ARTS ESCÈNIQUES

La mítica Kassandra té per fi una tragèdia pròpia

Sergi Belbel dirigeix Elisabet Casanovas en un text de Sergio Blanco

Kassandra treu el cap en nombroses ocasions a la mitologia grega, però cap autor de l’antiga Grècia va dedicar mai una obra al seu nom. Per esmenar aquesta absència, el dramaturg uruguaià Sergio Blanco va reconvertir el 2010 la profeta, que alerta els troians de l’apocalipsi imminent, en una dona transsexual refugiada a Occident. Blanco s’ha apropiat d’aquesta visionària per transformar-la en l’única protagonista de Kassandra, que s’estrena dissabte dins el festival Temporada Alta i que s’instal·larà a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) del 24 d’octubre al 18 de novembre. La peça és un monòleg protagonitzat per Elisabet Casanovas i dirigit per Sergi Belbel.

“Blanco agafa la figura de Kassandra com a botí de guerra i la transporta a l’actualitat. És una dona doblement exiliada, perquè és una refugiada política i alhora una refugiada de gènere”, explica Belbel. Aixoplugada en un inhòspit bar de carretera, Kassandra aboca al públic la seva història en un anglès macarrònic perfectament comprensible encara que no es conegui la llengua. “Blanco fa parlar la protagonista en el que s’anomena broken english. Qualsevol persona pot entendre l’espectacle, no cal saber parlar anglès”, assegura el director. El relat de Kassandra està plagat de vivències funestes que Blanco ha traslladat a la realitat d’avui dia. “És un personatge molt complex, amb un dolor reprimit que ningú li ha reconegut mai -assenyala Casanovas-. Però Kassandra també és una supervivent, i aquí és quan apareix el sentit de l’humor”. La contraposició entre les dues facetes atorga al muntatge “un punt canalla i estripat” que, segons Belbel, fa que a Grècia la peça s’hagi definit com a “ stand-up tragedy ”.

De la mateixa manera que el públic no necessita dominar l’anglès, tampoc cal conèixer la mitologia de Troia per seguir la història de Kassandra. Blanco fa una relectura contemporània del personatge en clau d’homenatge a la gent desarrelada que desembarca a Occident fugint de l’horror i desitjant viure en pau. “En un moment en què les fronteres de molts països s’estan tancant, l’autor posa damunt la taula el fet de decidir què fem amb totes aquelles persones que estan a les portes d’Europa”, apunta Belbel, que destaca que la protagonista representa “la figura del refugiat supervivent que s’ha de reinventar”.

Un exili exterior i interior

Si bé a la mitologia grega Kassandra és una dona, Blanco va optar per acostar-s’hi des de l’òptica de la transsexualitat per explorar així el dilema d’algú que pateix per un cos que no es veu com a propi. “La seva família l’accepta, però Kassandra viu un exili interior perquè ha nascut d’una manera i se sent d’una altra”, diu Belbel, que en un inici pensava en un actor per encapçalar el muntatge. Blanco, però, va fer-lo canviar d’idea. “Ell ha vist l’espectacle interpretat per homes, dones i dones transsexuals. Em va recomanar fervorosament que escollís una actriu, i el nom de l’Elisabet Casanovas em va venir automàticament”, subratlla Belbel. L’elecció de Casanovas respon, segons el director, a “la necessitat de comptar amb una actriu d’altíssima qualitat interpretativa”. Dins l’espectacle, a més, hi ha “un joc de miralls” en què la protagonista “és un home i una dona a la vegada”, tot i que Belbel destaca que “arriba un moment en què el tema del gènere desapareix i l’espectador veu una dona a l’escenari”.

Kassandra no és l’única irrupció de Sergio Blanco a la cartellera teatral. Dins l’epicentre que li dedica enguany el TNC també arribarà al novembre Cartografía de una desaparición, una mirada sobre Joan Brossa interpretada pel mateix Blanco. En paral·lel, el Temporada Alta acollirà el 18 de novembre El bramido de Düsseldorf.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF