SÓNAR+D

El món al revés: auriculars que t’escolten

L'abaratiment dels sensors fomenta la creació de productes innovadors, fins i tot en matèria d’auriculars

En aquest món abocat a la satisfacció instantània, reconforta que al Sónar+D t’expliquin l’estat del Rellotge dels 10.000 Anys, el sofisticat mecanisme que la fundació Long Now ha instal·lat en una cova artificial sota una muntanya de Texas amb l’objectiu que d’aquí cent segles segueixi marcant correctament l’hora. Pretén ser un símbol del pensament a llarg termini, cada vegada més absent en la nostra societat. En el grup promotor hi ha Brian Eno, un dels sants patrons del Sónar, però qui ho paga amb 42 milions de dòlars és Jeff Bezos, el propietari d’Amazon. No us perdeu a YouTube el vídeo de l’excavació i la posterior instal·lació.

Una altra sessió del Sónar+D que haurà fet repensar conceptes als assistents és la dedicada a la interpretació de música a l’espai. Tot un repte, ja que els instruments convencionals deixen de funcionar normalment: malgrat el que puguin fer pensar les imatges d’ingravidesa, un pianista hauria de fer molta més força amb els dits perquè no podria comptar amb la gravetat per ajudar-lo a enfonsar cada tecla.

Tornant a la Terra, al Sónar+D hem vist com l’abaratiment dels sensors fomenta la creació de productes innovadors, fins i tot en matèria d’auriculars, que ara van acompanyats de les seves aplicacions mòbils. La dels australians Nuraphone (399 €), de diadema, et fa una mena d’audiometria inicial automàtica que dura uns cinc minuts per ajustar-los a les característiques de la teva audició. En canvi, la dels sud-africans dbTrack (199 €), de botó, mesura en temps real amb uns micròfons incorporats el nivell a què escoltes la música i t’avisa si superes el nivell recomanat per l’OMS. Dues propostes interessants, malgrat que cap d’elles aconsegueix una gran qualitat d’audició.

Per a mi, però, l’espai protagonista del Sónar+D 2018 ha estat l’exposició The Glass Room. Amb el suport de Mozilla, el col·lectiu Tactical Tech demostra als visitants fins a quin punt estem cedint el control de la nostra identitat tant en l’espai digital com en el físic. És una instal·lació que m’agradaria veure traduïda al català i viatjant per les nostres biblioteques públiques.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF