'El misantrop' més depurat arriba al TNC

Barcelona.Georges Lavaudant ja és com de la família al TNC. Des dels llegendaris Els gegants de la muntanya , de Goldoni, que s'hi van poder veure el 1999, ha repetit en cinc ocasions més al teatre de les Glòries. I a partir de dijous hi torna amb El misantrop , el primer Molière que dirigeix i per al qual ha comptat amb un equip de luxe: Jordi Boixaderas, que el protagonitza, acompanyat per Marta Marco, Lluís Soler, Rosa Novell i Jordi Bosch, entre d'altres. Sergi Belbel, després de pensar-s'ho molt, ja que és el director artístic del teatre, va accedir als desigs de Lavaudant i va traduir l'obra. El cèlebre director francès els ha fet treballar a tots de valent. Els assajos han estat concentrats i, per anar al moll de l'os del text, va demanar a Belbel que traduís El misantrop en prosa, prescindint dels versos alexandrins de l'original. Al fons del to de comèdia de l'obra s'hi amaga, sosté Lavaudant, un drama psicològic i filosòfic. Primer va voler ambientar el muntatge als anys seixanta, amb personatges inspirats en els de l'elit cultural francesa de l'època, però quan Belbel ja estava treballant en la traducció pensant en el Boccaccio i la Gauche Divine barcelonina, va decidir situar El misantrop en un escenari neutral i més aviat atemporal, per acabar de posar tots els elements al servei del contingut de l'obra. Aquest canvi no va alleugerir la complexitat de bolcar l'obra en prosa. Al seu ordinador Belbel guarda vint-i-dues versions de l'obra. Els actors van treballar amb tres. Finalment, l'únic tret del segle XVII que ha quedat en el muntatge és el vestuari, que combina peces de diferents èpoques.

Entre la sinceritat i la hipocresia

"La sinceritat té com a parents pobres la intolerància i l'egocentrisme. I el fingiment té com a fills l'educació i la compassió", afirma Jordi Boixaderas sobre el misantrop Alceste, perseguidor de la hipocresia fins al punt que fereix tots els que l'envolten. L'amor, però, el farà trontollar, com al cavaller de Ripafratta que Boixaderas va interpretar al muntatge de L'hostalera de Goldoni que Belbel va dirigir al Teatre Grec el 1995. A El misantrop , la responsable de fer doblegar Alceste és Célimène, una jove vídua interpretada per Marta Marco que fa ballar el cap i esberlar el cor a diversos pretendents. Aquest hedonisme aparentment innocent troba el contrapunt en Arsinoé, el personatge de Rosa Novell, que s'ha ficat dins la pell d'aquesta dona mesurada amb l'ànim de donar relleu a un personatge que en origen complia la funció de donar equilibri al text. A la presentació del muntatge als mitjans, Novell i Marco van defensar els seus personatges després de criticar, entre bromes, el de l'altra -va ser Novell, qui va començar.

El misantrop, que a Catalunya es va estrenar el 1922 sota la direcció d'Adrià Gual, torna als escenaris catalans després dels muntatges que en van fer, entre d'altres, Fabià Puigserver al Teatre Lliure el 1982 i Josep Maria Flotats al Poliorama el 1989.