LITERATURA

Una mirada diferent i lírica a la Guerra Civil

Amb ‘La memòria de l’Oracle’ Pere Joan Martorell va guanyar el premi Mallorca de narrativa

Si no fos per Edicions de 1984, La memòria de l’Oracle, tercera novel·la del mallorquí Pere Joan Martorell, hauria tingut un recorregut a les llibreries gairebé inexistent. “Martorell va guanyar un dels premis més ben dotats de les Illes Balears, el Mallorca de narrativa, i pels compromisos amb la conselleria va acabar apareixent en una edició que no es va veure enlloc”, comenta l’editor de 1984, Josep Cots. L’autor, que ha publicat llibres de poemes com Dansa nocturna (Proa, 2007) i Mitologia (Lleonard Muntaner, 2017); volums de contes, l’últim dels quals és Vides errants (Lleonard Muntaner, 2013), i novel·les com Llibre de les revelacions (Moll, 2007), es va posar en contacte amb Cots sis mesos després que Ifeelbook posés en circulació La memòria de l’Oracle per si volia fer-ne una altra edició, tenint en compte que les bases del premi ho permetien. “Van arribar a anunciar presentacions del llibre on jo assistiria, però mai hi vaig anar”, recorda l’autor, que es va deixar assessorar per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. “Em van dir que me’n mantingués al marge”.

Pere Joan Martorell, catedràtic de blasfèmia

Finalment, La memòria de l’Oracle, que havia rebut 25.000 euros del Consell Insular de Mallorca, es pot trobar “tant a les principals llibreries del Principat com de les illes”. Cots la va publicar perquè “és una novel·la potentíssima des del punt de vista literari i perquè mostra l’extrema crueltat de viure a Mallorca durant el període obscur de la Guerra Civil i el franquisme”. Martorell sintetitza el punt de partida argumental a partir del qual teixeix tota la novel·la: “Una dona, acompanyada dels seus fills, els bessons Jacob i Jeremies, cerca el marit en un petit poble de Mallorca que podria ser el lloc on vaig créixer, Lloseta”.

Una atmosfera densa i opressiva

Amb Blai Bonet i Juan Rulfo al cap, que han ajudat Martorell a crear una “atmosfera densa, opressora i angoixant”, l’escriptor construeix un fresc ambiciós sobre uns anys difícils, però ho fa, diu, amb “una mirada lírica”. “Hi ha molta feina estilística tant en el lèxic, que recupera paraules que s’estan perdent, com a l’hora d’abordar el ritme, que potser està més a prop de la poesia que de la prosa convencional”, reconeix.

D’una manera semblant al que passava a Crui, de Joan Buades -premi Creixells el 2017 i que va reeditar fa uns mesos Més Llibres-, Martorell ofereix “una reflexió al voltant de l’ambigüitat de la naturalesa humana: ni tothom és tan bo ni és tan malvat com sembla”. Algunes de les paraules importants del llibre són pèrdua, follia, recerca i misteri. I entre les preguntes importants: “¿Fem coses il·lògiques perquè hem quedat tocats psicològicament o ho portem de fàbrica? Què pesa més, la genètica o l’experiència?”

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF