Antoni Fontanet
L’empresari de l’agricultura i la ramaderia de Mallorca mor a 101 anys
La desaparició d’Antoni Fontanet, al 101 anys, no pot deixar indiferent ningú interessant en l’agricultura i la ramaderia a Mallorca. La seva trajectòria empresarial ha cobert un llarg període de la vida mallorquina, des dels seus inicis a Felanitx fins a la creació de Cafè Rico i la consolidació en el negoci de la farina, els pinsos i la producció càrnia, entre d’altres. No són molts els que han treballat cada dia fins als 101 anys com ha fet aquest home. La seva opció empresarial, els anys 50 i 60 del segle passat, va ser per l’agricultura i l’alimentació, en un moment en què el turisme ja tocava a la porta. Va posar en marxa una estructura empresarial capaç de produir aliments i comercialitzar-los a través de processos concentrats i de caràcter industrial. I es va mantenir en la idea fundacional fins i tot quan tot es va girar en contra del sector primari mallorquí.
Una figura respectada
Antoni Fontanet és admirat pel seu treball incansable en el sector primari
Si una cosa ha caracteritzat la vida d’Antoni Fontanet és el treball incansable. Per això, fa temps que els més diversos àmbits del camp mallorquí, salvant diferències de pensament i de perspectiva, han considerat amb respecte, i sovint amb admiració, la figura del senyor Toni. La imatge dura de l’empresari monopolista va acabar donant pas a la imatge d’un home treballador, vinculat estretament al sector primari, amb un tracte directe i amb un coneixement fins al més mínim detall de les activitats que duia entre mans. La solidesa de la seva trajectòria empresarial ha estat la seva millor carta de presentació. Però la seva llarga vida l’ha duit a viure el naixement, l’ascens i la crisi del model agrari en el qual va creure.
I ara, què?
És una incògnita què passarà amb les empreses i instal·lacions del grup Fontanet
Sense dubte, la presència del grup Fontanet en el sector agrari i ramader mallorquí encara és important i estratègica. Ja fa anys que el grup ha anat abandonant peces, del tot o en part, de la producció ramadera (vacum de llet, boví, porcí i aviram) que abans el va caracteritzar. La seva retirada ha estat tardana, quan ja moltes altres empreses havien plegat i optat per dur-ho tot de fora, però hi ha acabat anant darrere en reduir-se els marges econòmics, gravats per la insularitat, la globalització i la reducció general del sector primari mallorquí. Però, així i tot, la seva presència continua sent molt important. D’aquí en surt una certa preocupació, perquè és una completa incògnita el que pugui passar amb les empreses i instal·lacions del grup. Tot està per veure.
Les plaques solars i el rei mides
De territori en tenim poc, i si el feim malbé aviat no en tindrem gens
Continua el debat sobre la instal·lació de parcs solars fotovoltaics sobre el sòl agrari més valuós de les Illes. No és estrany, perquè qualsevol cosa a Mallorca acaba gravitant sobre el factor econòmic que permet unes majors plusvàlues: l’especulació sobre el valor del sòl. La possibilitat d’urbanitzar o d’instal·lar activitats no agràries produeix el mateix efecte que aconseguia el rei Mides amb el seu contacte: transformar qualsevol cosa en or. Els parcs fotovoltaics segueixen la forassenyada pauta general i tendeixen a envair el sòl no urbanitzat sense gaires miraments, potser a l’empara d’una insuficient regulació. La desaparició de l’activitat agrària produeix l’alliberament d’una gran part del sòl no urbà i sobre aquest territori hi cau el que hi cau. El problema és que de territori en tenim poc, i si el feim malbé aviat no en tindrem gens.
Les energies netes
La implantació d’un model energètic no destructiu implica acceptar costos
Però, un cop assenyalat el problema de la regulació en la implantació de nous parcs fotovoltaics, és necessari reconèixer que implantar un model energètic no destructiu passa per acceptar determinats costos. Els molins eòlics, les plaques solars o les instal·lacions de biomassa s’han d’implantar en algun lloc. Però fins i tot tenint clar aquest extrem, preocupa que el ‘model econòmic balear’ continuï considerant l’ocupació extensiva del territori com la font primària de rendibilitat econòmica i que això acabi dominant també la implantació comercial de les energies netes. En canvi, crida l’atenció l’escàs interès empresarial per l’energia eòlica, la debilitat dels aprofitaments actuals de la biomassa o les dificultats a basar els nous parcs solars en criteris de dimensionament i ubicació respectuosos amb els espais rurals.
