El patrimoni històric i artístic de les Illes Balears no té pes a internet

PalmaEl patrimoni històric i artístic de les Illes Balears té una presència molt minsa a internet. També hi està extraordinàriament dispers, si es compara amb l’esforç que han fet altres comunitats autònomes per difondre i unificar els béns que es conserven en museus, arxius i altres institucions culturals, i posar-los a l’abast del món.

Amb una simple cerca, ens trobam que la web del Museu de Mallorca no funciona. Fa mesos que no funciona. Té un site presidit pel logotip del Govern balear, amb distints apartats -informació, col·leccions, publicacions, etc.-, i en intentar obrir-ne qualsevol dona error, diu que no s’ha trobat el microsite. Més o menys similar és la situació que presenta el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF), que en aquest cas dona la benvinguda des de la mateixa home, defineix amb dos paràgrafs el museu i adverteix en lletres grosses: “Aquesta pàgina està en construcció”, acompanyat per una emoticona que ens fa una aclucada d’ull. Si ens adreçam a la seu que el MAEF té a Dalt Vila, se’ns informa que el seu contingut museogràfic “comprèn tres mil anys d’història de les Pitiüses”. Tot just hi ha tres fotos d’obra penjades, d’aquests 3.000 anys. Un poc millor és la plana web de la seu del MAEF a la necròpolis del Puig dels Molins: ens explica la història i característiques dels distints espais.

Ni el Museu Monogràfic de Pol·lèntia ni el Museu Etnològic de Muro, ambdós dependents del Museu de Mallorca, no tenen web pròpia. El primer, que acull les troballes de la ciutat romana, el trobam dins el site de l’Ajuntament d’Alcúdia: dos paràgrafs per explicar-ne la funció i només tres obres amb foto sense cap informació de les peces retratades. El Museu de Muro té un apartat dins la web del departament de Cultura del Govern en què tan sols en diu els horaris: agost tancat.

Per posar-ne només un altre exemple, el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), que sí que té web amb un espai dedicat a les col·leccions, just en fa una breu explicació general i ho il·lustra amb diverses fotografies de les sales amb peces en exposició. No hi ha catàleg d’obres ni d’autors del fons.

Retard històric

És la tònica general que dibuixa un retard clamorós en la que és una de les funcions essencials de tota institució museística: la difusió dels seus fons. Amb les excepcions del museu Es Baluard o del Museu de Menorca, la resta demostren una deixadesa absoluta vers aquesta funció i les possibilitats de donar a conèixer virtualment les seves obres no només a la ciutadania, sinó també als investigadors o estudiosos, una altra de les seves funcions, igualment impossibilitada. És el que fan la immensa majoria de museus arreu del món des que la tecnologia ho permet i programes de registre i catalogació com el MuseumPlus i el Domus ho faciliten.

Tant el Museu de Menorca com Es Baluard de Palma, de fa anys, tenen una part molt important dels seus fons on-line, registrats com cal, foto i informació de cada peça i un cercador per a la localització de cada obra i/o autor. En el cas de la Fundació Miró Mallorca, al seu web, acabat d’estrenar, s’informa que l’entitat custodia unes 7.000 obres, de les quals n’hi ha penjades poc més d’un centenar, i que també tenen unes 20.000 fotografies, unes 800 cartes i uns 11.000 articles que, segons es llegeix, són gestionats per l’arxiu i la biblioteca de la Fundació per a la consulta en sala. S’indica que la biblioteca està tancada des de l’1 d’octubre.

El cas similar dels arxius

Si aquesta és la realitat en línia del patrimoni artístic de les Illes Balears, la del patrimoni documental històric no és millor. I el volum de la documentació que custodien fa que el retard en l’abocament a internet sigui més insalvable.

El cas de l’Arxiu del Regne de Mallorca és molt significatiu. Custodia 11 quilòmetres de documentació, però només està digitalitzada poc més del 10%. Digitalitzada, però en cap cas no està abocada a internet. Si tenim en compte que en els darrers informes del mateix Arxiu es xifrava en un 45% la documentació encara no inventariada, perquè arribi el moment de poder consultar-la en línia abans s’ha d’inventariar, després s’ha de digitalitzar i finalment penjar-la a internet.

Tot i que la gestió de l’Arxiu del Regne de Mallorca és a càrrec del Govern balear, la seva titularitat és estatal. El Ministeri de Cultura posa a disposició dels arxius i usuaris el Portal de Archivos Españoles (Pares), amb un potent motor de cerca per a documents, dates i per a arxius concrets. A més de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el General de Indias, podem accedir als fons del de la Real Chancillería de Valladolid, el d’Àlaba, el de Biscaia i el de Guipúscoa, entre d’altres. L’Arxiu del Regne de Mallorca ni tan sols hi figura, malgrat pertànyer a la xarxa de museus de l’Estat.

L’Arxiu Municipal de Palma, amb seu a Can Bordils, té la feina un poc més avançada. Dels 4 quilòmetres de documentació que custodia, té al portal municipal les actes que van del 1718 al 1978, i les memòries de Secretaria dels anys 1928 a 2000. Ja digitalitzats però pendents d’abocar a internet té els registres de població (1419-1963) i els llibres de registre d’obres (1946-1959).

En tots els casos consultats, tant museus com arxius reconeixen el retard i al·ludeixen a la falta de personal tècnic i l’escàs esforç que fan les administracions públiques en aquest sentit. Val a dir que el Consell de Mallorca té una línia de subvencions per contribuir a l’organització i digitalització dels arxius municipals, associacions sense ànim de lucre i particulars, amb un import total de 350.000 euros per al 2018.

Una comparativa i un pla

Des que els avenços tecnològics han proporcionat tantes eines per donar difusió mundial al patrimoni historicoartístic, la majoria de països i de comunitats autònomes han fet un esforç per abocar-lo a internet. És més, han vist l’oportunitat d’unificar el patrimoni i fer-ne una qüestió de país. Així, han activat portals en què es troben bona part de les obres, documents i altres béns patrimonials, amb cercadors perquè qualsevol usuari tingui màximes facilitats a l’hora d’informar-se.

És el cas d’@rchivAWeb, un projecte de la Junta d’Andalusia que posa a internet tot el patrimoni documental andalús. El portal DARA (Documentos y Archivos de Aragón) és una bona mostra de la informatització i globalització dels arxius, no només els de la comunitat, sinó també els de les diputacions, ajuntaments, fundacions i institucions públiques i privades diverses. I és el cas també de l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, que “té com a finalitat la documentació i la recopilació sistemàtica, la investigació i la difusió de tots els béns que l’integren”. A les Illes Balears, el patrimoni històric i artístic públic, aquell que és a internet, està del tot dispers.

Conscients de les mancances i l’endarreriment, el pla de patrimoni que està enllestint la Conselleria de Cultura preveu una sèrie d’iniciatives per caminar cap a la normalització en aquest àmbit. De fet, fa referència a instruments i programes per “fer possible, per una banda, l’accés al patrimoni i el seu gaudi per part de tots els ciutadans; i el foment de la recerca i la conservació per l’altra”. El pla remarca la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears que, en l’article 29, obliga els poders públics a “impulsar l’accés a les noves tecnologies, a la plena integració en la societat de la informació i a la incorporació dels processos d’innovació”. La Llei de patrimoni és de 1998.