El moviment es demostra ballant

BarcelonaSón dos quarts de dues del migdia. El nord-americà Anenon treballa textures electròniques amb pinzellades de jazz al SonarDome, les golfes del Sónar de Dia. Davant d'ell, el públic jeu mirant els paisatges arquitectònics en blanc i negre que projecta una pantalla. Alguns no poden evitar moure la cama, el cap o tot el cos. Ballen asseguts, però ballen. Ballar és el verb que més es va conjugar ahir a la Fira de Montjuïc.

A quarts de tres es va ballar al Hall durant el concert del duo Za!, talent explosiu de l'escena catalana que s'escampa per l'Europa underground . Van començar l'actuació entre el públic: un tocant la trompeta, l'altre fent picar les baquetes a terra, a les parets i a les tanques. Dóna'm una baqueta i faré ballar el món. Un cop dalt de l'escenari, van exhibir la força del primitivisme combinant onomatopeies, ritme i vent, l'origen de la música, amb guitarra i sons electrònics, eines de projecció per a peces del disc Wanananai com ara Gacela verde i El calentito 1 . Ni l'horari va poder sabotejar el poder d'aquesta parella.

Passades les quatre de la tarda, una multitud va desafiar el sol per celebrar l'hedonisme del grup islandès Sisy Ey: tres noies cantants de look electropop i un noi vestit de soldat napoleònic subministrant música des del darrere. Enric Palau, codirector del festival, va explicar a l'ARA que les havia descobert en un concert a Reykjavík i que a la tercera cançó ja havia decidit que les portaria a Barcelona. Segurament el va convèncer l'efectivitat d'un house - pop que ahir va fer ballar el públic del Village. Mentre les Sisy Ey somreien al sol, en la foscor d'un Hall forrat amb cortines vermelles gegantines es produïa un dels actes més destacats del dia: el concert de la feréstega drag queen nord-americana Christeene, acompanyada de dos ballarins (tots tres amb el cul pràcticament a l'aire) i el DJ JJ Booya, responsable d'una allau de ritmes entre el hip-hop i el R&B.

"No demaneu perdó"

El públic de Christeene va ballar seguint unes coreografies de brutor sexual exemptes de qualsevol sofisticació. Tot plegat semblava una sàtira divertida de l'aparell escènic de les dives de pop, però també hi havia una crítica implícita a la mirada sexista. Un cop assimilat el xoc estètic d'aquesta antidivatransgènere va ser l'hora de participar d'un discurs contra les actituds que reprimeixen la llibertat sexual i d'expressió. "No demaneu perdó per ser com sou", va cridar l'artista resident a Texas. Ni per l'orientació sexual ni per criticar la religió. És va acomiadar repetint " Thank you, motherfucker " mentre el públic li dedicava una ovació. Ballar també és una eina de lluita i de reinvidicació.

El ball va continuar al Village amb els britànics Foreign Beggars. "OK, Sónar 2013. Let's go ", van anunciar a Twitter uns minuts abans de pujar a l'escenari. El som-hi avançava una agressiva sacsejada de dubstep . Després, quan el sol apaivagava el seu poder, el britànic Jamie Lidell va convertir la catifa verda del Village en una immensa pista de ball. Lidell, que tot just acaba d'editar un nou àlbum, va deixar de banda qualsevol attrezzo escènic i ho va apostar tot a una carta: l'imparable soul mutant. Va arrencar amb estructures relativament convencionals mentre la veu caminava del doo wop al funk i del soul al house . Com és habitual, va anar integrant l'ànima negra en un excitant joc de ritmes electrònics amb picades d'ullet a l' acid que el públic va recompensar ballant amb eufòria.

Finalment, mil persones van omplir l'auditori per veure l'islandès Ólafur Arnalds, que va actuar amb una violinista i una violoncel·lista. Abans de començar, Arnalds va demanar al públic que fes un do. El va enregistrar i el va processar fins a convertir-lo en una textura sonora que s'afegia al so del piano de cua. També va demanar que apaguessin els telèfons per evitar interferències: en el Sónar de la mobilitat! Va ser el pròleg a un recorregut per delicats paisatges contemporanis com els del disc For now I am winter .