Mor l'arquitecte Richard Rogers, autor del Parc Bit

BarcelonaL'arquitecte Richard Rogers és autor d'alguns dels edificis més decisius de l'arquitectura contemporània. Li reconeixia el jurat del premi Pritzker quan el va guanyar el 2007, i ho demostra la llista de grans icones urbanes de les quals és el pare, començant pel Centre Georges Pompidou, creat juntament amb Renzo Piano i finalitzat ja el 1977. A Mallorca, va crear el Parc Balear d'Innovació Tecnològica. Rogers va morir dissabte als 88 anys, segons ha anunciat el seu fill avui, sense detallar-ne les causes.

Si amb el Pompidou l'arquitecte volia acostar a la ciutadania un temple del coneixement, el futurista Edifici Lloyd's de Londres (1986) era un dels emblemes de la seva concepció de l'edifici urbà com a màquina. A la Terminal 4 de Barajas (2005), dissenyada en col·laboració amb Antonio Lamela i guardonada amb l'Stirling, va mostrar de nou el seu interès en una arquitectura funcional moderna que, sense renuniar al potencial estètic i al color, s'adaptés a l'usuari i integrés espais públics i privats.

Rogers tenia despatxos a Londres, Madrid, Tokio i Barcelona. A la ciutat comtal hi havia cosignat amb el despatx Alonso Balaguer -també mort recentment- la reforma del centre comercial Les Arenas i l'Hotel Hesperia Tower (2006). També havia assessorat l'Ajuntament de Barcelona en diverses etapes en qüestions d'urbanisme, i va ser nomenat Amic de Barcelona.

Rendiment i productivitat

Richard Rogers, Baró Rogers de Riverside, nascut a Florència el 1933 però en una família anglesa que quan tenia 5 anys va tornar al Regne Unit, veia l'arquitectura i la ciutat no només com una qüestió urbanística sinó com un motor de canvi. Política, en definitiva. Era un defensor de la ciutat compacta com a model de sostenibilitat, una idea que ha marcat l'arquitectura contemporània. La seva preocupació per conceptes com el rendiment energètic, la sostenibilitat i la productivitat ha deixat empremta.

El seu primer edifici el va signar amb el Team 4, que va formar amb la seva esposa i la parella Norman i Wendy Foster, i va ser la Fàbrica Reliance Controls de Swindon (1967). Aviat es va dissoldre l'equip i Rogers va acostar-se a Renzo Piano per desenvolupar els seus edificis avantguardies i d'alta tecnologia, com el Pompidou. El 1977 va fundar a Londres el seu propi estudi, des del qual ha escampat projectes arreu del món. És l'autor de la seu del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (1994), del Palau de Justícia de Burdeus (1998), de la T5 de Heathrow (2008), del districte financer de Shanghai (1994) o de la Cúpula del Nou Mil·Leni a Londres (1999). A Espanya ha firmat les Bodegues Protos de Peñafiel, a Valladolid (1999), o el Parc Balear d'Innovació Tecnològica, a Mallorca (2001).