REPÀS A TOTA UNA OBRA ARTÍSTICA I POÈTICA
Cultura 25/10/2011

La natura segons Perejaume

La Pedrera obre avui la primera retrospectiva de Perejaume des del 1999. Composta per prop de 200 obres, mostra els principals interrogants que alimenten la seva obra artística i poètica.

Antoni Ribas Tur
3 min

Barcelona.Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) explicava ahir a la Pedrera que fa poc va tornar a visitar una obra que havia fet a la pedrera basca d'Ereño el 1991. Primer li va costar reconèixer el lloc on havia treballat amb un grup d'universitaris fa vint anys, però finalment va trobar el racó on havien deixat la seva empremta. L'obra, que es manté intacta al mig de la natura, consisteix en el farcit d'un solc d'una paret rocosa. L'únic que apunta el seu caràcter artístic és la paraula que hi va gravar:Desescultura. Ara, vint anys després, les fotografies que la documenten es poden veure a la retrospectiva que l'obra social de CatalunyaCaixa dedica a l'artista a partir d'avui a l'edifici del passeig de Gràcia. El títol és tan llarg i humorístic com una declaració d'intencions:Ai, Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!

Malgrat que el títol juga amb la idea que no se sap qui adverteix a l'artista dels excessos en què pot caure, Perejaume segueix plenament en actiu. Les prop de dues-centes obres de l'exposició són dels últims vint anys, un 80% són inèdites i set s'han fet per a l'exposició. Vistes en conjunt, fan sortir a la llum els girs que ha fet al llarg dels anys. Un dels grans temes que ha desenvolupat en la seva producció és l'excés de cultura amb què es mira el món. El 2003, coincidint amb la publicació del poemariObreda (Empúries), va culminar la seves reflexions: tot el que trobem en la cultura ja existeix abans a la natura. "Els arbres s'engalanen, els fruiters toquen els timbals, una alzina surera fa onejar palmons de Pasqua", comentava Martí Peran, el comissari de l'exposició, al davant les fotografies titulades, respectivament,Palmera,PercussióiAlzina.

L'artista davant la natura

Aquesta idea porta a un gran interrogant que plana damunt la mostra, segons Peran: ¿amb les seves obres, els artistes fan drecera cap a la natura o emboliquen el camí? Pel comissari la resposta a aquest interrogant no és tan important com el fet que se l'han de plantejar de manera inevitable.

Perejaume es va queixar de la coincidència de la publicació de la seva poesia reunida,Pagèsiques (Edicions 62), i la inauguració de la retrospectiva pel perill de sobreexposar-se. Va afirmar que amb els seus treballs vol portar l'obaga d'"un món que resisteix fora de les imatges i de les representacions visuals" a la llum dels mitjans. Amb la seva obra es pregunta si no hem tibat massa la corda representant-nos el món amb tantes imatges i representacions verbals. Sovint la natura s'ha conegut per les seves representacions. Perejaume inverteix aquest procés i retorna les imatges a la natura, com es pot veure a la peça del 1993Pintura d'Olot que ha tornat la seva imatge a Olot.

AmbAi, Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!Perejaume també vol dialogar amb l'edifici de Gaudí on s'exposa. El muntatge integra les grans columnes folrades de pedra, algunes decorades de manera exquisida, i els falsos sostres que Jujol va crear per a aquelles estances. Perejaume és un gran admirador del deixable de Gaudí i ha acabat agermanant les seves pròpies obres amb l'edifici.

Una columna forrada d'alzina

La textura de pell humana que tenen una sèrie d'exvots de cera fets a partir d'elements naturals té el seu paral·lel en una columna forrada amb l'escorça d'una alzina surera. Aquest gest ve a dir que una branca o el relleu d'una muntanya poden tenir el tacte de la pell humana, i que la Pedrera és un organisme viu que muda de pell. Abans d'instal·lar-s'hi, Perejaume ha volgut establir una entesa amb l'edifici. Ha dedicat el primer àmbit de la mostra a les pedreres i a les pedres, un gest per a l'edifici que acull les obres.

stats