Els noms dels carrers, les arrugues de la ciutat

PalmaEls noms dels carrers de Palma componen qualque cosa més que un mapa físic de la ciutat. També són un mapa sentimental, que mostren la història de la ciutat per les seves arrugues.

Precisament aquesta és la història que narra Gabriel Bibiloni, lingüista i professor de Filologia Catalana de la UIB, en la seva obra acabada de publicar Els carrers de Palma, toponímia i patrimoni de la ciutat . En el llibre, recull en una llista alfabètica tots els carrers de tot el terme municipal de Palma (devers dos mil), amb l'historial toponímic de cada un. En total, més de 5.000 mots històrics que Bibiloni ha anat 'caçant' en els darrers 30 anys. "M'hi vaig començar a interessar ara fa 30 anys. De fet, la col·laboració amb l'Ajuntament de Palma sorgeix l'any 79, quan un regidor em va demanar el parer per fer els canvis de la toponímia franquista", explica Bibiloni. Així que l'any 1983 publica Els carrers de Palma , que es pot considerar la predecessora de l'obra que ara publica.

Ja aleshores intuïa que la feina dels polítics podia ser nociva per a la toponímia. "Alterar el nomenclàtor només té sentit per eliminar els noms clarament indesitjables o com una obra de restauració", apunta Bibiloni, com a avís a navegants.

En la història de la toponímia de Palma, hi ha tres grans moments en què els noms foren alterats de manera general: la revisió de segle XIX, la del franquisme i la de la recuperació de la democràcia.

Malgrat aquests punts d'inflexió, el poble ha estat d'antuvi el principal encunyador de noms de carrers, sense la intervenció de les administracions. Així, els gremis donen nom a carrers com Paners, Gerreria i Fideus, que remeten a una activitat comercial molt antiga, que data del segle XV; altres carrers reflecteixen el nom del principal edifici o de les antigues possessions que s'hi ubicaven (s'Avinyança, Son Real, Son Nadal, Son Dureta, etc.). Fins i tot il·lustren fets que succeïren a la via en qüestió, com el carrer de la Mà del Moro, on li fou tallada aquesta extremitat al criat d'un capellà.

Maldament les administracions hagin 'jugat' amb els noms, les classes populars encara avui dia els modifiquen. En l'actualitat encara parlam de la plaça del Tub (realment carrer de l'Institut Balear), la plaça del Supositori (plaça del cardenal Reig), plaça de les Tortugues (plaça Joan Carles I), la plaça de les Columnes (plaça Garcia Orell) i la plaça dels Patins (del Bisbe Berenguer).

Aquests noms mantenen la vocació popular d'un temps, però reflecteixen plenament icones modernes. Cal remuntar-nos fins a 1797 per trobar les primeres retolacions de carrers a Palma. Són les petites rajoles -d'un pam quadrat- encarregades a València, que arribaren a Ciutat el 1776 i tot d'una es feren lloc a les façanes.

Això no obstant, el gran terratrèmol de la toponímia de Palma arriba el 1862, quan l'Ajuntament aprova una revisió del nomenclàtor i castellanitza bona part dels noms. D'aquesta època vénen els carrers Colom, Jaume II, Orfila, Mesquida, Vicente Mut, etc. Una època, així mateix, de desastres per a la toponímia de la ciutat.

En general, són molts els carrers que en un moment determinat perderen la denominació genuïna, com ara la plaça del Mercat, que fou rebatejada l'any 1930 com de Santa Catalina Thomàs, amb motiu de la canonització aquell mateix any de la beata Catalina Thomàs. "I ho féu amb un menyspreu absolut a un nom importantíssim i d'una antiguitat de més de cinc segles", se'n lamenta Bibiloni.

També és el cas del carrer del Vi, la plaça del Pes de la Palla i la del Banc de l'Oli. L'Ajuntament, de fet, va decidir canviar-ne el nom per plaça Salou, decisió corregida amb posterioritat.

Altres noms, en canvi, s'han perdut per a l'eternitat (com el carreró d'en Casola). La revisió de 1862, a més a més, va fer perdre el mot 'can' de molts de carrers, a banda d'imposar la castellanització de la majoria.

Aquests mots han estat recuperats en democràcia gràcies a la normalització del nomenclàtor de 1990, com el carrer de ca la Seu, el de Corderia i la ja esmentada plaça del Banc de l'Oli.

Són els noms genuïns de Palma, els casos més antics dels quals daten del segle XIII, segons apunta Gabriel Bibiloni mateix. I entre tots, destaca la fórmula palmesana per parlar del seu Ajuntament: Cort, un nom que prové de corts, les quals alhora vénen de les 'cúries', en certa manera predecessores administratives de l'Ajuntament.