“Cada pedra, cada mestre marger és patrimoni”
L’estudiós Micahel Atwood Mason ha participat activament en el congrés de pedra en sec que es du a terme aquests dies a Mallorca
PalmaEl reconegut investigador cultural Michael Atwood Mason és a Mallorca per participar en la primera edició del Medstone Congress ‘La tècnica de pedra seca cap a Patrimoni Mundial’. L’estudiós americà, però, no ha vingut tan sols a dissertar sobre el patrimoni immaterial que és la seva especialitat, sinó que també ha volgut embrutar-se les mans, tallar les pedres, col·locar-les i prendre part en el treball de camp aprenent dels mestres margers membres fundadors del Gremi de Margers de Mallorca.
És per aquest motiu que aquesta setmana hem anat fins a la finca de Can Corraca de Deià, on es duia a terme el workshop de pedra en sec, per tal de conèixer de primera mà la feina que han fet els participants en el taller, que en dos dies han fet una paret sencera, així com per poder conversar amb Mason, el director del Center for Folklife and Cultural Heritage de Washignton DC. A aquest taller han assistit una vintena de persones d’arreu, com de Califòrnia, de la República Txeca o de Menorca. “Els mestres margers ens han ensenyat els seus trucs per confeccionar les obres de pedra i la tècnica de l’ofici ancestral”, va recalcar l’estudiós.
“Les meves pròpies investigacions com a antropòleg especialitzat en patrimoni immaterial gairebé sempre han estat enfocades a rituals, festes o temes de religió intangibles. En aquest taller he despertat el meu interès per l’arquitectura vernacular tradicional. És per això que tot d’una que vaig saber del congrés vaig decidir venir a Mallorca per participar-hi”, explicà. És la primera vegada que Mason visita l’illa, malgrat que “he estat a Catalunya, Astúries i Galícia” i també va viure uns anys a Cuba treballant, cosa que fa que parli molt bé el castellà. A més, ara està aprenent el català.
Can Corroca
Les precioses vistes de la finca de Can Corroca de Deià i el bon ambient entre els companys fan dubtar a Mason de si tornar a ca seva, a Washington DC, diu mig fent broma l’estudiós, qui considera que “la tècnica de la pedra en sec és com la majoria de tècniques tradicionals de construcció; hi ha un nivell bàsic que no és molt mal de comprendre, però el secret rau a poder estar en contacte amb els mestres margers i aprendre dels seus trucs. Cada mestre té el seu propi estil i les seves solucions per als diferents problemes que puguin sorgir a cada pedra, forat o paret”.
El paisatge “està fet d’aquests murs i la gran experiència ha estat conèixer les persones que saben com fer-los. Estudiar la situació del lloc m’interessa molt i compartir amb els mestres és el més bonic de la meva feina. Com a estudiós, és com aprenc més, més que amb una entrevista formal. Entendre l’estil de treballar no surt en una ponència, apareix quan intentes posar una pedra”, assenyala entusiasmat el director. A més, “jo tinc una mania personal amb les pedres, un interès especial, com passa amb l’amor. Tenim una cultura que té arrels en moltes altres cultures. La pedra es treballa en construcció per tot el món, n’hi ha exemples en els gal·lesos, els hawaians o els mexicans. Cada pedra és patrimoni”.
Aquest dijous passat, en un acte al castell de Bellver, Mason fou l’encarregat de fer la conferència inaugural del Medstone Congress, ‘La tècnica de pedra seca cap a Patrimoni Mundial’.
En la ponència l’expert va fer una dissertació sobre “un patró per entendre la sostenibilitat cultural que utilitzam per orientar-nos i donar exemple de com dissenyar intervencions per tal de sostenir i protegir la vitalitat de certes expressions culturals com la pedra en sec. Col·laborar amb les comunitats i entendre les seves metes, així com analitzar la situació i dissenyar intervencions, és part de la meva feina i allò a què ens dedicam jo i el meu equip a Washington”. Mason destaca que cada any organitzen un festival a l’Alameda Nacional dels Estats Units en el qual “celebram la cultura tradicional de comunitats de tots els estats americans i també d’arreu del món. Per a l’edició que ve esperam poder dur de convidada la cultura catalana”, ens avança Mason. No obstant això, l’expert considera que “salvaguardar determinat patrimoni cultural no ens pertoca a nosaltres, sinó a les comunitats, a les persones, de vegades expressades mitjançant un govern o un gremi com és el cas, o una ONG, museus, fundacions, etc.”.
A més, des de l’entitat de Washington disposen d’un segell discogràfic propi en què publiquen músiques i altres sons vinculats a les comunitats, per tal de “donar-los reconeixement i augmentar-ne el prestigi”. Després del congrés el director destaca que “tenim una presència digital important i de ben segur que trauré algun article per al públic no gaire tècnic sobre la meva estada a Mallorca amb la pedra en sec i la tasca que du a terme el Gremi de Margers de Mallorca perquè sigui patrimoni de la Unesco”.
Patrimoni immaterial
Michael Atwood Mason considera que “és molt important que la pedra en sec sigui patrimoni de la Unesco perquè són aquests gestos els que fan molt per canviar el prestigi de les coses. Tal vegada fa trenta anys les marjades eren tan comunes que no s’apreciava i a moltes persones no els importava si queien les parets. Reconèixer que això és patrimoni té un valor i ajuda a mantenir-lo i per la nostra experiència és un dels gestos que canvien l’actitud pública cap a les expressions culturals”, sentencia l’antropòleg.
