LITERATURA

Les memòries que Guillem Frontera no volia escriure

Pere Antoni Pons publica un llibre de converses biogràfiques amb l’escriptor

Pere Antoni Pons feia anys que demanava a Guillem Frontera si escriuria les seves memòries. “Cada vegada que em deia que ‘no’, el projecte de dedicar-li un llibre-entrevista em semblava més urgent”. Així ho conta Pons i ho escriu al pròleg de Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta, el llibre que acaba de publicar Lleonard Muntaner Editor a la col·lecció En diàleg. “No se m’hauria ocorregut mai escriure les meves memòries”, confirma l’escriptor d’Ariany, que ara ha recorregut la seva biografia impel·lit per les preguntes del també escriptor Pere Antoni Pons.

L’autor d’aquestes converses defineix Guillem Frontera com “un personatge d’una envergadura que calia dimensionar. Té una vida pantagruèlicament rica. És polifacètic, versàtil i sempre ha cultivat l’hedonisme de manera natural. A més, per l’època i sobretot per com s’ha mogut, la seva vida permet fer un dibuix de la gran transformació que, en tots els sentits, ha sofert Mallorca en els darrers 70 anys”. Guillem Frontera subratlla aquest fet: “He conegut dos mons ben diferents. De fet, la meva primera novel·la, Els carnissers (1968), es publica en el moment d’un canvi brutal. Passàvem d’una societat rural a la invasió turística”. D’escriptor a escriptor, cara a cara, és Pere Antoni Pons qui afegeix: “Guillem Frontera mai no ha renunciat a aquella Mallorca antiga, com es demostra a les seves obres. Fins i tot jo diria que s’hi ha aferrat més a mesura que passen els anys”.

Tornar-se a construir

“Tu portes una vida normal i, quan qualcú com Pere Antoni Pons et comença a fer bones preguntes, t’adones que tenies molts d’episodis de la teva vida, persones, llocs, sentiments i pensaments sota diferents capes d’oblit. I a mesura que avança la conversa, si l’entrevistador en sap, va reorganitzant la teva història i fa que tot aquell oblit, aquelles capes emergeixin. Si et saben conduir, l’experiència d’unes converses com aquestes s’assembla molt a tornar-te a construir”, confessa Guillem Frontera.

Pere Antoni Pons va optar pel fil cronològic, en connivència amb el biografiat. Conscientment i en bona mesura, a Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta han deixat de banda el pensament de l’escriptor per centrar-se en el relat de la seva vida. Pons diu que “el seu pensament ja es troba als articles que ha escrit i escriu cada dia per a diferents mitjans”. Tampoc és aquest un llibre centrat en l’obra literària de Frontera. “Al cap i a la fi, la seva obra, tot i que mai no és autobiogràfica, deriva de les experiències de la seva vida. I la seva lucidesa, que sovint es manifesta de manera desganada, apareix en tot el relat que ell mateix fa dels passatges més significatius i, sobretot, dels milers d’anècdotes que conserva a la memòria”, assegura l’autor.

Aquest Paisaige canviant amb figura inquieta, subtítol del llibre, és el que millor el defineix. Un text àgil, un pregunta-resposta que no es fa pesat i la capacitat de Frontera de relatar centenars d’anècdotes i definir persones que han fet part de la seva vida fan que les quasi 300 pàgines del llibre semblin poques.

Una vida intensa

Nascut a Ariany el 1945 en el si d’una família nombrosa i humil de set germans que perderen el pare quan Guillem Frontera no tenia un any, aquest va ser l’escenari vital, segons escriu Pons, “en què va aprendre com funcionaven les coses i en què va començar a fer-se persona”. Era el món que desapareixeria en un tres i no-res. El pas pel seminari, “l’isolament, la repressió moral i mental, el control invasiu de la privacitat per part dels frares, un ambient quasi concentracionari”, segons escriu Pere Antoni Pons, deu anys després de sortir-se’n, va ser tractat per Frontera a la novel·la Tirannosaurus. A qui ja s’havia definit com a escriptor se li obria un món molt diferent al davant: començava a col·laborar en premsa, coneixia i mantenia relacions freqüents amb Camilo José Cela, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet i Llorenç Villalonga, qui l’estimulà i avalà la publicació d’ Els carnissers; s’embarcà en una aventura editorial amb Jaume Pomar i publicà els Poemes a Nai de Miquel Àngel Riera, els Calaloscans de Bartomeu Fiol i El poble de Martí i Pol, entre d’altres.

En els darrers anys del franquisme, va fer el salt a Barcelona; va tornar a Mallorca amb la mort del dictador i va obrir un bar. Començava a implicar-se en el món de l’art (detectant el que ell anomenà l’ aquelarre ignominiós dels anys 1980 i preveient l’explosió de la bombolla artística).

La gestió pública, la relació amb l’editor Pere A. Serra, les iniciatives empreses, amics i coneguts de tota mena i condició desfilen per unes pàgines que recullen una quarantena d’hores de conversa.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF