La música en viu s’apaga als locals de Ciutat
La gentrificació i la manca de protecció han fet que la ciutat quedi gairebé òrfena d’aquesta oferta cultural lligada a l’oci nocturn
El Jazz Voyeur Club tanca les portes aquest diumenge i, amb ell, desapareix també un dels darrers locals de música en viu de Palma. Ubicat al número 5 del carrer Apuntadors, l’emblemàtic club de la Llonja va començar a caminar l’any 2006, com a hereu dels antics cafès Bruselas i Barcelona. Durant aquests anys, la ciutat ha vist posar el pany a espais mítics com Sa Finestra, Es Carreró, S’Ermita i el popular Bluesville, que es va veure obligat a plegar el 2014, després d’una feina estoica per sobreviure durant vint anys. Són espais que varen veure els inicis de músics locals que ara tenen trajectòria internacional, com Concha Buika. El Jazz Voyeur tanca perquè un grup hoteler estranger ha comprat tot l’edifici i en farà un hotel boutique de cinc estrelles, com els que proliferen per un barri -La Llonja- que ha passat de ser un dels punts calents del circuit de música en viu de la ciutat als anys noranta a una de les zones més afectades pel turisme massiu.
“Només llegint aquest context, es pot entendre el tancament del Jazz Voyeur”, assegura Roberto Menéndez, al capdavant del local duran els darrers 15 anys. Es refereix a la gentrificació. Un estudi recent de l’ Observatori de la gentrificació de Palma XXI apuntava que és el barri de Ciutat més gentrificat, on la població estrangera s’ha multiplicat per sis els darrers 30 anys i on es troben un 10% de les places turístiques reglades, el doble del límit establert pel Consell de Mallorca. Els hotels boutique com el que substituirà el club de jazz és un accelerador clar de la gentrificació. Tal com apunta la professora de la UIB Margarita Novo en el seu estudi Los nuevos usos del patrimonio: la expansión de hotels boutique en Palma, la reconversió d’edificis històrics al centre en aquest tipus d’hotels s’han accelerat entre el 2010 i el 2018: se n’han construït 24, la majoria de quatre o cinc estrelles i concentrats als barris de Cort, Jaume III i la Llonja-el Born.
La cultura en l’oci nocturn
Àngel Romaguera opina que des de l’àmbit públic s’hauria de mirar de “recuperar i cuidar aquest teixit cultural que relaciona cultura, música i oci nocturn”. Ell està al capdavant del Novo Café Lisboa, un clàssic de la nit palmesana ubicat al barri de Santa Catalina. Tant ell com Menéndez subratllen que com que no hi ha un circuit potent, s’està acostumant la ciutadania a desconnectar la nit de la cultura. A més, posen sobre la taula el fet que les formacions locals novelles no tenen finestres a través de les quals donar-se a conèixer. “Si això no canvia, el teixit de la música en directe es veurà molt perjudicat, perquè els grups locals tenen molt pocs espais on poder expressar les seves creacions”, precisa Romaguera. Afegeix que li interessa que en locals com el que porta es formi aquest ecosistema de música en directe, “que hi hagi més gent que exerceixi aquest dret, però sempre amb responsabilitat”.
El Blue Jazz Club de l’hotel Saratoga és també un dels pocs que queda i la seva responsable, Catalina Borràs, assegura que estan molt contents amb la seva trajectòria. Cada dilluns i dijous organitzen jam sessions en les quals músics no professionals tenen l’oportunitat de tocar amb una banda professional que fa de base. “Cada dia és una sorpresa, però podem tenir perfectament 20 joves que pugen a tocar”, assenyala Borràs. Els caps de setmana fan música en directe, que pot ser jazz però també altres estils com el soul, el blues, música cubana... Quant al públic, afegeix que majoritàriament és gent local i devers un 20% estrangera. També la contractació de bandes sol ser local: “Duim principalment músics d’aquí, perquè miram de fomentar la cultura i donar-los visibilitat”, precisa.
El cas Barcelona
Menéndez puntualitza que les administracions “no ho posen gens fàcil”, perquè la normativa és “massa rígida” i no hi ha prou suport a aquesta mena de propostes culturals. “S’ha posat per davant la convivència i jo entenc que s’ha de respectar el veïnat, però també ens hem de plantejar si volem deixar Palma sense un circuit interessant de música en directe i sales de concert”, reflexiona. “Haurem d’anar als polígons per escoltar música en viu?”, es demana. “És un format que provoca renou, però si es treballa bé es pot desenvolupar”, afegeix Romaguera, tot suggerint mirar el cas de Barcelona com un exemple.
La capital catalana, després de dècades de lluita per part del sector, va aprovar al maig la categoria d’Espais de Cultura Viva per salvar els petits clubs de música de la ciutat, molts dels quals estaven amenaçats de tancament. En concret, aquesta categoria protegeix els locals amb un aforament màxim de 150 persones i amb una programació mínima de 40 actuacions cada any. Tots els partits municipals varen votar a favor d’una mesura que significa enfortir el teixit social i potenciar la creació cultural de qualitat. Fonts de la Regidoria de Cultura de Cort han assegurat que el 17 de desembre el regidor de l’àrea, Antoni Noguera, té una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per conèixer aquesta normativa i el funcionament dels locals musicals.
És la primera vegada que es crea a Espanya una etiqueta d’aquestes característiques i també afecta els espais que aposten per altres arts escèniques que contribueixin a la difusió cultural. A més, els locals que es qualifiquin Espais de Cultura Viva poden ampliar el seu aforament durant les actuacions. Això sí, els concerts han d’acabar a les 23 h i, en funció de les condicions d’insonorització, podran acollir música amplificada, semiamplificada o acústica.
