ART
Cultura 11/12/2011

Un nova llum damunt les tenebres de Caravaggio

El crític britànic Andrew Graham-Dixon completa el retrat de Caravaggio amb les últimes troballes documentals. La vida del pintor més trencador del Barroc va estar marcada per la tragèdia.

Antoni Ribas Tur
3 min
Un nova llum damunt les tenebres de Caravaggio

BARCELONALuca, un barber i cirurgià que el va conèixer, va descriure Caravaggio (1571-1610) com "un jove robust, d'uns 20 o 25 anys, amb una barba negra més aviat esclarissada, celles poblades i ulls negres i una espessa mata de cabells que li cau sobre el front". Aquests trets coincideixen força amb l'autoretrat que pocs anys després l'artista va incloure a El martiri de sant Mateu,una de les seves obres cabdals. L'expressió atemorida amb què es va pintar -és el monjo que s'allunya de l'escena com si planyés no haver ajudat el sant- sembla contradir, però, la seva biografia.

La vida de Michelangelo Merisi, més conegut com a Caravaggio, va estar marcada per la tragèdia i la violència, a les quals es va enfrontar. Va perdre la família de ben petit, a causa d'una epidèmia de pesta que va assolar Milà, la ciutat on va néixer. Més endavant, a Roma, va haver de lluitar per sobreviure en una ciutat marcada pels codis d'honor, l'ambigüitat de les relacions socials i la prostitució. El 1606 va assassinar Ranuccio Tomassoni en un duel. Va haver de fugir. Els últims anys de la seva vida són un pelegrinatge pel sud d'Itàlia i Malta, deixant darrere seu un reguitzell de pintures cada vegada més ombrívoles. Va morir a Porto Ercole, a prop de Nàpols, el 1610, als 38 anys. La vida de Caravaggio és "una història increïble", afirma Andrew Graham-Dixon. Aquest escriptor i crític d'art britànic ha trigat deu anys a finalitzar Caravaggio. Una vida sagrada y profana (Taurus), una nova biografia de l'artista que "l'allibera de tots els estereotips i les etiquetes del passat creades sobre ell". El llibre conté, segons l'autor, "la veritat sobre ell i la seva història, molt més tràgica, més estranya, més profunda, que fa que el veiem com una persona real".

Art i vida entrellaçats

Caravaggio no va ser, sosté Graham-Dixon, "ni un boig, ni un existencialista ni una icona gai". "Agafa aspectes de la seva pròpia vida i els converteix en font per al seu art. Podem veure literalment la seva vida en el seu art", diu l'autor britànic. El resultat d'aquest lligam entre l'art i la vida va ser una pintura revolucionària per als seus contemporanis, que no sempre van veure amb bons ulls la seva audàcia. Caravaggio "innova pintant els deixebles de Crist com si fossin gent corrent, Maria Magdalena com una prostituta", afirma el biògraf, que també considera que darrere l'escàndol hi ha una personalitat molt cultivada. "Era molt sensible, un intel·lectual que llegia la Bíblia i sant Agustí. Era un pintor molt culte, intel·ligent i subtil", conclou.

El mestre del clarobscur

Caravaggio és cèlebre també per l'ús dramàtic del clarobscur, que va acabar superant les fronteres i es va estendre als Països Baixos, on va donar lloc als pintors coneguts com els caravaggistes d'Utrecht. Malgrat tot, sovint va ser criticat amb duresa. "En la tradició acadèmica del segle XVII, els pintors odiaven Caravaggio perquè se'ls havia dit que era un realista, que no tenia imaginació", diu Graham-Dixon.

Aquestes afirmacions, matisa el crític, "no són certes, ja que és un artista que compon i que estudia, com va fer en aquestes composicions, que han influït en nombrosos pintors al llarg de la història". Com es pot veure a La decapitació de sant Joan, el retaule de la catedral de La Valletta, a Malta, a vegades les pintures de Caravaggio tenen un punt teatral, com si els personatges representessin una escena de la qual va capturar el moment culminant.

stats