ART

El museu de nit

Coincidint amb el Dia i la Nit dels Museus esbrinem què passa al MNAC quan està tancat

Durant els mesos de primavera i estiu les nits del Museu Nacional d’Art de Catalunya comencen abans que es faci fosc: els últims visitants surten del Palau Nacional a les vuit del vespre -molts es queden a mirar la posta de sol-, després que el personal de sala i de seguretat comprovin que no hi hagi ningú més a dins. Llavors, amb les sales a les fosques, el museu es converteix en el reialme dels guàrdies de nit. No fan públics gaires detall de la seva activitat -el nombre de guàrdies i les rondes que fan- per raons de seguretat, però sí que és possible visitar la sala de control. Cap detall de l’interior ni de l’exterior del museu s’escapa a aquest Gran Germà tecnològic format per una dotzena de pantalles.

10 activitats per viure la Nit dels Museus

La seguretat del museu vigila una superfície de més de 40.000 metres quadrats. “La gestió de dia és més pesada. A la nit hi pot haver alguna alarma, però sempre són falses alarmes”, diu el vigilant que ahir al vespre era a la sala de control, Jesús Jiménez. “El torn de nit és un bon torn, fa molts anys que hi treballo”, subratlla. El tancament del museu acostuma a ser rutinari: s’avisa el públic un quart d’hora abans, cinc minuts abans i a les vuit en punt. “La part museística de la feina és molt tranquil·la”, diu un dels caps de seguretat del museu, Joan Carles Pinilla. És tota una institució al centre, fa 24 anys que hi treballa. Ahir tenien més feina de l’habitual: el restaurant i la terrassa estaven llogats per a un sopar i van tenir obert fins a mitjanit. Mentre era a la sala de control li van comunicar que un visitant no volia marxar de la terrassa.

Avui també és un dia especial perquè se celebra el Dia Internacional dels Museus i l’entrada és gratuïta. Així i tot, no és res comparat amb el volum de públic que rebran demà durant la Nit dels Museus. “Hi haurà més del doble de guàrdies. Serem gairebé 20 persones, i hi haurà guàrdies en més llocs”, explica Pinilla. La Nit dels Museus és extraordinària perquè el MNAC estarà obert fins a la una de la matinada i sobretot pel gran volum de gent que hi anirà. L’any passat van aprofitar l’entrada gratuïta gairebé 12.000 persones. “Posem el museu al límit”, diu el cap de mediació i programació cultural de la casa, Lluís Alabern. La preparació comporta dues setmanes de feina: es reforça el personal i els membres de l’equip del museu van a treballar encara que sigui cap de setmana. Malgrat que el MNAC pot presumir de tenir uns espais més aviat amplis i la gran Sala Oval, retiraran dos dels quatre bustos exposats al començament del recorregut d’art del Renaixement i del Barroc per evitar crear un cul-de-sac.

5.000 tasques de manteniment

De la mateixa manera que tanca aviat, el MNAC engega ben d’hora al amtí: les feines de neteja comencen a les sis. Els productes de neteja són ecològics i el personal té formació per treballar en un entorn amb obres d’art. Fins a les deu també s’aprofita per fer tasques de manteniment a les sales i per traslladar obres. Regna la calma mentre les treballadores de la neteja deixen com una patena fins a l’últim racó de les sales i dels espais comuns. Les obres d’art són feina exclusiva dels restauradors que, per exemple, treuen la pols que hi pot haver en un retaule. L’única cosa que dimarts alterava la calma era la sirena d’una grua amb què un operari s’enlairava en una de les sales del Romànic per canviar un llum. Se’n canvien 3.000 l’any. En total s’emeten 5.000 ordres de tasques de manteniment. El canvi de làmpares serà cada vegada menys habitual perquè són substituïdes per leds, que són més duradors. “Les làmpares caduquen i abans d’apagar-se perden intensitat. Cal tenir-les controlades”, explica Alabern.

Al marge de les tasques de neteja i manteniment, dimarts els operaris i els tècnics del MNAC treballaven en diversos espais emblemàtics del recorregut: aprofitant l’avinentesa que han prestat el cèlebre Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem al Museu Picasso amb motiu de l’exposició La cuina de Picasso, renovaran la sala. Dimarts ja havien despenjat Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil, tenien previst retirar la galeria de retrats de Casas que hi ha a sota, repintar la paret i tornar a penjar la pintura i una nova selecció d’obres sobre paper. “Les obres de paper només es poden exposar durant un temps limitat i les anem canviant periòdicament”, diu Alabern.

Rondes de nit amb una llanterna

Els avenços tecnològics han acabat amb la imatge romàntica dels museus com un casalot on els vigilants portaven un manyoc de claus rovellades i encenien els llums com si fossin fanalers: els llums de les sales del MNAC s’encenen automàticament quan s’hi entra. L’única cosa que resisteix d’aquella imatge és que les rondes nocturnes es fan amb les sales i les galeries a les fosques, i els vigilants s’obren camí només amb una llanterna. Joan Carles Pinilla insisteix que al museu no hi ha fantasmes, però a més d’un li faria por recórrer el Palau Nacional sol i de matinada. A Jesús Jiménez no: “És un edifici vell i hi ha sorolls, però t’hi acostumes”, afirma. “Va ser molt especial el moment en què van fer els fonaments de l’edifici, i ara ja s’hi fan restauracions”, diu Pinilla, perquè l’equip de seguretat també controla el personal de les obres.

Poc després de les vuit els vigilants de sala, de l’empresa Magma, surten del museu. La seva feina es coordina amb l’equip de seguretat i amb l’artístic. “A més d’atendre el públic, ens informen de si detecten qualsevol anomalia a les sales. Són els que s’hi passen més hores, són els nostres ulls”, diu Alabern. Dimarts al matí arribaven una mitja hora abans d’obrir portes. Aquell dia no tenien convocada cap reunió al vestíbul, com passa a vegades.

L’altre protagonista dels preparatius de dimarts era Bartolomé Bermejo: les quatre obres seves que té el museu formaran part de la retrospectiva que el Museu del Prado li dedicarà a l’octubre i que es podrà veure al MNAC l’any que ve. Tot i que el viatge no és immediat, dues d’aquestes obres ja han passat pel taller de restauració de fusta, on s’han tret del marc i s’ha comprovat que tot està en ordre. “Estaran exposades el màxim temps possible abans de viatjar”, afirma Alabern. La processó de les obres des del taller fins al seu lloc era digna de veure, per la trobada insòlita amb els continguts de l’exposició de William Morris i el moviment Arts & Crafts, en cartell fins diumenge. Les obres es van traslladar amb molta cura, i la cap de l’àrea de restauració preventiva, Mireia Mestre, va revisar les dues pintures per última vegada abans de tornar-les a penjar.

El museu vist per adolescents

Aquests dies l’ARA ha fet dues prospeccions en la vida privada del museu, però hi ha un col·lectiu que n’ha fet un seguiment molt intensiu: la setmana que ve una vintena d’estudiants de quart d’ESO de l’Institut Juan Manuel Zafra del Clot inauguraran al museu l’exposició De sis a sis. Allò que no es veu, fruit de la feina que han fet amb el museu durant tot el curs amb el projecte En Residència dels instituts de Barcelona, que arriba a la novena edició. Aquest curs els estudiants han treballat amb l’artista Mariona Muncunill, que els va proposar endinsar-se en tots els aspectes del museu excepte les obres. El resultat de la iniciativa, en la qual també participen l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació i l’associació A Bao A Qu, és engrescador. Els estudiants parlen com a joves experts en estètica relacional: asseguren que han portat a terme un projecte de “valors”, pel diàleg i la coordinació entre si, reclamen que es doni més veu als artistes a les cartel·les en lloc del discurs acadèmic i reivindiquen la feina del personal que té menys visibilitat, el de neteja i seguretat. Pensaven que el museu era un lloc “avorrit” i ara el reclamen com un lloc “de tots”, expliquen.

Els estudiants exposen tres peces: una performance a la Sala Oval que va tenir com a espectador el guàrdia de la sala de control abans de quedar-s’hi a dormir, els fruits de seguir la feina nocturna de seguretat i l’enregistrament del so de les sales quan el museu està tancat. Diuen que han treballat sobre les “bambolines” del museu però n’han tret molt de suc. No se la perdin.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF