Música

El sector musical es conjura contra la precarietat i la inseguretat jurídica

La Plataforma Estatal per la Música busca millorar la legislació actual

Aconseguir un marc legal que acabi amb la precarietat laboral i amb la inseguretat jurídica és l'objectiu de la Plataforma Estatal per la Música (Plam), que aplega uns 8.000 músics, 258 sales de concerts, 71 festivals, 342 empreses de 'management' i representants, 71 promotors i 600 empreses del gremi de les discoteques i sales de festes. És a dir, pràcticament tot el sector de la música en directe d'arreu de l'Estat treballa unit per "modificar, ampliar i millorar l'actual legislació", el reial decret del 1985 que regula la contractació laboral d'artistes.

"Necessitem un nou marc legal que faci sortir de precarietat els músics i que doni garanties jurídiques als organitzadors de concerts, perquè el decret del 1985 està lluny de la realitat actual", ha explicat el músic Guillem Arnedo, portaveu de la Plam, aquest dimarts en roda de premsa a la Sala Sidecar de Barcelona. El propòsit és elaborar un informe que s'enviarà al govern espanyol per "deixar clares les regles de joc". "El primer pas és determinar les regles de joc per relacionar-nos", afegeix Arnedo.

L'oportunitat de canvi va arribar quan l'any passat el Congrés va aprovar per unanimitat l'informe per a l'elaboració de l'Estatut de l'Artista, que finalment serà tramitat com a projecte de llei. És aquí on vol incidir la Plataforma Estatal per la Música, aportant un redactat perquè sigui considerat o esmenat pel govern que hi hagi a la Moncloa al juny. Atesa la unanimitat expressada al Congrés, la Plam no creu que hi hagi cap voluntat contrària al desenvolupament normatiu de la llei. "Tindrem propostes concretes cap al juny", diu Carmen Zapata, gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) i portaveu de la Plam. Entre les qüestions que cal tenir presents hi ha també la intermitència laboral i la compatibilitat de les pensions amb els drets d'autor.

El moll de l'os és com han de ser les contractacions dels músics, amb quina fiscalitat i quin règim de la seguretat social. La plataforma té el suport d'entitats com l'Acadèmia Catalana de la Música, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i diferents federacions d'ajuntaments; al cap i a la fi, els ajuntaments són els principals promotors de la música en directe. La plataforma també ha mantingut reunions amb sindicats com CCOO i UGT. En canvi, amb els sindicats de músics la relació no ha sigut tan fluïda. "No n'hem tingut resposta, però l'ànim de col·laboració sempre hi ha estat", diu Arnedo.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF