Javier Pérez Andújar
28/03/2020

Les paraules encerclen l’Òscar i la Lleona

2 min
“De jove anava al Cinerama Waldorf, que ja va tancar. Allà hi vaig veure El desafío de las águilas. T’agraden les pel·lícules de nazis?”

BarcelonaLa Lleona va agafar la seva porció de pizza i la va enrotllar. Plegats amb cura, els seus guants de plàstic descansaven damunt la falda i, tot i que acabava de rentar-se les mans, no sabia si ho estava fent malament o seria pitjor acostar-se el cobert a la boca. La vida s’havia tornat una gimcana sobre un camp de mines. “Ara és l’hora dels microbiòlegs i dels dirigents del món. D’allò més petit i d’allò més gran. Som a les mans de tots dos”, va dir encara sense saber què fer amb les seves mans. Aquest comentari va recordar a l’Òscar una cosa que havia llegit de Paracels, que deia el mateix, però li va fer vergonya de parlar-li a la metge d’aquest alquimista o metge o heretge o el que fos de fa 500 anys. Abans que res, no volia ficar la pota enmig del que semblava una vetllada romàntica sota una pluja de bombes microscòpiques. Per donar-li al sopar un ambient més escaient, l’Òscar Ideesnoires va encendre un parell de ciris amb ninots estampats, que guardava com a recordatori del bateig dels seus nebots bessons.

“Què faràs quan s’acabi tot aquest merder?”, va dir l’Òscar, sense valor de pronunciar la paraula drama. Per a l’Òscar les paraules també eren microbis invisibles que s’apoderaven de les coses, que transformaven la gent i podien convertir-la en tot allò que no era. Hi havia paraules que valia més no tocar mai, que després d’haver-les tingut a la boca o al cap et deixaven marcat per a tota la vida. La Lleona va clavar una mossegada ferotge al seu tros de pizza i va guardar silenci mastegant amb un somriure. Cal ser molt elegant per manifestar simpatia amb la boca plena. “Doncs mira -va dir la veïna abans de fer una altra mossegada-, et trucaré per sortir una nit. Has anat mai a L’Auditori?”. Cada cop que l’Òscar sentia la paraula auditori li venien al cap les lletres de GAES. També les paraules s’infecten entre si. “No. La veritat és que mai vaig enlloc. De jove anava al Cinerama Waldorf, que era molt gran, però ja va tancar. Allà hi vaig veure El desafío de las águilas. T’agraden les pel·lícules de nazis?” El mòbil de l’Òscar va pampalluguejar amb notificacions d’última hora sobre la pandèmia i va pensar que no hi havia vacuna contra les paraules.

stats