El pianista Radu Lupu va morir ahir a casa seva, a Lausana (Suïssa), als 76 anys. Lupu, nascut el 30 de novembre de 1945 a Galati (Romania), va ser un dels grans pianistes de la seva generació. Als concerts aconseguia, sense fer grans exhibicions tècniques ni cops d'efecte, crear una atmosfera de gran intimitat i les seves interpretacions desprenien una gran sensibilitat. Lupu va debutar als 12 anys interpretant peces de creació pròpia i va estudiar al Conservatori de Bucarest. Més tard va obtenir una beca per continuar la seva formació al Conservatori Txaikovski de Moscou, on va estudiar amb grans mestres com Heinrich Neuhaus, Galina Eghyazarova, i Stanislav Neuhaus. Entre 1966 i 1969 va obtenir el primer premi en tres importants concursos: el Van Cliburn, el Concurs Internacional Enescu i l'Internacional de Leeds.
El 1972 va debutar als Estats Units amb l'Orquestra de Cleveland dirigida per Daniel Barenboim i després amb la Simfònica de Chicago sota la direcció de Carlo Maria Giulini. Sempre va ser molt valorat per la crítica especialitzada. El 1978 va tocar per primera vegada al Festival de Salzburg sota la batuta de Herbert von Karajan i va tornar freqüentment al prestigiós festival austríac. Una de les nits més memorables va ser la de 1986, quan el pianista romanès va tocar amb la Filharmònica de Viena liderada per Riccardo Muti.
Lupu rarament concedia entrevistes. En una de les poques que va donar, explicava que, per a ell, "cada persona narra una història d'una manera, i aquesta història ha de ser captivadora i espontània. Si no és captivadora i convincent, aleshores no té valor". Quan interpretava dalt de l'escenari no ho feia assegut en una banqueta sinó en una cadira d'oficina. Entre els nombrosos guardons que va rebre, destaquen el Premi Internacional Arturo Benedetti Michelangeli i el prestigiós Premi Abbiati de l'Associació de Crítics Italians el 1989 i el 2006. Entre les gravacions més memorables que va fer amb Decca hi ha els Concerts per a piano de Beethoven, el Concert per a piano número 1 de Brahms, les integrals per a violí i piano de Mozart, les Sonates per a violí i piano de Debussy i Franck, amb Kyung-Wha Chung, i altres obres per a piano de Beethoven, Brahms, Schumann i Schubert. Lupu va gravar també peces de Schubert, amb la soprano Barbara Hendricks, i a quatre mans amb Daniel Barenboim.
Els problemes de salut van fer que el 2019 posés punt final a la seva carrera.
El violoncel·lista Steven Isserlis ha lamentat a les xarxes la mort del pianista: "Estic destrossat. No tan sols va ser el més gran, el més sensible i el més profund dels músics que he escoltat sinó també algú extraordinàriament amable, compassiu, modest, divertit..., un amic fantàstic. Estava preparat per anar-se'n, cert, però l'enyorarem molt".
