Pau Figueres: "Paco de Lucía ha estat com un professor, he après molt mirant els seus vídeos"

PalmaDiu que Paco de Lucía no va ser professor seu, però en realitat sí. Dels seus vídeos, mirats una vegada i una altra amb precisió màxima, Pau Figueres va interioritzar molts dels aprenentatges que ha bolcat al seu segon i darrer disc, 'Nada nuevo bajo el sol'. El flamenc instrumental com a base i elements de l’electrònica s’entremesclen en la seva proposta musical. Actualment, Figueres forma part de la banda d’Alejandro Sanz i anteriorment ha treballat amb molts altres artistes com Rufus Wainwright, Sílvia Pérez Cruz, Mayte Martín, Alfonso de Vilallonga i Manolo Garcia, entre altres. Actuarà aquest dissabte als jardins del Rafal dels Porcs –la possessió que va veure créixer Blai Bonet– en el marc de La Lluna en Vers, el festival d’estiu de la Fundació Mallorca Literària.

Feis un concert per primera vegada a Mallorca per presentar el darrer disc, ‘Nada nuevo bajo el sol’. Com ha estat el procés creatiu d’aquest treball?

És el resultat de totes aquelles coses que he anat deixant a mitges, ràpidament després d’acabar el primer disc. Vaig anar acumulant idees i vaig estirar el fil d’algunes. Material que ja tenia el vaig acabar i aprofitar. I poc abans de gravar el disc, se’m van acudir algunes altres idees.

Què heu volgut expressar amb el disc?

No m’ho plantejo gaire, això surt més de l’inconscient. Quan una peça la dono per acabada, és perquè té una coherència. Jo noto que té una coherència, però no sé com jutjar-la ni descriure-la, és una sensació. El que expressa el disc al final és una coherència.

Quan us vàreu trobar amb la guitarra?

De molt petit, a 7 anys. Va ser una elecció meva. Hi havia una guitarra a casa perquè el meu pare és músic i la tocava una mica. No sé per què em va flipar molt ja des de l’inici. En aquell moment no sé per què, però el que veig ara és que la guitarra és molt versàtil. Jo crec que em va agradar el fet que s'hi pogués tocar tot tipus de música. La guitarra és molt completa.

Què s’escoltava a casa vostra quan éreu petit?

S’hi escoltaven absolutament tots els gèneres, menys l’electrònica i el heavy metal. Flamenc, latin, jazz, clàssic, música africana, música tradicional catalana... De tot.

Què creis que us ha fet utilitzar el flamenc com a base?

Vaig connectar amb el flamenc pel ritme que té. Em va atreure molt la tècnica, la sonoritat i el ritme de la guitarra flamenca. És la reina de la instrumentació i el flamenc instrumental és la guitarra i punt.

I la idea d'introduir altres sons més actuals, per què?

Perquè no ho puc fer d’una altra manera. És el que em surt intuïtivament. És el que hi ha avui en dia. És la realitat que visc en el dia a dia i és molt natural per mi.

Qui considerau mestres o professors importants?

Com a professor, Zoran Dukic, el que vaig tenir durant els meus estudis de guitarra clàssica a l’ESMUC. I Paco de Lucía no ha estat professor meu, però en realitat sí. He après molt mirant els seus vídeos amb molta precisió.

Quines són les vostres influències essencials?

Guitarristes com Paco de Lucía, Toti Soler, Pat Metheny i Robbie McIntosh són influències molt fortes. I en el sons electrònics no tinc referents personalitzats, és més general.

Treballau molt amb altres músics. Com viviu l’adaptació a estils tan diferents?

M’agrada fer-ho i ho he de fer. Evidentment és del que visc, de fer col·laboracions amb molts artistes i de fer de guitarrista acompanyant. És el que em dona de menjar. I, per altra banda, és fantàstic poder fer la teva pròpia música, perquè al final és el que et surt més visceral. És la veritat màxima artísticament.

Ara estau amb Alejandro Sanz. Com és l’experiència?

Està sent molt intens. M’agrada moltíssim. Està sent molt gratificant, jo l’admiro molt des de sempre, i el fet d’estar treballant amb ell em fa molt feliç. Estic acostumat a treballar amb molta gent diferent a la vegada i ara, des de fa uns mesos i fins d’aquí a gairebé dos anys, estaré amb Alejandro Sanz gairebé únicament.

Com us relacionau amb la vostra obra acabada? L'escoltau gaire? En quedau satisfet?

El primer disc no l’he escoltat tant, del segon n'estic més content. El segon disc sí que l’escolto, però no n'estic gaire satisfet, és una mica contradictori. Hi ha parts del disc de les quals estic molt satisfet i d'altres que no tant. Llavors, no les escolto totes. A més, hi ha parts que les processo millor ara perquè fa molt més temps que les toco en directe i les conec millor ara que quan les vaig gravar. Quan crees un disc nou, no el saps tan bé quan al cap d’un any de tocar-lo. Seria llavors el primer moment per gravar-lo.

Com viviu els directes?

M’agraden els directes, però també m’ho puc passar malament [riu]. Els directes poden funcionar, depenent de la qualitat del so, la sala... és molt variable. Però sempre intento concentrar-me al màxim perquè durant tot el bolo, o almenys una part del bolo, hi hagi connexió amb el públic.