Tornar-se a estimar després del trauma

BarcelonaLa literatura de l’escriptora francesa Christine Angot gira al voltant del trauma. Inevitablement. Els seus lectors ja saben que va ser víctima d’un incest que va començar en la tendra adolescència i es va prolongar al llarg dels anys. El 1999, amb L’incest, va impactar en el panorama literari, i amb l’angoixant Una setmana de vacances va causar un autèntic terrabastall. Angot és filla d’un idil·li breu però intens. La seva mare, una dona de classe treballadora, va conèixer un parisenc de casa bona que havia fet de traductor a la base americana de La Martinerie a finals dels anys 50. Se’n va enamorar. Es va quedar embarassada. L’home va avisar-la que no s’hi casaria i va marxar a casa seva tan bon punt va acabar la feina, abans de néixer la criatura.

Però aquella nena va créixer pensant-se que era no pas filla d’una relliscada sinó de l’amor, tal com li assegurava la mare dibuixant-li una figura paterna idealitzada. Un amor impossible (publicada a França el 2015 i en català el 2017) descriu precisament la complexa relació de la nena amb la mare. La mateixa Angot, que també és dramaturga, va adaptar la seva novel·la per al teatre i la directora Célie Pauthe la va estrenar un any després amb Maria de Medeiros en el paper de filla i Bulle Ogier en el de mare. Després de passar per l’Odéon, l’espectacle ha tingut vida fins avui, que es pot veure al Teatre Lliure fins diumenge.

Un amor impossible explica la relació de les dues dones al llarg de tota una vida, des que la nena té 7 anys fins que en té 50. Descriu, per tant, la connexió absoluta d’una mare soltera amb la filla, la infantesa feliç, l’absència d’un pare que s’ha edulcorat i com, per insistència de la mare, la Christine coneix aquell home de qui només ha sentit bones paraules. Ho facilita el fet que el 1972 entri en vigor una nova llei de filiació que va permetre als fills fora del matrimoni portar el cognom del progenitor, cosa que l’home va acceptar. “Pensant-se que fa el bé, la mare empeny a la filla a un dolor enorme, a l’incest i al tabú que l’acompanya”, diu Maria de Medeiros. L’obra explora com aquestes dues dones es poden tornar a estimar i com poden recuperar l’amor després d’aquest trauma. A la nena li va costar anys ser conscient que el pare era un agressor i poder posar-hi paraules, amb una mare encegada que no va saber veure el mal. “Perquè la nena se n’enamora. Hi ha abús i hi ha amor. Això és el més horrible de l’incest, que no pots odiar completament la persona que et destrueix”, reflexiona Medeiros, que assumeix el repte d’interpretar papers de nena, en què diu que “utilitza el codi de la Commedia dell’Arte en un context tràgic”.

Tres amors impossibles

El títol fa referència en realitat a tres històries d’amor. La primera, la del pare i la mare, una relació prohibida a l’època i marcada pel menyspreu de classe. De fet, aquest és el cor de la novel·la, per a l’autora, que considera que l’incest és una demostració més de la violència social, una manera que té l’home d’avergonyir la mare per no haver sigut capaç d’evitar-ho i demostrar que està per sobre de tot, fins i tot del més sagrat. Així condemna la mare a la culpabilitat eterna. L’altra relació impossible és la del pare i la nena, a qui coneix amb 12 o 13 anys. I el tercer amor impossible, que l’obra intenta recompondre, és el de la mare i la filla, que en canvi ha unit dues actrius que es declaren admiració mútua. “És una història molt íntima però en certs punts extremadament política. Perquè les nostres societats estan basades en l’exclusió”, conclou De Medeiros.