HISTÒRIA

“L’obertura de Via Laietana va ser una obra molt fosca”

L’historiador Borja de Riquer investiga des de fa temps els negocis de Francesc Cambó

Les fotografies que es poden veure a l’exposició La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona obren molts interrogants. Són carrers, places, comerços i habitatges que van desaparèixer quan es va començar a construir la Via Laietana el 1908. Havien estat a la cambra fosca des del 1913 i només n’havien sortit algunes amb motiu de l’exposició que va fer el Museu d’Història de Barcelona el 2001. Les imatges captades tan sols setmanes abans dels enderrocs no mostren aldarulls ni oposició, ni quin va ser el destí dels desallotjats. Però ¿hi va haver oposició? ¿Qui es va beneficiar d’aquella operació especulativa? Un dels comissaris de l’exposició, Jordi Calafell, assegurava el dia de la inauguració que des del present, a través de les imatges, es podria construir un contrarelat.

¿Ha estat prou investigada la història de com es va construir la Via Laietana i de quin va ser el seu impacte social? L’historiador Borja de Riquer treballa des de fa temps en un nou llibre biogràfic sobre Francesc Cambó. S’ha documentat a fons sobre diverses facetes del líder de la Lliga Regionalista: la política, la de mecenes, la personal i també la d’home de negocis. Una de les operacions que ha investigat és la de la Via Laietana. “S’ha estudiat poc, va ser una obra molt fosca, l’operació urbanística més fosca del primer terç del segle XX”, diu Riquer. L’historiador assegura que sí que hi va haver denúncies davant els desallotjaments: “Es va donar molt poc temps als veïns per anar-se’n -la majoria eren de lloguer i no van rebre cap compensació ni ajuda ni van ser reallotjats-, però molts pocs casos van arribar als tribunals”. Es va crear una comissió de valoracions, però, segons Riquer, les “valoracions es van fer molt a la baixa”. “Alguns casos, als anys 20, van arribar també al Col·legi d’Arquitectes, però aleshores va arribar la dictadura de Primo de Rivera, que ho va tapar tot”. Quan el 2001 es va inaugurar una exposició sobre l’obertura de la Via Laietana al Museu d’Història de Barcelona van aflorar algunes dades. “Es van veure afectades 595 finques, de les quals van ser completament enderrocades 270 (amb uns 2.200 habitatges en total) entre els anys 1908 i 1913”, detalla l’historiador Daniel Venteo, que va ser un dels comissaris d’aquella exposició. Es calcula que les obres van afectar 10.000persones. “Els propietaris van ser indemnitzats d’acord amb la llei d’expropiacions forçoses, gens favorables als seus interessos i sí a l’administració pública. Totes les seves dades personals, però, consten en els expedients d’expropiació conservats als arxius de l’Ajuntament de Barcelona, però cap arquitecte ni historiador ha tractat el tema; es desconeix l’impacte social real de l’obertura de la Via Laietana”, diu Venteo.

En la comissió de valoració hi havia els arquitectes Bonaventura Bassegoda, Josep Sagnier, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Muntaner i Adolf Florensa, que seria nomenat arquitecte municipal el 1924. Florensa era qui donava el permís d’obres per edificar a Via Laietana i, alhora, va ser també l’arquitecte a qui Cambó va encarregar la casa que es va construir al número 30 i que actualment és l’Hotel Gran Central. Es va inaugurar el 1926 i en aquell moment era l’edifici més alt de Barcelona, amb vuit pisos. “Cambó va adquirir quatre parcel·les a través de la Immobiliària Catalana. Dues parcel·les les va unir per fer-se la casa [la Casa Cambó, on hi ha ara l’hotel]. Ell tenia l’àtic i el sobreàtic, de 800 m 2 cada planta, i la resta eren oficines -diu Riquer-. També es va quedar el número 28, que continua sent propietat de la seva filla, Helena Cambó, i una altra parcel·la que hi havia a la banda esquerra de Via Laietana, que fa cantonada amb l’avinguda de la Catedral”. Quan es comprava una parcel·la, segons diu Riquer, hi havia l’obligació de construir-hi en quatre anys, però en aquesta última parcel·la no s’hi va edificar res. No va ser fins als anys 50 que la filla de Cambó la va vendre a la companyia d’assegurances Zürich. Aquest va ser l’últim edifici que es va construir a la Via Laietana.

Riquer destaca que totes les parcel·les es van vendre en subhastes públiques, que controlava l’Ajuntament de Barcelona i el Banco Hispano Colonial, fundat per Antonio López López el 1876 per finançar el domini colonial espanyol. L’entitat bancària del marquès de Comillas -el 1908 la liderava Claudi López, el seu fill- va ser també l’encarregada de les indemnitzacions i de donar crèdits i hipoteques per a la compra i edificació de les parcel·les. “Algunes de les parcel·les es van comprar i es van tornar a vendre passats uns sis mesos, quan el seu valor havia augmentat entre un 20% i un 30%. Evidentment hi va haver persones que van fer molts diners”, afegeix l’historiador i biògraf de Cambó.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF