Art
Cultura 16/03/2022

Els museus fan una festassa per celebrar el 175è aniversari del Liceu

119 equipaments de tot el país exposaran una obra relacionada amb el teatre barceloní

3 min
'L'arlequí', de Picasso (1917) / MUSEU PICASSO

BarcelonaDes de la Rambla de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu és un testimoni privilegiat de la vida catalana des del 1847. Té tot el sentit, doncs, que altres institucions del país se sumin a la celebració del 175è aniversari del Liceu. Fins a 119 museus, col·leccions artístiques, arxius, biblioteques i centres culturals de tot Catalunya participen en la iniciativa Museus i Liceu: una història compartida, i exposaran des d'aquest dimarts fins al 23 de juliol del 2023 unes 145 obres relacionades amb el teatre. A la selecció cal destacar un vano que va pertànyer a la ballarina Tórtola Valencia (Museu d'Arenys de Mar), un exemplar del llibre d'artista de Joan Brossa i Antoni Tàpies Carrer Wagner (Fundació Antoni Tàpies), el retrat Arlequí [Léonide Massine], evocador dels pas dels Ballets Russos pel Liceu (Museu Picasso) i un esbós d'un decorat d'Aida de Josep Mestres Cabanes (Museu de Manresa). Curiosament, Léonide Massine va ser el coreògraf del ballet Tristany foll que els Ballets de Montecarlo van representar al Liceu el maig del 1949 amb uns decorats de Salvador Dalí, un esbós dels quals es poden veure al Teatre Museu Dalí.

Hi ha un artista especialment representat, potser perquè va saber copsar millor que ningú el desig de lluir-se de la burgesia: Ramon Casas. L'obra més important és el conjunt de pintures que va fer per al Cercle del Liceu; també es podran veure el retrat ambientat al mateix teatre Entrant a la llotja (Museu de Montserrat) i el piano de cua que Casas va tenir a Mont Sant Benet. La selecció de peces també recorda la història social del teatre a través de les disputes entre el burgès Liceu i l'aristocràtic Teatre Principal: el Sant Pau Recinte Modernista exposa una transcripció de la carta que "la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital de la Santa Creu adreça a l’alcalde corregidor de Barcelona" amb motiu de l’estrena al Liceu de l’òpera Un’avventura di Scaramuccia l’11 de novembre del 1848 perquè el decorat ridiculitzava el Teatre Principal.

Des del Liceu asseguren que aquest conjunt de pintures, escultures, fotografies, materials escenogràfics i altres objectes són "l'herència cultural necessària per ser on som avui i documentar la història del Gran Teatre de Liceu". En aquest sentit, hi ha algunes peces especialment punyents: un quadre de Josep Tapiró del Liceu després de l'incendi del 1861 (Museu d'Història de Catalunya) i l'escultura La temptació de l'home (basílica de la Sagrada Família), on es pot veure com el diable ofereix a un obrer una bomba Orsini com la va que va esclatar al teatre en l'atemptat del 1893. També estan molt relacionat amb el teatre els dibuixos preparatoris de l’avantprojecte de Frederic Amat de les pintures artístiques de la sala, exposats al Palau Solterra.

El 'Concert pel biocè' de l'artista Eugenio Ampudia.

La Guerra Civil i la postguerra entren en la tria a través de la reconstrucció que els artistes Verónica Lahitte i Antonio Gagliano han fet d'un decorat de l'òpera de José María Pemán La Santa Virreina, estrenada al Liceu el 25 de juny del 1939 (Centre d'Arts Santa Mònica). També són molts intensos els dibuixos preparatoris de l’avantprojecte de les pintures de la sala del Liceu (1998), de Frederic Amat (Palau Solterra), i l’obra més recent, evocadora dels mesos més durs de la pandèmia del covid i la posterior reobertura del teatre: el vídeo del Concert pel biocè que Eugenio Ampudia va organitzar al teatre el 22 de juny amb 2.292 plantes d'espectadors (CosmoCaixa).

stats