre la qüestió nacional ha guanyat interès com a conseqüència del procés català. Pot semblar que el marxisme és un pensament, per definició, internacionalista i, per tant, antinacionalista, però si revisam les aportacions dels autors marxistes clàssics sobre la qüestió nacional, començant pel mateix Marx, observam que no tenen una visió homogènia. D’entrada, Marx observa una estreta relació entre nacionalisme i lluita de classes. Per a Marx, ‘nació’ i ‘classe’ són categories que no poden pensar-se separadament. D’aquí que Marx parli d’elevar el proletariat a classe nacional, com a estratègia per disputar el poder a la burgesia a l’interior de cada país. Marx no desenvolupa una teoria general sobre el nacionalisme, les seves opinions sobre la qüestió nacional són canviants, depenen de les circumstàncies concretes. Així, en el conflicte colonial entre l’Índia i Anglaterra es mostra inicialment favorable a la colonització britànica, com a factor de progrés, però posteriorment defensa la independència del país asiàtic. Marx interpreta que els moviments nacionals d’Irlanda i Polònia són aliats del moviment obrer internacional, està convençut que la independència d’Irlanda sobre Anglaterra i de Polònia sobre Rússia contribuirà a la victòria internacional del proletariat sobre la burgesia. L’opinió més estesa entre els marxistes és que Marx condiciona el suport a les lluites nacionals concretes als interessos de classe del proletariat. Rosa Luxemburg considera que l’autodeterminació és una reivindicació burgesa i que el nacionalisme és un invent de la burgesia per dividir la classe obrera. Per a Luxemburg nacionalisme equival a totalitarisme. Lenin escriu 'El dret a les nacions a l’autodeterminació' (1914) per rebatre els arguments antinacionalistes de Luxemburg. En aquest text, Lenin es posiciona a favor dels drets de les colònies i les nacions oprimides a autodeterminar-se i decidir lliurement el seu destí a través d’un referèndum. Per a Lenin, el programa marxista implica tant l’alliberament nacional com l’emancipació dels obrers de totes les nacions. L’anarquista i marxista català Andreu Nin es mostra partidari dels moviments d’emancipació nacional. Pensa que el proletariat, i no la burgesia, té a les seves mans la solució als problemes nacionals. I considera que Catalunya és una nació, perquè té els trets identitaris que defineixen una nació segons Lenin: relacions econòmiques pròpies, comunitat territorial, humana i històrica, una mateixa idiosincràsia i idioma i cultura propis. Nin observa, a 'El marxisme i els moviments nacionalistes' (1934), que la causa nacional té un gran suport entre les masses obreres i defensa el compromís del proletariat amb el moviment nacional de Catalunya. I, finalment, reivindica la proclamació de la república catalana com un acte revolucionari, una primera passa cap a l’emancipació de Catalunya de la dominació espanyola i cap al desplaçament de la burgesia del poder. La posició marxista sobre la qüestió nacional s’entén millor a partir de la diferència, establerta per Lenin, entre nació oprimida i nació opressora. Per a Lenin, cal combatre les nacions opressores perquè són una amenaça per a la democràcia i l’emancipació del proletariat, a la vegada que cal reconèixer el dret de les nacions oprimides a la lliure determinació i a la lluita política revolucionària per assolir de manera efectiva la independència.
Antoni Puig (Masllorenç, 1953) és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, diplomat en Ciències Empresarials i tècnic superior en Seguretat. És membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. El seu compromís polític es va iniciar a finals dels anys 60, quan es va integrar en el moviment sindical clandestí. Col·labora amb mitjans de comunicació alternatius com Rebelión i Lo que somos. Un dels seus llibres més destacats és Diálogos con El capital de Marx (Nuevos Tiempos, 2014). Actualment, coopera amb moviments i organitzacions d’esquerra i coordina diversos grups de debat sobre El capital. Amb Antoni Puig parlam de Marx i d’ El Capital, i de la visió del marxisme sobre el nacionalisme, l’any en què es commemora el 200è aniversari del naixement de Marx, i un any després de la celebració del 150è aniversari de la publicació d’ El Capital.
Us definiu com a marxista. Què significa ser marxista al segle XXI?
Som marxista perquè tenc clar que les idees de Marx continuen sent útils per aconseguir l’emancipació de les classes treballadores. Les obres de Marx tenen tanta o més validesa que en el moment en què van ser escrites. Però el pensament de Marx ens ha arribat deformat per lectures parcials i indirectes, per resums i manuals, fets des de posicions externes a la seva obra. En general, a Marx se l’ha llegit poc. Afortunadament, això pot canviar, perquè aviat tindrem la sort de gaudir d’una nova edició integral de les seves obres, que ens permetrà accedir a la totalitat dels seus textos. Si llegim Marx descobrirem que no només va fer una anàlisi profunda del sistema capitalista i dels seus problemes, sinó que també ens va donar eines per analitzar alguns dels problemes actuals. Un exemple d’això és la qüestió ecològica. Durant molts d’anys es pensava que Marx era un defensor del productivisme, que mitificava el creixement de les forces productives i que no tenia res a aportar a l’ecologisme. Però les noves lectures de Marx deixen al descobert un enfocament sensible amb la qüestió ecològica, que és molt útil per construir un programa ecològic. Contràriament al que es pensava, Marx diu que el desenvolupament de les forces productives sota el sistema capitalista adopta la forma de forces destructives perjudicials pels humans i la natura. Els seus textos incorporen conceptes, com el de ‘ruptura metabòlica’, que poden ser també molt útils per entendre els problemes ambientals actuals. No podem resoldre els problemes ambientals sense entendre el sistema de producció sota el que apareixen.
Al voltant de Marx hi ha molta controvèrsia. Hi ha sectors importants de les societats de l’antic bloc soviètic que no perdonen a Marx la seva herència totalitària. Fins a quin punt es pot acusar Marx del que s’ha fet en nom seu?
Marx va viure tota la seva vida en una situació de pobresa. La seva lluita política per la llibertat el va dur a emigrar a diferents països. Al llarg de la seva vida va donar suport als moviments democràtics de l’època. Marx va dedicar la seva existència a entendre els perjudicis que provocava el capitalisme als humans i la natura. L’objectiu de Marx era assolir una societat sense explotació, en harmonia amb la natura. Una altra cosa ben diferent és el que es va fer en nom seu. Pens que s’ha fet una apropiació equivocada de l’obra de Marx, però no podem acusar Marx d’allò que han fet aquells que s’han apropiat de manera il·legítima del seu pensament.
La vostra proposta de retornar al pensament de Marx, a un Marx sense ismes, sense les adherències introduïdes per les diverses tradicions marxistes, implica llegir directament a Marx. Quines obres de Marx són les més adequades per introduir-se en el seu pensament?
Una bona manera de conèixer el pensament de Marx és llegint El manifest comunista i El capital. Són dues obres de lectura totalment diferent. Primer recomanaria llegir El manifest, que és un pamflet, un text d’agitació i propaganda pensat per a un moment històric molt concret. I després animaria a llegir El capital. És veritat que El capital és una obra difícil, que exigeix un gran esforç i que a més a més fa por a causa de la seva extensió, però hi ha llibres que en faciliten la lectura. Precisament el llibre que he escrit vol ser una guia de lectura d’ El capital.
Sovint s’oblida que Marx va escriure conjuntament amb Engels, el seu amic i protector, una part de les seves obres. Es pot pensar Marx sense Engels o seria un error?
Pensar Marx sense Engels seria un error. Arribar a entendre el funcionament del capitalisme no ho pot fer un home sol. Marx i Engels varen escriure conjuntament obres tan importants com El manifest comunista, amb algunes tensions i discrepàncies en relació amb els contingut i l’estil. Engels estava acostumat a fer les coses amb rapidesa a causa de la seva vinculació amb el món de l’empresa. D’aquí ve que la lentitud de Marx a l’hora d’escriure causàs en Engels un cert malestar. Després de la mort de Marx, Engels va acabar els llibres segon i tercer d’El capital d’una manera un tant precipitada, després de superar una sèrie de dificultats. Engels es va trobar amb esborranys i textos incomplets, escrits amb lletra bastant illegible, que encara no tenien prou forma per ser publicats. També va haver de seleccionar entre diverses versions, perquè Marx no havia tingut temps de fer-ne una redacció definitiva. Engels no es va limitar a fer una tasca de reconstrucció d’’El capital’, també va incloure les seves pròpies aportacions, amb la finalitat d’ajudar a donar unitat i coherència a l’obra, i facilitar-ne la lectura. Amb el nou projecte editorial de les obres completes de Marx el lector podrà comparar la versió d’’El capital’ d’Engels amb una edició que recupera el material descartat.
