OBSERVATORI

Més mànec que cullera

En qualsevol iniciativa hi ha dues condicions que contribueixen a l’èxit, al fracàs o al fet de passar sense pena ni glòria, que, en realitat, vol dir passar amb molta més pena que glòria

En qualsevol iniciativa hi ha dues condicions que contribueixen a l’èxit, al fracàs o al fet de passar sense pena ni glòria, que, en realitat, vol dir passar amb molta més pena que glòria. Per una banda, la idoneïtat de l’empresa, i en aquest sac hi van les funcions que s’atribueixi, els objectius que es fixi, el pla de treball que es marqui, els terminis per al compliment dels objectius, els pressupostos dels quals disposi, l’equip humà que l’ha de dur endavant i, entre d’altres, la capacitat d’operar que se li atorgui. Per una altra, hi ha l’oportunitat per llançar la iniciativa, que és qüestió de temps, de context o conjuntura i, també, i potser sobretot, de conveniències.

El fet és que fa dues setmanes que l’Ajuntament de Palma va presentar el Consell Municipal de la Cultura (CMC), que reuneix una quarantena de persones, entre representants de les associacions del sector, dels partits polítics presents a Cort i professionals independents, una composició que, més o menys, repeteix la del Consell que va constituir Nanda Ramon a principi d’abril del 2009, quan era regidora de Cultura de Palma, i que, com sabem, es va anar morint, primer, entre llargues discussions sobre la idea, les funcions i l’organització del mateix Consell i, després, per la desídia generada pel canvi de govern municipal. Es va demostrar que hi havia més mànec que cullera. I això que, en aquell cas, l’entitat assessora s’havia format dos anys abans de les eleccions.

En el cas actual, el CMC neix quan, a tot estirar, falta un any per als propers comicis municipals. Neix quan els pressupostos per a les polítiques culturals d’aquest 2018 estan més que tancats i, per tant, les accions dotades amb partida econòmica (les úniques que tenen valor) estan decidides per l’equip de Cort i se suposa que dissenyades amb tant detall com és necessari per dotar-les pressupostàriament. Es presenta en societat, amb la foto de rigor, i a partir d’aquí s’ha de constituir en equips per àmbits culturals, discutir el funcionament, reunions de cada àmbit, més discussions sobre els interessos de cadascuna de les entitats representades en cadascun dels àmbits, més reunions per separat i, després, tots plegats, posada en comú de les idees, més discussions, més trobades, més fotos. I tanmateix per a un òrgan que, això sí que s’ha dit clar i s’ha escrit en les primeres línies del reglament: els acords que adopta el CMC “no són vinculants per als òrgans de govern municipals”.

Així, de les dues condicions essencials que esmentava per garantir mínimament l’èxit de qualsevol empresa, la idoneïtat cau perquè l’operativitat d’aquest òrgan és pràcticament nul·la. Altra vegada, un mànec llarg i feixuc, per no poder pegar ni una cullerada. Sobretot si tenim en compte que la funció principal del CMC, segons el reglament, és “generar debat”, cosa que vol dir discutir sobre l’estat de la qüestió, fer-ne el diagnòstic i no establir ni aplicar el tractament.

El Consell Municipal de la Cultura tampoc no és oportú, almenys des del meu humil punt de vista. La seva oportunitat només respon als interessos del govern de Palma que, des que va començar el mandat, es va comprometre a recuperar l’organisme assessor creat el 2009, un col·lectiu que, voldria errar, només servirà per avalar amb la foto i vestir de participació les accions de l’equip municipal de Cultura. S’ha fet massa tard i, això, en un context de desafecció generalitzada com el han generat les polítiques culturals municipals, podria servir per poc més que per generar més desencís.

Quan el Govern també s’ha proposat formar un Consell de la Cultura abans del final de legislatura, una demanaria que s’ho pensin un parell de vegades, ni que sigui per no haver de reviure i repetir patrons coneguts, que volen acontentar tothom i acaben per no satisfer ningú.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF