Marcel Mauri : “Si cantes, penses o escrius diferent pots patir repressió”

PalmaEl vicepresident i portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va assistir al concert per la llibertat d’expressió i en suport a Valtonyc. Marui fa balanç de l’esdeveniment i parla de la situació de repressió de les llibertats i de l’increment de l’espanyolisme a Catalunya i a les illes.

El fenomen Valtonyc ha despertat les consciències de molta gent de les Illes Balears que ha vist manllevades les llibertats d’expressió i creatives d’artistes d’aquí. Creis que es tracta d’una presa de consciència circumstancial o que serà un canvi també a llarg termini?

Jo crec que hi ha un despertar col·lectiu de la societat catalana en els últims mesos i estic convençut que també hi és en la societat mallorquina i a la resta dels països catalans, perquè veim que la situació de vulneració de drets que estam vivint és inadmissible. Evidencia que vivim en un Estat amb una molt baixa qualitat democràtica, si és que podem parlar de democràcia. Perseguint la dissidència, l’independentisme o la gent que simplement pensa diferent el que han fet és carregar-se l’Estat de dret. Per tant jo crec que hi ha cada vegada més gent que ho està veient. Òmnium i altres entitats de drets humans hem fet una campanya que es diu “Demà pots ser tu” en què, precisament Valtonyc era un dels protagonistes i va venir a la roda de premsa de la presentació. Aquesta campanya defensava que des de l’aplicació de la Llei mordassa hi ha hagut més de vint mil persones que han estat investigades, perseguides o multades. I si afegim totes les persones que han estat víctimes de la repressió per les seves idees a Catalunya aquesta xifra és fantasmagòrica. L’objectiu d’aquesta campanya, doncs, és crear aquesta consciència col·lectiva, fer xarxa i entendre que quan es toquen els drets d’uns ens els prenen a tots.

A Òmnium teniu previst seguir donant suport a altres iniciatives en defensa de la llibertat d’expressió que s’impulsin des de les illes?

A Òmnium treballam conjuntament amb l’Obra Cultural Balear per donar suport a totes les activitats en defensa de les llibertats. El que és evident és que nosaltres aquí i on sigui no permetrem que cap persona víctima de la repressió se senti sola. La repressió va en contra de periodistes, professors d’institut, mestres d’escola, mecànics, pallassos. Aquesta xarxa de solidaritat ha de ser molt potent, hem de crear una consciència de lluita que faci que tothom que se senti víctima no se senti sol davant de la repressió. Hem d’acaronar i acompanyar a tothom i a la vegada no hem d’oblidar els nostres objectius polítics, la lluita per a la construcció d’un país lliure, culte, d’una república en què la cultura, la llengua i l’educació siguin pilars fonamentals.

En el seu bloc personal el raper Pablo Hasél defensava la seva opció de quedar-se al país, tot i que considerava igualment legítima l’opció de Valtonyc d’exiliar-se. Creis que ha fet bé Valtonyc optant per l’exili?

Un dels pilars d’aquesta lluita contra la repressió és també respectar les decisions que cadascú pren en situacions com aquestes. Perquè, a l’hora de decidir, no hi ha una decisió bona o dolenta. És una situació en la qual juguen molts factors de caire personal, polític, familiar, etcètera. Per tant hi ha d’haver un respecte molt escrupolós de les decisions de cadascú.

Quins creis que són els plans de Valtonyc des del seu exili?

Els desconec. El que estic convençut que farà és seguir sent un altaveu més d’àmbit internacional i europeu per denunciar la situació de vulneració de drets que es viu a l’Estat espanyol. Et pot agradar més o menys el que fa, pots compartir el missatge de les seves cançons, o no, però el que és evident és que això no et pot portar mai a la presó.

Com es percep a Catalunya el fenomen Valtonyc?

A Catalunya tot aquest fenomen ha ajudat també a despertar molta gent que tenia dubtes o que pensava que això era només una repressió contra presos polítics o contra els polítics exiliats. Ara s’adonen que aquesta repressió persegueix tots aquells que es distancien de la línia oficial de pensament. Si penses diferent, si cantes diferent, si escrius diferent o actues en contra de tot el que l’Estat vol, pots patir repressió.

Creis que és possible redreçar la situació amb el nou govern de Pedro Sánchez? Estau esperançats?

No, jo no parlo d’esperança. No en podem tenir amb el govern d’un partit polític que ha avalat el 155 i que ha tingut zero empatia amb els presos polítics i els exiliats. A més, no varen tardar a atacar el president Torra i d’acusar-lo de supremacisme i de xenofòbia. Per tant, els antecedents no són bons, que hi hagi un ministre com en Borrell no ajuda, que diu que som a les portes d’una confrontació civil, cosa que és absolutament falsa. L’única violència va ser la de l’1 d’octubre per part de l’extrema dreta que va foragitar la gent dels carrers, l’única fractura social que hi pot haver a Catalunya és pel fet que hi ha un 20% de la població que viu al llindar de la pobresa. Això sí que crea fractura social. El debat polític, si és amb normalitat i no hi ha porres pel mig, no pot crear mai fractura social en una societat democràtica i madura. Tenim tots aquests antecedents, com el fet que hi hagi un ministre d’interior com el jutge Grande-Marlaska, de qual malhauradament el seu passat tampoc no ens convida a tenir esperança. És veritat que hi ha hagut gestos i declaracions públiques que no ratllen l’insult com sí que feia el govern anterior, que era imprescindible treure’l per tota la corrupció que tenien i la indecència. Però el PSOE no va decidir treure’l l’1 d’octubre, ni reprovar el ministre Zoido o la vicepresidenta després de les descàrregues policials. De totes maneres, sempre defensarem el diàleg. La responsabilitat del govern espanyol és cercar solucions polítiques als conflictes polítics, això és el que haurien d’estar fent i entenem que això és el que faran. No ens val que ara diguin que defensaran l’acostament dels presos catalans, això és simplement complir la llei. El que volem és el seu alliberament. El diàleg ens val en la mesura que ens reconeguem un en l’altre. L’esperança, doncs, és més amb la gent, sempre, amb el govern espanyol, ja ho veurem.

La setmana passada vàrem veure els atacs amb esprai contra les fotografies del presos polítics de Santiago Sierra i també les pintades a Can Alcover, amb paraules de “mort” “odi” “fills de puta” o “anem a per vosaltres”. Sembla evident el ressorgiment d’un moviment espanyolista a les Illes Balears i a Catalunya. Quina valoració feu de tot això?

Benvingut el moviment polític d’aquests si ha fet aflorar l’extrema dreta als carrers, ja que vol dir que no estava eliminada, sinó que hi era, latent. En la mesura que ara la visibilitzam el que hem de fer és aturar-la. No ens valen aquests discursos que ens diuen que hem estat nosaltres els que hem despertat l’extrema dreta. Si l’hem despertada és perquè no era morta. L’extrema dreta no pot existir en un estat democràtic i més aquesta, que és violenta. L’independentisme sempre ha condemnat la violència i hem dit que, si n’hi hagués hagut per part del moviment independentista, l’hauríem condemnat també i no ha passat.