Considerau que El Capital de Marx, una obra que heu estudiat a fons, continua sent clau per entendre el capitalisme, malgrat el grau de globalització que ha assolit?
Per a mi, El capital és una obra fonamental. He arribat a aquesta conclusió a la meva maduresa. La gent de la meva generació, quan començava a militar a les organitzacions revolucionàries de l’època, feia un apropament al marxisme a través de manuals; les obres de Marx que llegíem eren les obres més pamfletàries, com ara El manifest comunista, La lluita de classes a França o El 18 Brumari. De la lectura d’aquestes obres passàvem a Lenin. I de Lenin, llegíem els textos que podien tenir més aplicació política, com Dues tàctiques de la socialdemocràcia. Què fer?, el seu llibre sobre l’imperialisme i els textos sobre la qüestió nacional. Amb el temps ens adonàrem que ens feia falta llegir més Marx, perquè les lectures que havíem fet no ens proporcionaven les categories econòmiques necessàries per interpretar correctament determinades conjuntures i situacions de crisi, com la dels anys 70. I si una organització d’esquerres no entén bé el context en el qual actua, per molt bona voluntat que tingui, la seva política acabarà sent desastrosa. Una gran part dels errors que varen dur a l’autoliquidació del partit comunista d’Espanya i de l’anomenada esquerra revolucionària estaven causats per la incomprensió del funcionament del sistema capitalista. Avui dia, la generació que s’autoproclama anticapitalista està reproduint els mateixos errors del passat. El que vull dir és que els joves anticapitalistes necessiten entendre com funciona l’economia. I que per entendre el capitalisme cal llegir Marx i El capital. Si els joves anticapitalistes no comprenen com funciona el sistema capitalista, difícilment el podran combatre. Sé que El capital no és la Bíblia, no ho explica tot, però també sé que és una eina útil per comprendre l’economia capitalista.
Des del marxisme s’han alçat veus molt crítiques contra el procés català perquè interpreten que té un marcat component burgès i classista. També acusen el moviment independentista de ser insolidari i poc transversal. Pensau que aquestes crítiques tenen algun fonament real?
És ver que certs sectors de l’esquerra s’han posicionat contra el procés català, especialment els socialistes, i també alguns sectors de Podem i d’antics comunistes, però aquesta no és una posició majoritària dins el marxisme. Hi ha alguns llibres publicats recentment com Marx contra els nacionalismes que intenten projectar una imatge falsa de Marx en relació amb la qüestió nacional, fent referència a fragments descontextualitzats del seu pensament. Ha de quedar clar que Marx no era antinacionalista, estava a favor dels avanços democràtics. Les lluites d’alliberament nacional tenen un contingut democràtic que concorda totalment amb l’esperit demòcrata de Marx. De fet, sabem que una de les prioritats de la filla de Marx va ser contribuir al moviment d’alliberament d’Irlanda, seguint les idees del seu pare. És veritat que Marx no va desenvolupar una teoria clara sobre la lluita d’alliberament nacional, però la idea que Marx i la seva família anaven contra els nacionalismes és el resultat d’una interpretació parcial de l’obra de Marx. Quant al procés català, és cert que es tracta d’un moviment encapçalat per la petita i mitjana burgesia, en el qual la classe obrera no ha tingut un paper gaire important. Però també és innegable que l’exigència del dret d’autodeterminació és legítima perquè és una exigència democràtica. En el conflicte català, el paper de la burgesia no s’ha acabat d’entendre bé. La burgesia, en tant que classe dominant, exerceix el seu poder a través del control dels mitjans de producció i de l’Estat, i sovint utilitza els diferents partits polítics en funció del moment i les circumstàncies. A Catalunya, la gran burgesia ha utilitzat Convergència fins que ja no li ha estat útil, aleshores no ha tingut cap problema a forçar la seva desaparició i passar a finançar Ciutadans, el Partit Popular i el Partit Socialista. Cal tenir clar que una gran part dels mitjans de producció de Catalunya està en mans de la burgesia espanyola i internacional, com ho demostra el fet que Florentino Pérez, el gran accionista de Repsol, controla també el sector petroquímic de Tarragona, conjuntament amb altres grans empresaris alemanys, anglesos i nord-americans. Pens que el procés té un important suport popular que ha obligat molts de partits a canviar la seva conducta, però també té un greu problema en la falta de participació de la classe obrera, que ja va tenir el president Companys l’any 1934 a l’hora de proclamar la república catalana.
