Les obres de la C-66 treuen a la llum les restes d'una casa medieval a la Garrotxa

BarcelonaLes obres de millora de la C-66 han tret a la llum les restes d'una casa forta medieval al veïnat de Fares, a Sant Ferriol (Garrotxa), d'entre el segle IX i el XIII. La seva localització era desconeguda fins ara si bé hi havia documentació de l'època d'un indret on es cobraven tributs per anar de Besalú a Banyoles. Era visible un petit turó a la zona però amb la neteja i retirada de terres han aparegut parets de fins a 2 metres d'alt i una amplada d'entre 50 i 60 cm, "murs de molta entitat lligats amb morter de calç", com diu l'arqueòloga de l'IPAT i coordinadora de l'excavació Cristina Belmonte.

Els sondejos indiquen que l'edifici és de planta quadrada i fa 500 m2, si bé la part de la carretera en obres que s'ha hagut de desviar afecta una zona annexa. En aquest punt també han aparegut dos esquelets d'individus joves que caldrà estudiar. A Serinyà, les mateixes obres a la carreta han tret a la llum tres sitges ibèriques i ceràmiques del segle I i III aC.

Basant-se en la documentació de l'època, els arqueòlegs creuen que es tractaria d'una casa forta on es cobraven tributs per anar de Besalú a Banyoles. En algun document també es parla d'un edifici amb dues torres però aquesta és una dada que no s'ha pogut confirmar amb aquesta primera prospecció. Una recerca que des de l'Ajuntament de Sant Ferriol creuen que s'haurà de fer més endavant i amb el suport de les administracions perquè són un municipi petit. "Un cop identificat tot, es tornarà a tapar a l'espera de poder fer més excavacions i mirar de restaurar-la a llarg termini", ha explicat l'alcalde, Albert Fàbrega. A la zona també hi ha un rentador del segle XIX-XX on encara hi ha aigua que també es conservarà.

Sitges iberes a Serinyà

Uns quilòmetres més enllà, ja al municipi de Serinyà (Pla de l'Estany), les obres de la C-66 han tret a la llum un conjunt de sitges iberes. De moment n'han aparegut tres i no es descarta que en surtin més. "És un camp de sitges on es guardava el gra", detalla la responsable dels treballs i arqueòloga de l'IPAT, Roser Arcos. Al seu interior s'han recuperat ceràmiques dels segle III i I aC, que van des de finals de l'època ibera fins als inicis de la romanització a la península. S'han trobat restes d'àmfores, fragments d'utensilis de cuina i de vaixella de parets fines. Un cop les sitges ja no s'utilitzaven per guardar-hi cereals, servien també per llençar-hi material que fins avui s'ha preservat i que permet datar les restes arqueològiques. Els treballs arqueològics es prolongaran encara una o dues setmanes.