Un passeig per la Barcelona d'abans dels Jocs Olímpics

BarcelonaLa Rambla per la qual va passejar el fotògraf Jordi Pol (Barcelona, 1949) a finals dels 70 i principis dels 80, amb la càmera Asahi Pentax penjada al coll, és pràcticament irreconeixible. Va captar quioscos atapeïts de diaris i de revistes eròtiques d'una època en què el destape irrompia amb força. A les seves imatges es poden veure peixeres i un home pescant peixets per vendre'ls a dues senyores amb mirada suspicaç o homes discutint davant les gàbies d'ocells. Hi ha parades amb muntanyes de naps a la Boqueria i unes parets, sobretot al voltant del Teatre Principal, on de forma bastant caòtica es trepitgen cartells anunciant Soltera y madre en la vida, amb Lina Morgan i Alfredo Landa, un espectacle amb Sara Montiel i westerns. En aquell moment encara sobrevivia un cinema on es podien veure pel·lícules familiars a pocs metres de night clubs. Aquesta Rambla de la Barcelona d'abans de patir la gran transformació dels Jocs Olímpics és la que dona la benvinguda a l'exposició Jordi Pol. Entre la multitud, que es pot visitar fins al 14 de maig a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB).

És la primera vegada que les fotografies de Pol s'exposen de manera antològica. "Aquí en mostro una primera part, són fotografies que vaig fer entre 1966 i 1987. Hi ha una segona part amb totes les fotografies que vaig fer després", diu el fotògraf, que el 2019 va donar un fons de 31.000 negatius a l'AFB. "Amb tot aquest material hem anat construint un relat sobre una ciutat i una societat prèvies a la modernització de la Barcelona olímpica", explica Jordi Calafell, que ha comissariat l'exposició amb el mateix Pol i Montse Ruiz. "Pol és com un flâneur, que capta el gest de les persones i les mirades", afegeix Calafell. "No tenia un propòsit concret, però quan passejava per les Rambles em vaig plantejar fer una col·lecció sobre amants, volia captar els moviments, la gestualitat...", detalla Pol.

Pol va començar a fer fotografies quan era adolescent i molt aviat va col·laborar amb publicacions periòdiques com Destino, Historia y Vida i Oriflama, quan la dirigia Josep Maria Huertas Clavería. Aleshores Pol feia d'aprenent a l'estudi del fotògraf Pere Pons. "El servei militar ho va truncar tot una mica", afirma el fotògraf. Quan va tornar-ne, el 1972, es va associar amb Artemi Bellés i van fundar l'estudi de fotografia publicitària Pol&Artemi. A partir de 1979, es va establir per compte propi i va fer molta fotografia publicitària, però va continuar fent reportatges, com ara la sèrie Lletra viva, en què va retratar diferents escriptors catalans, entre ells Juan Marsé. Aquell any també va començar a col·laborar amb el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, que defensava una feina més col·lectiva i documentava els barris de la Ribera i el Raval amb l'objectiu de fer un estat de la qüestió de Barcelona.

Pol va passejar per una Ciutat Vella que desconeixia i li semblava fascinant. Va retratar escenes ara inversemblants, com un gitano amb un cavall petit, un mico i una cabra a la plaça Nova. Hi ha també escenes de l'Estació de França amb una allau de famílies caminant per les vies o bars foscos de parets desgastades. El 1983, Pol va coincidir amb un antic professor de ciències naturals al bar Conesa de Barcelona. "Feia 15 anys que no el veia i em va proposar documentar la zona litoral, des de Montgat fins a Barcelona, i vam estar dies fent fotografies", diu. Aquell projecte va quedar en no res perquè el professor no va pagar les fotografies, però són una prova documental increïble d'uns anys on tot s'abocava al mar: des dels residus de la Unión Explosivos Río Tinto fins a les aigües de les clavegueres de la Mina. No hi havia hamaques ni xiringuitos a la platja, a prop de la Mina, sinó safareigs.

"Aquestes fotos em van impactar molt", diu Calafell assenyalant els treballs que Pol va fer sobre la Borsa de Barcelona el 1970 i que es van publicar a la revista Destino. Mostren un altre món ja força desaparegut: no hi ha ni una dona. Tot són homes vestits de fosc. "Hi ha poca llum i només es veu el blanc dels colls de la camisa, les calbes i el guix de la pissarra", detalla Calafell. "Es gesticulava i es cridava molt", afegeix Pol.

Hi ha força sentit de l'humor a les fotografies de Pol, que té només un llibre publicat: BELLADONA. Extracte d'instants (Gràfiques de Yebra, 2002). Capta homes embadalits mirant obres i dones molt atentes a tot. "La seva fotografia és la fotografia de carrer hereva dels documentalistes barcelonins que en aquells anys ja gaudien de reconeixement, com ara Miserachs o Català-Roca, i d'estrangers com Cartier-Bresson, William Klein, André Kertész o Josef Koudelka. De Cartier-Bresson, l'instant decisiu. De Kertész, la ironia. De Klein, la força de les formes. De Koudelka, la humanitat", precisa un dels textos de l'exposició.