"El novel·lista suec ha perdut compromís"

Barcelona.Les deu novel·les escrites pel matrimoni Sjöwall-Wahlöö entre l'any 1965 i el 1975 van ser una aportació significativa i pionera per a la novel·la negra sueca. "Abans i tot de saber els personatges ni la trama dels llibres, el Per i jo vam decidir que treballaríem a quatre mans -va dir Sjöwall ahir al migdia, poques hores abans de rebre el VIII premi Carvalho-. Escriure és una feina molt solitària, i pot sorprendre la decisió de compartir-la, però una vegada vam trobar l'estil que buscàvem (net, clar i senzill, gairebé periodístic) i vam tenir fet l'esquelet de Roseanna , ens hi vam posar".

Nascuda l'any 1935 a Estocolm, Sjöwall va treballar a l'editorial Wahlström & Widstradt fins que va conèixer el reporter i novel·lista Per Wahlöö, nou anys més gran que ella. El tàndem va treballar intensament durant tota una dècada, publicant un nou cas de l'inspector Martin Beck cada any, fins que Wahlöo va morir l'any 1975. "Vam poder escriure els deu llibres que ens havíem proposat -va dir Sjöwall ahir-. L'últim, Los terroristas , el va fer pràcticament tot ell, quan ja estava molt malalt. No va arribar a veure'l publicat". L'escriptora, que va reconèixer que no ha rellegit la novel·la des que va arribar a les llibreries, va deixar córrer la idea de continuar publicant, tot i que no va abandonar la vinculació amb el món editorial: va continuar traduint fins que es va jubilar. "Quan es va morir el Per vaig preferir veure créixer els fills, que tenien vuit i deu anys. Vaig escriure algun poema i algun conte, però sense la intenció de publicar més -va assegurar Sjöwall-. Encara ara escric textos curts, però vull viure tranquil·la, lluny de la televisió i els diaris. Em dedico als néts, ara".

La Suècia d'abans i la d'avui

Les novel·les de l'inspector Beck permeten resseguir una dècada de gran importància en la configuració de la Suècia contemporània. Hi apareixen les virtuts i defectes de la socialdemocràcia, la proliferació del tràfic de drogues, les protestes contra la Guerra del Vietnam, la "moda sobtada dels robatoris a bancs" -tal com ella s'hi va referir ahir- i fins i tot un cas de pedofília, un aspecte molt poc tractat en la ficció novel·lística del moment. "La societat sueca ha canviat molt, com tot el món occidental. Tal com jo ho veig, cada vegada tenen més importància la mercantilització i els diners -va dir Sjöwall-. La Suècia dels 60 i dels 70 era pràcticament idíl·lica, si la comparem amb la d'ara. Quan Olof Palme va ser assassinat l'any 1986 el país va perdre la innocència, o això diuen".

A Sjöwall no li interessa gaire "la societat informatitzada, que resol crims per ordinador", i apel·la a les virtuts del seu inspector, "a qui li agrada investigar sobre el terreny a partir de converses i de la recerca de pistes". Dotat d'un sentit de l'humor esmolat, Martin Beck és un policia perspicaç a la feina però poc afortunat en la vida sentimental. "El seu primer matrimoni fracassa, i la història amb la segona dona tampoc no acaba gaire bé...", va resumir Sjöwall, que l'any passat va matar simbòlicament el personatge coincidint amb el norantè aniversari. "Beck va néixer el 1922 i va decidir fer-se policia perquè no volia participar en la Segona Guerra Mundial. El 2012 va morir de vell i d'avorriment", va explicar abans de reconèixer -amb un punt de tristesa- que bona part de la novel·la negra sueca actual no li interessa: "El novel·lista suec ha perdut compromís. Fa trenta anys era diferent. Ara molts autors escriuen per fer diners i per ser traduïts a tantes llengües com puguin. Llavors surten llibres una mica esquizofrènics: històries d'amor esquitxades amb quatre cadàvers i un policia".