Publicitat
Publicitat

TEATRE

Sí, primer ministre, tot per al poble sense el poble

Els britànics Antony Jay i Jonathan Lynn van fer ara fa tres anys una obra de teatre basada en la sèrie televisiva Sí, ministre , que conserva els personatges principals però que es desenvolupa amb un llenguatge més verbal i relligat amb una història que posa en joc els perfils dels que tenen la paella pel mànec. Sí, primer ministre és una comèdia farcida de mala llet adaptada als temps que corren: a una Unió Europea de la qual el Regne Unit forma part, amb la crisi de l'euro i muntada sobre una de les múltiples cimeres que es fan i es desfan. L'obra no busca tant el riure fàcil com el somriure sorneguer amb un to burleta sobre el cinisme de la política i del seu llenguatge, fent realitat la cita del despotisme il·lustrat: "Tot per al poble sense el poble".

És aquest el punt més encertat d'una obra que té moments per riure però que no resulta hilarant, excepte per les maneres d'un Joan Pera que, més contingut que altres vegades, exerceix de primer ministre que no s'assabenta de res. Ferran Rañé com a ambaixador del Kumranistan és també una clau humorística de primer ordre, però el personatge clau és Sir Humphrey Appleby, un Carles Canut que clava amb precisió la demagògia del poder i l'ús arbitrari per interessos personals. La direcció d'Abel Folk aposta per un to proper a l'alta comèdia amb lleus jocs gestuals d'indubtable eficàcia i manega el conjunt amb molta habilitat. No és per partir-se de riure, sinó una burla amb lleuger toc de denúncia de les clavegueres del poder. Una obra interessant pels moments que vivim que proporciona una bona estona gràcies a la interpretació i a una producció exquisida.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF