PATRIMONI

La naveta dels Tudons inicia el procés de restauració

L’objectiu és tornar l’aspecte original al jaciment talaiòtic sense que la pedra se’n vegi afectada

Els treballs de restauració de la naveta dels Tudons comencen demà, dilluns. És el punt culminant a uns actes de vandalisme que han provocat en la societat menorquina la conscienciació de la conservació del seu patrimoni cultural. La Policia Nacional manté oberta la investigació per trobar l’autor, o autors, d’aquests atacs al jaciment situat a Ciutadella.

La coordinació i supervisió de les tasques de restauració recauen en Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Aleix Barberà i Silvia Marín dirigiran les actuacions, i l’execució anirà a càrrec de Francesc Isbert, Lina Torres i Cecilia Ligero.

La proposta d’intervenció és avalada pels estàndards actuals de restauració recollits per les cartes internacionals i les recomanacions d’estaments com la Unesco i Icomos, entre d’altres. La tècnica que s’hi ha d’emprar és la promulgada pel doctor Richard Wolbers, en aplicació dels principis de la “green chemistry”. L’objectiu és, mitjançant sistemes de treball sostenibles, garantir el màxim respecte possible al patrimoni cultural, per la qual cosa assegurar la conservació futura de l’obra en les millors condicions és un repte que s’haurà d’assolir gràcies a la millora del sistema de presentació, a fi d’aconseguir una correcta lectura de l’obra que en faciliti la interpretació històrica i la contemplació. A més, és imprescindible conèixer i analitzar els diferents factors, mecanismes i indicadors d’alteració, els nous materials que s’han aplicat a l’obra i que n’han contribuït a la degradació.

Segons els criteris generals d’intervenció proposats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, la manipulació de les obres ha de ser mínima per no sotmetre-les a tensions i riscos innecessaris, amb la qual cosa es persegueix garantir-ne la màxima conservació. D’altra banda, cal respectar els aspectes formals, materials i estructurals de l’edificació. Abans d’eliminar qualsevol vestigi s’haurà d’estudiar, amb documentació, la decisió final que s’hi haurà de prendre. Cal assenyalar que, prèvia a la intervenció, és bàsic conèixer les causes que han originat el procés per actuar adequadament. Un altre repte és preservar el missatge estètic de l’obra, sense crear un fals històric. Així, qualsevol material afegit s’ha de poder retirar en un moment posterior. Per aquest motiu, s’han d’estudiar la composició dels productes que s’hi afegiran i quina resposta tenen al llarg dels anys, a fi d’assegurar-hi un cas de retractabilitat posterior.

Pel que fa a l’estabilitat, els materials que s’utilitzaran en la restauració han de ser compatibles amb els de l’obra original, els quals s’han de mantenir inalterables el màxim possible en el temps. Així, s’han d’evitar a tota costa els tractaments que puguin suposar una degradació. A més, altres factors, com la conservació preventiva, que consisteix a crear un entorn propici per cometre les actuacions durant un determinat període de temps, i la documentació, que no és altra cosa que compilar totes les dades relacionades amb la naveta dels Tudons, permeten una visió minuciosa del pla de restauració.

El mètode d’execució

Segons les proves realitzades, l’equip de feina considera que a les zones on el grafit vandàlic és directament damunt la pedra, s’ha d’emprar un dissolvent lliure. Tot i això, també s’aconseguirà un efecte de neteja amb emulsions. El procediment consistirà a prehumectar la superfície que s’ha de netejar per evitar que l’aerosol redissolt pugui penetrar a la pedra.

La proposta inclou un raspallat suau dels líquens de la zona, a fi de facilitar-hi la penetració de la solució aquosa. Si bé es pot fer una primera aplicació en lliure, és recomanable utilitzar el pinzell en calent, gelificat en agar-agar, per augmentar el temps d’aplicació. Una vegada retirat el líquid i fet un raspallat suau amb la mateixa solució tamponada, hi haurà zones que quedaran netes, però d’altres necessitaran més temps, per la qual cosa s’insistirà en aquells punts que hagin retingut més aerosol. Tampoc no es descarta l’ús d’un bisturí per a aquelles zones amb més gruix de líquens. Malgrat la netedat que presentaran algunes pedres, s’hi haurà de fer una segona aplicació de la mateixa solució per retirar el 90-100% d’aerosol.

Finalment, el procés requereix aspectes que s’han de tenir en compte. Així, perquè quedi eliminat el grafit vandàlic, convé retirar-ne part dels líquens que l’han encapsulat i aquest procediment pot provocar el risc de deixar marcada en negatiu l’àrea netejada. Per minimitzar aquest efecte, es recomana aquesta metodologia de treball tratigràfica, que permet que el conservador-restaurador controli els temps d’aplicació i que insisteixi en les zones que ho requereixen. Per la seva versatilitat, també es pot emprar microprojecció d’abrasius amb una punta de diàmetre d’1,5 mm, que permet regular la pressió de projecció de manera precisa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF