L’optimisme de Santi Moix esclata a l’església de Saurí

L’artista culmina l’obra del temple romànic del Pallars
LAURA SERRA
LAURA SERRA

El projecte que va començar fa sis anys amb els primers models, aquarel·les i maquetes esbossats des d’un estudi de Brooklyn, per fi s’ha finalitzat. La intervenció pictòrica de l’artista Santi Moix (Barcelona, 1960) a l’església d’origen romànic de Sant Víctor, al poble de Saurí, al Pallars Sobirà, ja mostra tota la seva esplendor: flors, libèl·lules, plantes i raigs de colors vius il·luminen unes parets fosques i humides aixecades al segle XII. “A partir d’avui aquesta obra no és meva, no la controlo i no vull ser propietari de res”, deia ahir l’artista, que es confessava “feliç” per veure culminada la decoració de tota una església.

La proposta va venir dels veïns de Saurí, un llogarret idíl·lic situat al fons de la vall d’Àssua, a la riba del barranc de Pamano, on havia estiuejat la família de Moix a finals dels 60. Avui calcula que hi viuen 12 persones. L’artista primer es va negar a acceptar la proposta perquè considerava que requeriria “una execució massa llarga i complexa”, i més vivint a Nova York, on es va instal·lar el 1986. “Però reconec que al mateix temps vaig començar a pensar idees i possibilitats”, confessa. Així que, amb la benedicció del bisbat de la Seu i de Patrimoni de la Generalitat, Santi Moix finalment va començar a pintar l’església el 2015. Durant dues estades d’un mes i mig, en jornades de 15 i 17 hores, va gravar al fresc el seu particular univers. Va utilitzar una tècnica pròpia del romànic però va imprimir-hi una estètica contemporània. Les pintures no s’allunyen del seu estil i iconografia reconeixibles, però alhora ha respectat els llocs sagrats i els sants que ja vivien a l’església: sant Víctor, sant Sebastià, sant Antoni i sant Josep.

A l’altar, les escultures religioses conviuen amb una gran flor vermella que recorda l’origen de la vida. Moix l’ha anomenat “la flor de Saurí”. “Les parets parlen del lloc on està ubicada l’església. De la gent d’aquí, de la naturalesa, dels animals, de la bellesa. He intentat fer una església optimista, perquè la gent s’hi senti a gust, sense imposar res ni adoctrinar. Espero que el que vaig pintar desaparegui i es converteixi en una essència que enalteixi la gent”, diu l’artista. En una paret s’hi pot veure un Jesucrist clavat a la creu sota una gran explosió de llum, però també hi ha una capella amb dibuixos més onírics plens de fauna. “He procurat que no hi hagi contradiccions. Aquí hi ha gent molt creient que adora els seus sants i jo ho he respectat”, afegeix.

A més de la intervenció pictòrica, s’han fet diverses obres de condicionament de l’edifici. L’última peça de l’obra s’ha col·locat aquest 2018: una flor de porcellana de grans dimensions, de tres metres de diàmetre i 255 quilos. Els seus 58 pètals cauen sobre l’absis.

Ara aquesta obra total d’un artista contemporani cotitzat revitalitzarà el patrimoni arquitectònic històric i el farà visitable. Els dies 22 i 29 de desembre s’hi faran jornades de portes obertes, i a partir del març del 2019 s’hi podran fer visites guiades sota petició a l’Ajuntament de Sort o al Consell Comarcal del Pallars.

La intervenció haurà costat uns 150.000 euros, calcula l’artista, i ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Sort, la Diputació de Lleida, el Bisbat i la Generalitat, a més d’alguns privats. Ahir tots ells, amb l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, al capdavant, van oficiar-ne la inauguració. Des d’avui, com es pot llegir a l’església, i en paraules de J.V. Foix, “els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF