Dialèctiques Salvatges
Cultura 30/07/2021

Nietzsche també era filòleg

Xisca Homar
3 min
Nietzsche també  era filòleg

Aristòtil va definir els éssers humans com a zoon politikon, és a dir com a animals de la polis, animals socials. Digué que som més socials que cap altra espècie en el món perquè som els únics que posseïm la paraula. I per a Aristòtil la paraula era un instrument humà, un vehicle al servei de la comunicació, del pensament, al servei de les relacions socials i del coneixement. Així doncs, pensar el llenguatge ha estat des de sempre un quefer essencial de la filosofia i, fins al segle XX, podríem dir que el llenguatge s’ha pensat, precisament, com un instrument. 

Ara bé, tot just començat el segle XX, es produeix el ‘gir lingüístic’, un canvi radical en la manera de pensar i d’entendre el llenguatge. És això que coneixem com a ‘filosofia del llenguatge’. Aleshores es passa de considerar el llenguatge com un instrument a considerar-lo com un mitjà que configura l’ésser humà. El llenguatge media entre l’ésser humà i la realitat. Ens relacionam amb la realitat a través del llenguatge. Així, el món de cada persona està modelat de manera inconscient pels hàbits lingüístics del grup al qual pertany. Els estudis etnològics del segle XX varen reafirmar aquesta relació entre llenguatge i forma de vida.

Edward Sapir, lingüista i antropòleg, defensa que els éssers humans no només viuen en un món d’objectes o en el món de l’activitat social, sinó que estan sempre a mercè del llenguatge. Diu que mai dos llenguatges s’assemblen tant com perquè se’ls pugui considerar representants de la mateixa realitat social. I, per tant, els mons en què viuen dues societats diverses són mons diferents, i no simplement el mateix món amb diferents etiquetes. Per dir-ho amb la bellesa de Wittgenstein, “un llenguatge és una forma de vida” i “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.” 

Doncs bé, crec que, si feim un poc enrere en el temps, és possible situar la filosofia de Nietzsche als orígens d’aquest gir lingüístic. Nietzsche és un filòsof de la sospita, i la seva sospita cau, en primer lloc, sobre el llenguatge. Ens explica que el llenguatge neix de l’impuls que porta els éssers humans a expressar la seva experiència vital, una experiència sempre canviant i subjectiva. I, per tant, quan atribuïm al llenguatge la funció de representar i reproduir la realitat, l’estam portant més enllà dels seus límits. Segons Nietzsche, el llenguatge, que va néixer prop de les metàfores, ens permetia expressar i viure les nostres vivències singulars, però a poc a poc l’hem forçat a projectar un ordre i una estabilitat que li són estranyes, l’hem utilitzat per conceptualitzar el món.

Nietzsche considera que aquesta operació de posar el món en conceptes sotmet la diversitat a la unitat i simplifica la complexitat de la vida, per poder dir-la. Així, el llenguatge falsifica la realitat, intenta estabilitzar-la, fent possible un ‘coneixement universal’, regalant-nos una seguretat i un conjunt de certeses que s’edifiquen sobre el torrent de la vida i el sacrifiquen. Així és com el llenguatge domestica la vida (que és sempre atzar i confusió i moviment) i en retalla les possibilitats. 

D’aquesta manera, Nietzsche ens convida a fer una crítica radical del llenguatge i de la seva capacitat per representar el món, com a primera passa per poder caminar cap a noves maneres de ser, per poder transmutar el sistema de valors actual, per poder deixar enrere la mediocritat que vesteix la nostra manera de ser humans, que empobreix la vida perquè la sotmet a les tiranies de l’universal, perquè en bloqueja les potències. Qui sap si es tracta de deixar de ser esclaus del llenguatge com a primera revolta per poder començar a esdevenir superhumans.

Però, ara mateix, els intents per clausurar un debat rigorós i possible sobre el llenguatge ens situen davant un xantatge poc elegant i carregat de mala fe: per una banda, “la filologia com a ciència ha de tenir la darrera paraula sobre qualsevol debat entorn del llenguatge” i, per una altra, “els feminismes intenten pervertir, des de la ignorància, una evolució natural del llenguatge, i des de la política mercadegen amb aquests intents”. No puc evitar contemplar la crispació actual davant els intents per qüestionar i debatre entorn del llenguatge (que, per altra banda, ha estat des de sempre la raó de ser de la filosofia) com el fruit del neguit de la gent que vol continuar vivint en masculí genèric. 

No puc evitar pensar que la polèmica delata que ja ha començat la revolta.u

stats