Música
Cultura 23/11/2022

Mor Wilko Johnson, el guitarrista de Dr. Feelgood

El músic britànic va ser un dels herois del pub-rock dels anys setanta

2 min
El guitarrista Wilko Johnson

BarcelonaEl músic britànic Wilko Johnson va morir dilluns als 75 anys, segons ha informat la família. Guitarrista i fundador del grup Dr. Feelgood, va ser una figura fonamental en el trànsit del pub-rock al punk, sempre amb els peus ben plantats en els riffs de guitarra del rhythm'n'blues. "La seva manera de tocar i la seva presència a l'escenari van inspirar molts guitarristes", ha dit Alex Kapranos, líder de la banda Franz Ferdinand, que l'ha descrit com una persona "brillant i reflexiva".

Nascut a Essex el 12 de juliol de 1947, Wilko Johnson va començar a fer història el 1971 quan va crear Dr. Feelgood amb el cantant Lee Brilleaux, el baixista John B. Sparks i el bateria John Martin. Juntament amb Kilburn and the High Roads (el projecte d'Ian Dury) van ser els noms més representatius del pub-rock: guitarres, suor i veus amb moltes nits d'història ideals per a les distàncies curtes i un públic de classe obrera. D'alguna manera, i com els AC/DC dels inicis, Dr. Feelgood eren hereus del maximum rock'n'roll britànic dels seixanta i la cara B del glam-rock i del rock hippie. “El meu heroi més gran va ser Mick Green, guitarrista de Johnny Kidd & the Pirates. Quan estava aprenent a tocar, escoltava les seves cançons a la ràdio i intentava copiar el seu estil”, explicava a l'ARA fa tres anys.

Johnson amb la guitarra i Brilleaux agafat al micro o tocant l'harmònica van constituir una imatge icònica del rock subaltern dels setanta, tal com reflecteix la portada de Stupidity (1976), un disc vibrant enregistrat en directe que sintetitza totes les virtuts de Dr. Feelgood. L'àlbum aplegava temes propis, de Johnson, com Roxette i Back in the night, i versions de Chuck Berry, Rufus Thomas, Solomon Burke i Bo Diddley, entre d'altres. “Si toques un bon riff o un solo de guitarra i alhora corres per l’escenari, el públic s’ho passa millor. M’agrada excitar la gent i és el que faig”, deia. Aquella energia va influir en tota mena de grups, com ara el madrileny Los Enemigos, segurament una de les bandes que més bé van recollir l'esperit de Dr. Feelgood.

A causa de discrepàncies amb el cantant, Johnson va deixar Dr. Feelgood el 1977, després d'haver participat en tres discos d'estudi: Down by the Jetty (1975), Malpractice (1975) i Sneakin' suspicion (1977). Tot seguit va muntar Solid Senders, sense gaire recorregut. També va formar part dels Blockheads d'Ian Dury a principis dels vuitanta, però sobretot va fer carrera amb The Wilko Johnson Band. Va esdevenir un obrer del rock, figura de culte reverenciat per músics de diverses generacions i autor d'una desena d'àlbums, inclòs Going back home (2014), el disc que va compartir amb el cantant de The Who, Roger Daltrey. Bona part de l'estimació que generava es va fer evident quan li van diagnosticar un càncer de pàncrees el 2014. Li donaven deu mesos de vida. Se'n va sortir i no va deixar de fer concerts.

Al marge de la música, Wilko Johnson va tenir una curiosa carrera com a actor interpretant el paper d'Ilyn Payne a les dues primeres temporades de la sèrie Joc de trons.

stats