Cultura 25/07/2021

L’oposició franquista a Ciutat (II)

Revisat per Antoni Tarabini
3 min
Emilio Alonso Sarmiento.

PalmaE l PCE estava dirigit en aquells moments per Francisca Bosch, que havia substituït al dirigent històric Guillem Gayà. Catalina Moragues i Pep Valero formaven part de la direcció. Tenia una forta implantació a Palma i a alguns pobles. El novembre del 1974 un grup ampli de professionals, professors, periodistes, escriptors, artistes, etc., varen sortir del partit per formar el Partit Socialista de les Illes (PSI) amb Antoni Tarabini, Celestí Alomar, Paco Obrador, Jesús Pérez, Josep del Hoyo i Sebastià Serra al capdavant.

El PSOE es va començar a restablir a partir d’un petit grup de persones, al voltant d’Emilio Alonso i la seva dona Marita Frau, com recorda Ramon Aguiló, que després seria batle de Palma: “Molts de vespres, Marita Frau ens convidava a sopar perquè veia que ens quedaríem discutint fins passada la mitjanit. Érem Emilio Alonso, Pere Bordoy, Biel Sevilla, que ara milita a Esquerra Unida, Angel Saiz, Miquel Pasqual i jo. Félix Pons es va incorporar més tard i era el que posava ordre a les reunions”.

També s’ha de recordar la formació, el 1974, de la Junta Democràtica de Mallorca, impulsada pel PCE, que va veure com alguns dels seus líders eren detinguts a Lluc per reivindicar la democràcia, l’amnistia i l’autonomia, com a altres llocs de l’Estat.

Altres persones del món de la cultura com Antoni Serrà i Josep M. Llompart formaven part d’altres partits i plataformes minoritàries. També es donaven fenòmens interessants i curiosos com les accions d’agitació cultural contra la manca de llibertat de la Dictadura, com la feina que varen fer el Grup Criada 74: “Estàvem contra el sistema, contra la manera de fer les coses, tant culturalment com política, però no érem partidaris de cap grup específic. Ho fèiem perquè crèiem que ho havíem de fer”, afirma Vicenç Torres. “Era una crítica contra el sistema en general”, afegeix Ángel Muerza. Ambdós són testimonis vius dels líders d’un grup de guerrilla artística que operà a Mallorca entre els anys 1974 i 1978. Aquest grup va escenificar una comissaria franquista en una exposició que es va fer al Col·legi d’Arquitectes.

Ja el gener del 1975 es va constituir el Grup Tramuntana amb vocació de promoure el diàleg democràtic entre diferents posicions polítiques, impulsat per persones rellevants de tots els partits democràtics, com ens conta Miquel Alenyar en el seu blog: “Es constitueix el 1975 a Palma com a marc de trobada i diàleg de tots els partits polítics democràtics actius aleshores en la clandestinitat, inclòs el Partit Comunista. Convoca la primera reunió i hi intervé com a coordinador l’industrial Ramon Esteban Fabra”. Té molt d’interès el fet que precisament fos un empresari rellevant, el president d’ASIMA, que convocàs la reunió. Sobretot quan veim els participants: Félix Pons, Francesc Albertí, Francesc Garí, Josep Melià, Antoni Alemany, Emilio Alonso, Antoni Tarabini-Castellani, Celestí Alomar, Francisca Bosch, Ferran Porto, Lluís Matas, Carlos Usúa, Miquel Rosselló del Rosal i Pere Joan Morey.

Així, l’oposició de Palma als darrers anys del franquisme va ser minoritària, fragmentada i clandestina, que actuava en col·laboració amb els sindicats de CCOO i grups de base cristians vinculats a l’hoteleria que havien guanyat unes eleccions al sindicat vertical, a més d’algunes persones dels moviments socials i veïnals. Després de la mort de Franco sortirien a la llum moltes d’aquestes organitzacions polítiques i unes altres desapareixerien. Els que quedaren a poc a poc s’estructurarien en partits forts i es presentarien a les primeres eleccions generals de 1977. Però aquesta ja és una altra història que contarem a la quarta part d’aquesta Biografia de Palma.

stats