¿Com es van fer les mítiques fotografies de Richard Avedon?

BarcelonaEl nord-americà Richard Avedon (1923-2004) confiava plenament en la força de les imatges. "Les meves fotografies no van més enllà de la superfície. Tinc una gran fe en les superfícies. Una bona superfície està plena de pistes", assegurava. Avedon és un dels fotògrafs més importants del segle XX i moltes de les seves imatges i retrats de moda i d'artistes són icònics. A l'espai de fotografia FotoNostrum de Barcelona, fins al 2 d'octubre, se'n poden veure una desena com les de Brigitte Bardot, Marilyn Monroe, els Beatles o Dustin Hoffman i Anne Bancroft al llit, amb una tele al costat que emet dibuixos animats, durant la filmació d'El graduat.

En la immensa majoria de les 130 imatges que formen part de l'exposició Richard Avedon behind the scenes, però, ell no està al darrere de la càmera sinó al davant. Les va captar qui va ser el seu assistent durant 16 anys, de 1964 a 1980, Gideon Lewin. És Avedon entre bastidors, ballant, saltant a la neu en el viatge més car de la història de Vogue o muntant la primera exposició de fotografies de moda que es va fer, el 1978, al Metropolitan de Nova York. Barcelona és la primera ciutat al món on es pot veure aquesta exposició on treuen el cap les grans icones de la moda d'aleshores: Veruschka, Lauren Hutton, Patti Hansen, Rene Russo o l'actriu Anjelica Houston.

"Em va costar 25 anys convèncer en Gideon perquè mostrés aquestes imatges. Té milers de negatius a l'arxiu. Ell les considerava massa íntimes", diu Joanna Mastroianni, companya de Gideon Lewin, dissenyadora de moda, col·leccionista de fotografies i comissària de l'exposició. Mastroianni, que va dissenyar part del vestuari de Sex and the City, és una presència habitual de la Setmana de la Moda de Nova York. Té una col·lecció que abasta més de 40 anys i està centrada en la relació entre la moda i la fotografia. "La relació que tenien Avedon i Gideon és insòlita. Ja és excepcional conservar un assistent més d'un any!", explica Mastroianni.

"Avedon era un geni, una persona molt creativa, que sempre mirava endavant i treballava les 24 hores del dia. Quan no feia fotografies, investigava", afirma Lewin. "Sempre estava al dia, sabia mirar la vida i treure'n el màxim profit, li agradava molt parlar amb la gent jove, saber què llegien, què pensaven, què escoltaven...", afegeix el fotògraf. Avedon, que va néixer i morir a Nova York, va començar fent de fotògraf com a marine durant la Segona Guerra Mundial. Tenia una curiositat immensa. El fascinaven sobretot els retrats, per tot el que podien suggerir de la personalitat o de la vida d'aquells que es posaven davant de la càmera.

"Ell era el cervell creador i jo era allà perquè tot funcionés", explica Lewin. Tots dos, afegeix, s'exigien molt a si mateixos. "Ell sempre va voler ser retratista però la vida el va portar a ser fotògraf de moda i la crítica el va aclamar per això -explica Lewin-. Un dels seus projectes més importants són les fotografies que va fer durant tres anys a l'Oest Mitjà [dels EUA], on va retratar gent comuna, però aquí ja no el vaig poder acompanyar". Entre 1979 i 1985 Avedon va recórrer 17 estats, va visitar 189 poblacions i va fotografiar 752 persones amb tota la seva dignitat malgrat les dures condicions de vida i de feina (unes imatges que no formen part de l'exposició).

El millor i el pitjor de la gent

FotoNostrum volia algun retrat d'Avedon més, com el famós dels ducs de Windsor. Avedon era jueu i no veia amb gaires bons ulls la parella de nobles britànics perquè havien expressat la seva simpatia pel règim nazi. Eduard VIII, rei durant tan sols uns mesos de 1936, i la seva dona, la nord-americana Wallis Simpson, no surten gaire afavorits. "No li agradaven gens els ducs -recorda Lewin-. Com que sabia que preferien els gossos que les persones, mentre els feia la fotografia els va explicar que havia vist com un camió atropellava un gos. Per això fan aquesta cara de sorpresa!" Lewin i Mastroianni no han volgut incloure aquest retrat a la mostra: "Ell, en retrats com aquest, volia mostrar el pitjor de la gent i l'exposició vol ser tot allò de positiu que hi havia a l'estudi i darrere la feina d'Avedon", argumenta Lewin.

Mastroianni destaca les fotografies que va fer Lewin durant un viatge al Japó amb la model Veruschka per a un especial de 26 pàgines de Vogue. L'editora de moda Polly Mellen es va referir a aquell projecte com "la sessió fotogràfica més llarga, luxosa i costosa de la història". L'equip va anar al Japó amb 21 camions i s'hi va estar tres mesos. "Anaven de poble en poble buscant la neu", diu Mastroianni. Les fotografies, on Veruschka apareix vestida amb luxosos abrics de pell, acompanyada en algun moment per lluitadors de sumo, es van fer a l'illa japonesa de Hokkaido, on el sofre es filtra cap a la superfície a través de la paret rocosa i crea columnes de fum.

"Em semblava interessant mostrar la feina dels tècnics i després el resultat final que va sortir a la revista", afegeix la comissària de l'exposició, que ha portat també alguns dels seus vestits a FotoNostrum. Per a Mastroianni també són interessants les imatges de l'exposició que va fer Avedon el 1978 al Metropolitan de Nova York. Sobretot la reacció del públic: "No estaven acostumats a veure fotografies penjades de les parets dels museus", adverteix.

Un dels capítols més íntims de l'exposició és la que mostra Avedon al costat dels retrats que ell mateix li va fer al seu pare mentre es moria: "He documentat els moments més alegres però també els tristos. Ell no tenia gaire bona relació amb el seu pare i s'hi va reconciliar fotografiant-lo quan s'estava morint", diu l'assistent.

Philip Gefter, autor de la biografia de Richard Avedon, defineix així la feina de Lewin: "Durant anys, Gideon Lewin va ajudar Richard Avedon, no només observant el mestre en la seva feina, sinó executant la visió d'Avedon amb una habilitat tècnica aclaparadora i amb gran rapidesa de pensament. La màgia de Lewin és evident en tota la feina d'Avedon, des dels Beatles solaritzats fins a les primeres còpies d'exhibició de la mida d'una paret d'Andy Warhol i l'equip de la Factory. El bon ull de Lewin també és evident aquí, en aquesta crònica precisa del procés de fotografia".