Literatura
Cultura 04/12/2019

Muriel Barbery: "És impossible ser un ésser humà i ignorar la guerra"

L'escriptora francesa torna a la fantasia amb la història èpica 'Un país estrany'

Núria Juanico
3 min
Muriel Barbery a l'edifici Planeta de Barcelona

BarcelonaL'escriptora Muriel Barbery (Casablanca, 1969) no és gens fanàtica ni dels elfs ni de la literatura fantàstica. "És una confessió perillosa, però els elfs com a tals no m'interessen i la fantasia tampoc és el meu gènere preferit", explica Barbery, que el 2007 va saltar a la fama amb L'elegància de l'eriçó. Malgrat aquesta confessió, l'autora acaba de publicar una novel·la de fantasia èpica, Un país estrany (Edicions 62 / Seix Barral; amb traducció de Salvador Company i Isabel González-Gallarza, respectivament), que dona continuïtat a la història de La vida dels elfs (2015) i que està protagonitzada, precisament, per elfs. Davant les pròpies contradiccions, Barbery somriu i s'explica: "Els elfs m'han permès alliberar al màxim la meva imaginació. Representen un suport ideal per crear un món imaginari on podia expressar la meva experiència amb el Japó i amb la naturalesa en general".

Els personatges que guien la història d'Un país estrany són elfs, però poc s'assemblen a la clàssica imatge dels éssers màgics amb les orelles punxegudes. Barbery els imagina com criatures en constant metamorfosi que oscil·len entre l'aparença humana i l'animal. "L'home ros amb ulls de glacera es convertia en un cavall de neu, i després els narius se li tornaven un musell ample i fumejant, li sortien banyes i ara era un porc senglar falb", escriu Barbery a la novel·la. Fent gala d'una imaginació explosiva, l'escriptora relata la relació entre aquests éssers i dos joves humans oficials de l'exèrcit que aconsegueixen viatjar fins al món dels elfs, un indret envoltat de boires que està amenaçat d'extinció.

L'aventura dels militars pels paratges èlfics és el fil conductor d'una història que parla, sobretot, de la relació entre els humans i la naturalesa. "Quan era una nena vivia en un poble molt petit de la Vall del Loira. Vaig passar els 15 primers anys de la meva vida en bicicleta, explorant el bosc i el camp, i vaig aprendre el plaer que pot provocar un paisatge magnífic", recorda Barbery. De fet, la bellesa i el seu impacte en les persones ressona per totes les pàgines de la novel·la perquè, segons l'escriptora, és un element indissociable de la seva existència. "El remei a tots els meus mals ha estat sempre l'aspiració a les coses belles", diu l'autora.

El privilegi de la poesia

La història d'Un país estrany es conjura al voltant d'un context bèl·lic. Com ja deixava intuir a La vida dels elfs, Barbery situa els personatges enmig d'una gran guerra que canviarà per sempre els respectius mons. "La guerra és per tot arreu. És impossible ser un ésser humà i ignorar-la", subratlla l'escriptora, que considera que "la història ens ha ensenyat que la violència sempre està a punt de sorgir". L'eina per combatre-la és, des del seu punt de vista, la poesia, un element que ressegueix tota la història dels joves oficials. "Com a éssers humans, tenim el privilegi de poder tenir una relació poètica amb el món, i això ens salva del pitjor", diu Barbery. En aquest sentit, el salt literari entre La vida dels elfs i Un país estrany és bàsicament formal. L'una i l'altra comparteixen personatges i univers, però mentre que la primera era un llarg poema narratiu, la segona està pensada com una història novel·lada amb acció. "Notava que necessitava aquestes dues formes, una de més poètica i una altra de més narrativa, per completar el relat que volia explicar", apunta l'escriptora.

Com ja passava al llibre anterior, el Japó apareix com una influència indissociable de la novel·la de l'escriptora, que assegura que aquest país li va canviar la vida. "Els occidentals considerem que la naturalesa ens pertany, mentre que els orientals creuen que els humans formen part de la naturalesa", recorda Barbery. "Des que vaig visitar Kyoto el 2006, vaig viure una revolució estètica i espiritual. La relació que dibuixen els japonesos entre l'art i la naturalesa em desperta un sentiment de familiaritat molt fort".

stats