ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 22/03/2012

Una nit cara a ara amb la mort

Patrice Chéreau ha trigat més de 30 anys, però per fi ha posat en escena el primer gran text de Koltès, La nit just abans dels boscos. El tàndem que va canviar el rumb del teatre contemporani, avui, al Lliure.

Laura Serra
2 min
SOLITUD Romain Duris és l'immigrant i  l'únic intèrpret del monòleg.

BARCELONA.És un monòleg de seixanta pàgines. Sense pauses. Una frase llarguíssima que vomita un home quasi sense alè, que se sap a les portes de la mort. Un immigrant en una ciutat qualsevol, sol i ferit després d'una baralla, que només pidola l'atenció d'un vianant. El seu fil de veu és l'únic que l'arrapa a la vida. La nit just abans dels boscos .

Aquesta és la primera obra important de Bernard-Marie Koltès. La va escriure el 1977 i es va estrenar a l'off del festival d'Avinyó. Poc després el va descobrir Patrice Chéreau, un nen prodigi del teatre francès i alabat als altars per les seves adaptacions dels clàssics -Marivaux, Molière, Racine, Shakespeare i el cicle de L'Anell del Niebelung de Wagner-. L'autor va presentar-li dos textos, La nit just abans dels boscos i Combat de negre i de gossos , i Chéreau va escollir el segon perquè el primer no el va entendre i no sabia com escenificar-lo, ha confessat.

"Va ser la meva primera trobada amb un autor contemporani, potser perquè no tenia prou curiositat per ells. Koltès és el primer autor a qui estic veritablement unit. Des d'aquella trobada el vaig acompanyar en la seva obra. Jo només vaig passar la seva obra, diria", explicava el director francès abans de l'estrena de La nuit just avant les forêts. Ha esperat més de 30 anys per portar-lo a escena, juntament amb Thierry Thieû Niang, el coreògraf amb qui també va signar I am the wind a l'últim Festival Grec. Al Teatre Lliure de Montjuïc s'ha rebut La nuit (en francès i subtitulada)com un esdeveniment: es podrà veure en tres funcions, d'avui a dissabte, que ja tenen les entrades exhaurides.

Es pot dir sense exagerar que el 1983 el Combat de negre i gossos que va posar en escena Chéreau va inaugurar una nova etapa del teatre contemporani francès i europeu. Una època en què l'autor va guanyar força i el director es va posar al seu servei. Un tòtem com Chéreau es va sotmetre a la carnalitat i la poètica d'un jove escriptor aspre i profund. Va representar tot Koltès des del Théâtre des Amandiers que dirigia a París ( Quai Ouest , En la soledat dels camps de cotó , Retorn al desert i Roberto Zucco , ja després de la mort prematura de l'autor) i el va convertir en un clàssic, fins al punt que ha entrat al repertori de la Comédie Française. Després Chéreau tiraria l'ham al cinema, amb pel·lícules com La reina Margot (1994), Intimitat (2001) i Son frère (2003).

Va ser en el seu últim film, Persécution (2009), on Chéreau va topar amb un dels actors avantatjats de la seva generació, Romain Duris, el protagonista de L'Auberge espagnole (2002). L'ha fet debutar als escenaris amb un repte titànic. Duris "salta d'una història a l'altra per no morir, i aquests acaben sent els últims instants de la seva vida", deia el director. L'home agonitza parlant de la solitud, la falta de treball, la marginalitat, l'amor i la idea d'estranger. Una pluja d'obsessions que, en el fons i en la forma, Koltès desplegaria a les següents obres i que deixaran, de ben segur, l'espectador xop.

stats