Barcelona.Abans de debutar amb Le métèque el 1969, Georges Moustaki va escriure un bon grapat de cançons per a Edith Piaf, Yves Montand, Serge Reggiani, Barbara i Juliette Gréco, un fet que va permetre que el seu nom comencés a sonar fora del territori francès. Juntament amb Georges Brassens i Jacques Brel, Moustaki seria un dels referents de la Nova Cançó: si el Grup de Folk bevia tant de les influències anglosaxones com dels espirituals negres i les cançons tradicions catalanes, els Setze Jutges es deixarien seduir pel llegat francòfon.
Una mica més endavant, ja a la dècada dels 70 -quan Moustaki triomfava amb Ma liberté , Il est trop tard , Sarah i Ma solitude -, Marina Rossell convertiria el cantautor en un dels seus músics de referència. El va conèixer el 1978 a Suïssa, poc després de publicar el seu primer disc, Penyora . "Moustaki era un lliurepensador, un home que estimava la llibertat i una persona que tenia la clau de moltes cultures", va dir ahir fent referència a les arrels gregues, italianes i jueves de Le métèque . Arran de la seva amistat, que creixeria a partir d'un retrobament al Marroc el 1984, Rossell compartiria escenari en diverses ocasions amb el cantant. "Cada vegada que ens vèiem li portava oli d'oliva -recordava Rossell-. Li agradava molt una de les meves cançons, Màrmara , i tinc l'honor que la va arribar a adaptar al francès".
Una relació intensa i sentida
Van col·laborar junts a Les anges sont très à la mode , una cançó inclosa en el disc de Rossell Y rodará el mundo (2000), i set anys després van cantar al Palau de la Música Vagabond . El gran homenatge que la cantautora catalana li dedicaria encara havia d'arribar: va ser a principis del 2012, quan va publicar tot un disc de versions de Moustaki, amb interpretacions en català de Hi havia un jardí , En el Mediterrani , Els amants s'estimen un temps , El mar m'ha donat , Sense anomenar-la i Ma solitud . "En la seva obra, Moustaki ha abraçat tota l'amalgama de l'ésser humà, tota la paleta de colors, sentimental, emocional -feia memòria ahir-. Parla del rebuig, de l'esperança, del desassossec, de l'alè del fet de viure, del passat, del present, de la nostàlgia, però també d'una violació. S'ha mirat el món". Per Rossell, amb la desaparició de Moustaki es perd "l'última llegenda de la Chanson francesa". Visiblement emocionada, la cantant va assegurar ahir que "és com si s'hagués tornat a cremar una part de la biblioteca d'Alexandria".
