No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Gaudiré al teatre Principal de Palma de la darrera criatura d’Aina de Cos, Les preposicions, on una teòricament entranyable reunió de cinc companyes d’estudis, vint anys després, es converteix en una tempesta perfecta que posarà fins i tot en dubte l’amistat que han tingut. El regal d’una vella fotografia és la clau que obre la caixa dels trons amb conseqüències incontrolables. L’obra està dirigida per Marta Aran i interpretada per Alesandra Palomo, Marga López, Sofia Muñiz, Alícia Garau i Aina de Cos, qui a més n’és l’autora. Divendres 9 i dissabte 10 a les 20 h i diumenge, 11 de desembre, a les 18 h.

Llegiré Un tal González, de Sergio del Molino, editada per Alfaguara. Un assaig, un document i una novel·la amb la qual obrir la possibilitat d’entendre la metamorfosi d’un personatge tan notori i determinant per a la meva generació.

Veuré l’exposició que Guillem Nadal va inaugurar la setmana passada a la Sala Pelaires amb el títol De sal i cendra, una reflexió que d’alguna manera ofereix la visió de l’artista llorencí de tot un món, el seu, a través d’un recull de peces dels darrers deu anys. Una petita antologia. Fins al 17 de gener.

Escoltaré l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, o a l’Auditòrium de Palma o a l’Auditori de Manacor, dirigida per Lionel Bringuier amb Nicolas Bringuier al piano. Un complet de Txaikovski. El Concert núm. 1 per a piano i Orquestra i la Simfonia núm. 1. Dijous 8 a les 20 h o divendres, 9 de desembre, a les 19.30 h.

Aniré al Teatre de Manacor. Arriba la troupe de la Sala Flyhard amb una comèdia de les que fan pensar, on es desenvolupa una situació per reflexionar sobre els prejudicis que no sabíem que teníem fins que, és clar, arriben a casa nostra. Tots som molt oberts amb la sexualitat o la diversitat de gènere. O potser no tant. Per esbrinar a Família (im)possible, de Carol López. Dijous, 8 de desembre, a les 18.30 hores.

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Faré cas de les recomanacions que he sentit de l’exposició de Bruno Munari a la Fundació Joan March de Palma. Ara que arriben dies festius, no hi ha cap excusa per perdre’s aquesta mostra, la més completa que s’ha fet fora d’Itàlia sobre aquest artista. Si sou amants de l’art gràfic com jo, crec que aquest recull d’obres de la figura més important de la comunicació visual del segle XX pot ser el pla perfecte per a un horabaixa de desembre. Munari permet endinsar-se en conceptes tan profunds com el temps o la contemplació. L’exposició conté unes 130 peces de col·leccions particulars i institucions públiques i privades. Del 18 octubre del 2022 al 4 febrer del 2023.

M’abonaré a Filmin (a la fi) per veure la sèrie Autodefensa, que la plataforma acaba d’estrenar. M’ha cridat l’atenció perquè una de les protagonistes i directores és Belén Barenys, coneguda perquè és ballarina i corista (i cosina) de Rigoberta Bandini. Ara bé, la trama m’ha acabat d’enamorar: “dues al·lotes que estan molt espantades i es diverteixen en defensa pròpia”.

Em fondré, com sempre, amb Timothée Chalamet a la pantalla gran. El director de Call me by your name, Luca Guadagnino, el torna a dur al cinema amb Bones and all, un romanç terrorífic coprotagonitzat per Taylor Russell.

Insistiré a tothom que vagi a veure Nua (radiografia d’un trastorn), d’Ann Perelló. Qui no ho hagi fet, té una altra oportunitat, al Teatre de Manacor. Perelló posa el cos, l’ànima i el cor damunt l’escenari perquè tothom senti què és tenir anorèxia o bulímia. Dimarts, 6 de desembre, a les 18.30 h.

M’atreviré amb Las odio, un quartet de riot girls, que arriben amb el seu garage rock a Es Gremi. Les vaig conèixer per la sintonia que van fer per Dos rubias muy legales –el podcast de Raquel Córcoles i Hernar Álvarez– i m’he aficionat al seu postpunk i lletres irreverents, com Conjuro/Maldición o Indiespañol: “Una por atroç recorrerà el teu interior quan sentis els acords d’aquesta cançó” o “No estic a la llista, mira la meva polsera. Jo soc l’artista!”. Divendres, 9 de desembre, a les 21 h.