La Nora d’Ibsen passa comptes amb el seu passat

Barcelona / PalmaLa represa de personatges i històries llegendàries per autors posteriors és cada vegada més habitual, com s’ha vist en els casos de Sherlock Holmes, Pepe Carvalho i la saga Millennium, de Stieg Larsson, entre molts altres. Al Teatre de Manacor arriben aquest cap de setmana dues funcions d’una obra que fa la mateixa operació en el camp teatral: el dramaturg nord-americà Lucas Hnath va voler anar més enllà de Henrik Ibsen i Casa de nines (1879)i va imaginar -com havien fet altres autors- què se’n va fer de Nora després del cèlebre cop amb què va partir de casa, deixant enrere el marit i els fills al final de l’obra.

Casa de nines, 20 anys després es va estrenar el juliol al Teatre Romea de Barcelona, en una producció del mateix teatre, el festival Grec i Verteatro. L’equip està format per Sílvia Munt (directora), i els intèrprets Emma Vilarasau (Nora Helmer), Ramon Madaula (Torvald Helmer, el seu marit), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida de Nora i més endavant dels seus fills) i Júlia Truyol (Emmy, la filla del matrimoni). Què va fer Nora durant dues dècades? Per què torna a la seva antiga llar? Aquestes són algunes de les preguntes que es responen en aquesta segona part de Casa de nines. Fent una mica de recerca es pot trobar que Nora, que s’ha convertit en una escriptora feminista d’èxit, torna per demanar el divorci al seu marit. Tot i això, queden les incògnites de si Torvald l’hi voldrà concedir i si Nora està preparada per enfrontar-se a allò que havia deixat enrere. Abans d’aterrar a Manacor, l’obra es va representar divendres a la sala Gran del teatre Principal de Palma, amb l’espai pràcticament ple. El títol original és A doll’s house, part 2 [ Casa de nines, 2a part ] i es va estrenar el 2017. Malgrat que el llenguatge és actual -la traducció és de la dramaturga Helena Tornero-, l’ambientació manté el to d’època per mantenir el context de l’obra d’Ibsen, que es va estrenar al Teatre Reial de Copenhaguen.

Per la igualtat en les llibertats

El personatge de Nora es va convertir al llarg dels anys en una icona feminista. Sílvia Munt va descobrir Casa de nines, 20 anys després gràcies al desaparegut actor i director del Romea, Carles Canut, a qui va recordar durant la presentació de l’espectacle, i creu que la continuació de la seva història n’amplifica l’abast: “No parlarem de feminisme, sinó de llibertats, d’igualtat en les llibertats”, afirma la directora, qui considera la feina de Hnath “genial” i que se’n surt amb escreix del repte “difícil i perillós” de continuar-la.

“Lucas Hnath es fica dins la psicologia de la dona -subratlla-. La seva Nora és una dona absolutament polièdrica, és un ésser humà que té la valentia de trobar-se a si mateix”. En aquest sentit, el personatge també representa “la factura” que cal pagar per ser lliure i que molt sovint és la solitud: “Hem de poder prendre aquesta decisió, estem sotmesos a molts patrons”, diu Munt.

Per a Emma Vilarasau, Nora és delicada i, alhora, una persona combativa: “És una dona petita, fràgil i vulnerable, que lluita, lluita i lluita i que a vegades s’equivoca molt, però que no defalleix”, afirma l’actriu. “La veig com un peix que intenta respirar fora de l’aigua”, precisa. Pel que fa a la creació del personatge, Vilarasau, que va protagonitzar un altre Ibsen al Teatre Romea el 2008, Espectres, va haver de fer “un acte de fe” en alguns moments, quan Sílvia Munt, amb qui va treballar l’any passat a La resposta, de Brian Friel, li demanava “una volta més” del que és evident en el text. A més, Hnath no dona la història mastegada als espectadors, sinó que els demana que s’hi involucrin: “El públic ha de treure les seves conclusions, l’obra no té una moral”, afirma Isabel Rocatti. Amb la distància dels 20 anys entre l’obra de Lucas Hnath respecte de la d’Ibsen, la dida que interpreta Rocatti, que té una edat similar a la de Nora i que prové d’una bona família, apareix com “la possibilitat o no d’escollir segons els mitjans que es tenen”.

Enfrontar-se al passat en un ring

L’escenografia de Casa de nines, 20 anys després, d’Enric Planas, és “molt essencial”, com explica Munt, i evoca un ring de boxa en què es concentren les trobades dels personatges. Pel que fa a Torvald Helmer, “no és un maltractador, ni prop fer-hi, però sí un home que tracta la seva dona com un trofeu preuat, mentre no és capaç de mirar-la als ulls i tenir una relació de tu a tu”, explica Ramon Madaula, que encarna el paper de Helmer. Per a l’actor és “evidentment” una obra feminista: “La d’Ibsen, al segle XIX, ja era revolucionària, perquè parlava d’una dona que se’n va de casa a cercar-se a si mateixa”. Però matisa que no és aquest l’epicentre de l’obra: “Aquesta segona part de Casa de nines va de com és de difícil ser un mateix i, al mateix temps, compartir la vida amb una altra persona”, assenyala.

Casa de nines, 20 anys després és el debut de l’actriu mallorquina Júlia Truyol al Romea. “Emmy representa un salt generacional i posa un mirall davant la mare -diu Júlia Truyol. Ambdues han de lluitar per ser lliures”.