PATRIMONI
Cultura 20/05/2017

Una mirada al món sencer en clau dimoniera

L’exposició ‘Un món de mil dimonis’ recull rituals de transgressió i encarnació del mal de pertot

Margalida Mateu
4 min
La mostra recull 50 representacions de dimonis il·lustrades per Melicotó i classificades d’acord amb cada ritual.  Presentació de l’exposició Un món de mil dimonis amb tot l’equip al Museu Krekovic.

PalmaEl projecte de dimonis que impulsa la Fundació Casa Museu s’amplia i ho fa trescant pel món a la recerca dels dimonis, les seves peculiaritats, les diferències i els punts de connexió amb els de Mallorca. Aquesta nova indagació és l’exposició Un món de mil dimonis, que va ser inaugurada dijous al Museu Krekovic de Palma i on la devoció dimoniera s’estén per trobar rituals de transgressió i encarnacions del mal.

La mostra està formada per una selecció fotogràfica a partir del treball de dos fotògrafs europeus, els quals han desenvolupat una recerca centrada en la figura del dimoni. Un d’ells és Friso Spoelstra, fotògraf i videoreporter holandès que presenta Devils & Angels, que consta de 25 fotografies i una instal·lació de vídeo amb imatges de rituals.

Spoelstra va ser a la inauguració de l’exposició i ahir va impartir una masterclass de fotografia documental. Els assistents varen poder conèixer de primera mà la seva experiència retratant àngels i dimonis, més enllà de la màscara.

Fotografia documental

En la inauguració, el fotògraf holandès va explicar com va decidir-se a emprendre aquest treball documental. De petit passava els estius a les illes Frisones, al nord dels Països Baixos. Aquesta experiència va marcar el seu interès per les tradicions culturals que van més enllà dels tòpics.

Anys més tard, ja com a fotògraf, va coincidir amb els rituals de Walpurgis Night, la nit màgica de les muntanyes de Harz, que es viu com una autèntica reunió de dimonis i bruixes. Devils & Angels és fruit d’un recorregut de deu anys per setze països europeus diferents a la recerca de rituals que són expressions d’identitat, mostres de singularitats arrelades al lloc.

És per això que les fotografies retraten des de dimonis de Sardenya fins a alguns del País Basc, on la sang és molt present. De fet, la festa consisteix que el poble es tira sang de vaca per damunt com a senyal de fertilitat.

L’altre fotògraf és Charles Fréger, francès que exposa Wilder Maan, tretze representacions de dimonis d’arreu d’Europa fotografiades fora del context de la festa, i Yokanoshima, on es veuen vuit postals de dimonis del Japó. Per fer aquesta sèrie, Fréger va visitar nombroses regions, i explorà i descobrí les particularitats culturals dels indrets. A més, va prendre consciència de la relació empàtica que els japonesos mantenen amb el seu entorn i, sobretot, amb la natura.

La imatge del salvatge

Per a Wilder Maan (2012), Fréger es fica literalment dins la pell dels salvatges amb màscares que daten de segles enrere. Així, es converteixen en éssers extravagants, semblants a una cabra, un os, un cérvol, i ho fan amb un mateix objectiu: celebrar el cicle de la vida i de les estacions. Pel que fa al tema de les connexions, és curiós veure com alguns dels dimonis fotografiats tenen les mateixes banyes que el dimoni gros de Manacor.

La diferència principal entre els dos fotògrafs participants de la mostra és que “Fréger s’interessa més per la vestimenta, descontextualitza els dimonis i els porta a la natura per realçar-ne la figura. En canvi, la feina d’Spoelstra està molt més inserida dins els rituals, amb una concepció més artística i documental, més individual i de veure l’efervescència col·lectiva de les festes, com també són dues maneres d’estudiar les representacions”, puntualitza Carme Castells, directora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, i organitzadora de l’esdeveniment.

A la mostra hi ha un altre apartat anomenat ‘Mapamundi endimoniat’, en el qual, mitjançant 50 il·lustracions de Melicotó, es fa una invitació a recórrer món a través de la diversitat de representacions del dimoni. Aquest recull està fet d’acord amb la recerca duita a terme per Francesc Alemany i l’il·lustrador Roberto Campillo. Aquest mapamundi denota com els dimonis connecten amb forces oposades: la por i l’esclat festiu; la transgressió i la repressió; la foscor i el color que permet “establir ponts d’identificació multicultural”, recalca l’antropòleg Francesc Alemany.

El mapamundi dimonier està organitzat mitjançant tres mapes en els quals es visualitzen els indrets on existeixen i es perpetuen rituals amb representacions de dimonis. Alhora, les 50 representacions dimonieres recollides es classifiquen d’acord amb la correspondència de cada ritual dins el cicle de l’any: estiu, tardor, hivern, primavera o tot l’any.

Ambivalència

L’antropòleg Francesc Alemany Sureda ha estat l’encarregat de fer recerca històrica dels dimonis d’arreu del món tenint en compte els factors culturals i processos socials de cada territori i, per tant, “no només volent agafar l’estètica dels dimonis, sinó també entenent-ne la funció i, a partir d’aquí, veure’n la funció. El resultat és aquest inventari dimonier que volta de Mallorca a Xile, de Veneçuela a Transsilvània i del Japó a Occitània”.

“Els dimonis poden ser entesos com a genis a vegades benignes, a vegades malignes; juguen molt amb aquesta ambivalència del bé i el mal, i també amb els infants per tot el tema de la por, del coratge d’acostar-se als dimonis. Alguns d’ells es fiquen dins de les cases i, als infants que han estat dolents, els encalcen amb la corretja”, remarca Alemany.

Per la seva banda, Carme Castells argumenta que la mostra “prové de l’exposició primera Mil dimonis, que va donar peu a continuar investigant sobre el món dels dimonis després d’haver reflexionat i fet un viatge cap a les profunditats de la nostra cultura, rituals i tradicions. Tant és així que va servir d’excusa per investigar i envestir aquest nou viatge explorant nous dimonis de la resta del món”.

“Una de les coses que ens ha quedat clara és que no som tan diferents de dimonis d’altres països, i és quan t’adones que els dimonis nostres no són tan especials ni singulars, sinó que són representacions que tenen moltes equivalències en altres cultures”, recalca la directora de la Fundació.

L’exposició s’acompanya d’un programa de mà i guia de visita molt exhaustiu, de 72 pàgines, que és pràcticament equivalent a un petit catàleg que documenta i amplia els continguts de tota la mostra.

Un món de mil dimonis i Mil dimonis (que s’adjunta a l’exposició) estaran obertes fins al 30 de juny al Museu Krekovic de Palma. Llavors itinerarà per diverses localitats de Mallorca. És un projecte de la Casa Pare Ginard Museu de la Paraula, la Fundació Casa Museu i el departament de Cultura del Consell.

stats