PENSAMENT

El món sota l’òptica de Capdevila i Cyrulnik

L'editorial Gedisa recull en un llibre la conversa entre el director fundador de l'ARA i el neuropsiquiatre

“Tota evolució sempre té lloc després d’una catàstrofe, i és per això que sóc optimista!”, afirmava amb contundència el neuropsiquiatre francès Boris Cyrulnik (Bordeus, 1937) el 2016 en una conversa amb Carles Capdevila. En aquell diàleg, el director fundador de l’ARA posava èmfasi en la mirada positiva de Cyrulnik davant el món. “L’evolució només es produeix gràcies als traumatismes, a les catàstrofes. Si no hi ha cap catàstrofe, s’estableix la rutina i l’atròfia psíquica”, reiterava el neuropsiquiatre.

Capdevila i Cyrulnik van compartir una llarga xerrada sobre l’educació, l’ètica, la memòria, la psiquiatria i el sentit de l’humor. Ara l’editorial Gedisa recull la conversa en el llibre Diàlegs Capdevila - Cyrulnik, que funciona com una porta d’entrada al pensament i l’obra de Cyrulnik i que es podrà aconseguir amb l’ARA dissabte i diumenge de la setmana vinent per 11,90 euros. El neuropsiquiatre és conegut sobretot per haver encunyat el concepte de resiliència, que fa referència a la capacitat d’una persona per resistir i superar agressions continuades. Ell mateix és, de fet, un exemple clar de resiliència: el van empresonar amb gairebé sis anys, quan en tenia onze va perdre tota la família i el van condemnar a mort per ser jueu. Aquelles vivències van ser l’impuls que el va abocar, de gran, a estudiar el comportament humà per entendre’l.

“Vaig pensar que havia de ser psiquiatre per comprendre com era possible una bogeria així”, explica en la conversa amb Capdevila. Malgrat que va adquirir popularitat gràcies al seu estudi sobre la resiliència, Cyrulnik ha aprofundit en molts més camps, tal com demostra el llibre. Per exemple, elabora una defensa fèrria de la neurociència, que defineix com una eina imprescindible per entendre la importància de la cultura. “Si a un nen no li parlem, si deixem unes certes zones cerebrals sense teatre, sense cinema, sense filòsofs, sense educadors, aquesta zona no es diferenciarà i aleshores el nen passarà a actuar sense reflexionar”, diu Cyrulnik.

Més enllà dels seus treballs fascinants sobre com les persones ens enfrontem als traumes, el neuropsiquiatre ha desenvolupat interessants idees filosòfiques i científiques sobre la vida, entre les quals destaca la crítica que fa a la tendència de la societat a segmentar el coneixement. “Analitzem, fragmentem el coneixement. Per ser especialista s’han de tenir uns coneixements molt amplis, i a França ens ho retreuen sovint. La fragmentació del saber porta a incoherències epistemològiques. El que és parcialment cert pot ser totalment fals”, explicava el 2016, i Capdevila hi estava completament d’acord: “Això és un problema per als malalts. Ningú s’encarrega d’ells sencers”, reflexionava aleshores el director fundador de l’ARA.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF