Marc Trivier, La llum que tot ho fa visible

LlucmajorAfirma que veure vol dir estar separat, que mirar implica establir una distància. Ho diu Marc Trivier (Bèlgica, 1960) no només de paraula, sinó sobretot a través de les seves fotografies: de cadascuna individualment, però també del conjunt de la seva obra. Retrats cèlebres, paisatges anònims, el seu cavall Kafka, animals escorxats, arbres nus, records familiars i personatges singulars conformen un tot unitari que permet conèixer, per primera vegada en una exposició individual al nostre país, la trajectòria del fotògraf belga. Marc Trivier, de la llum es va inaugurar ahir al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, una mostra a cura d’Alain d’Hooghe organitzada per la Fundació Toni Catany i patrocinada per l’Ajuntament de Llucmajor que es podrà veure fins al 13 d’agost.

El recorregut per la fotografia de Trivier no presenta una cronologia corrent. Les prop de 50 obres seleccionades, realitzades entre començaments del 1980 i l’any 2015, i procedents de les col·leccions de la FTC, d’Alain d’Hooghe, de Marina Cox i del mateix fotògraf, es disposen de manera intercalada, confrontant temàtiques i èpoques diferents, amb la voluntat de reforçar la idea que tota la fotografia de Trivier presenta unes característiques comunes, una unitat. El blanc i negre, amb infinits matisos de gris, sempre reforçat per l’enquadrament d’un perfil negre que voreja cadascuna de les fotografies i les aïlla com a imatges bestretes de la realitat; les imperfeccions visibles del negatiu d’un procés de fotografia analògica a la qual Trivier no vol renunciar; els efectes de les càmeres pobres i antigues que fa servir, la inquietant atmosfera que aconsegueix tant als retrats com als paisatges, i una manera d’entendre el temps i la llum com dos elements indissociables i condicionants de tot allò que es fa visible són alguns dels trets més significatius que defineixen les obres del belga.

L’excepcionalitat de la mostra

Marc Trivier no és un fotògraf que es prodigui ni en exposicions ni tampoc en treballs per encàrrec. Les exhibicions públiques de la seva obra són més aviat escasses, però molt significatives, perquè ha estat acollit i posat en valor pel Centre National de la Photographie de París (1986), pel Musée de l’Élysée de Lausana (1988), pel Centre Régional de la Photographie Nord/ Pas-de-Calais de Douchy-les-Mines (2002), per la Maison Européenne de la Photographie de París (2011) i, entre d’altres, pel Musée de la Photographie de Charleroi (2017). Format en fotografia a l’École Nationale des Arts Visuels de la Cambre de Brussel·les, poc temps després de començar la seva trajectòria va ser el primer fotògraf a rebre el Premi de la Fondation belge de la Vocation (1980). Poc després, el 1984, fou guardonat amb el Premi Fotografia oberta, atorgat pel Musée de la Photographie de Charleroi, i el 1988 va rebre el prestigiós Premi al fotògraf jove de l’International Center of Photography de Nova York. Així i tot, Trivier va optar per allunyar-se aviat dels grans centres de la fotografia. Es va establir a Haut-le-Wastia, un poble remot de la regió valona de Condroz, on ha seguit una trajectòria constant, però discreta i pausada, en les darreres dècades. D’aquí l’excepcionalitat de contemplar una exposició del belga.

Si bé els retrats a escriptors i artistes que ell admira són el més celebrat de la seva obra, les sèries realitzades als escorxadors, de gran cruesa, i la que va fer de malalts psiquiàtrics han estat també molt reconegudes sempre per la seva singularitat i la força que desprenen. Igualment enigmàtiques són les seves visions dels arbres, dels boscos i dels paisatges que fan part de la seva vida. Una selecció de totes aquestes temàtiques compon l’exposició que es pot veure a Llucmajor.

“Els meus paisatges són postals per donar notícia a aquells que ja no hi són sobre el darrer que ha passat. Tots aquests segons plans, amb boirina, són els que tenen esment dels absents, i de mi també. Encara és llum”, confessa Marc Trivier en uns dels escrits que acompanyen les fotografies de la mostra. “De la llum”, sempre la llum, la llum que tot ho fa visible i que, si grates en allò visible, com diu Trivier, en pots treure les imatges. Sempre la llum, i també el temps: “Probablement perquè he fet moltes fotografies, he acabat creient que el temps tenia a veure amb la llum, amb la seva fluïdesa atmosfèrica, amb la seva variabilitat, amb la manera de canviar constantment, de ser sempre diferent i tanmateix retornar: la claror d’un nou matí”, reflexiona.

Entre les fotografies que s’hi exhibeixen, també copsen l’atenció els relats que fa en els darrers anys. Alain d’Hooghe, comissari de la mostra, explica que, a un moment donat, Trivier “va sentir el desig (la necessitat?) de no limitar-se a una sola imatge, sinó de treure un altre profit del temps. Ja no es tractava del temps que es fixa pel disparador, sinó del que transcorre d’una vista a una altra, al llarg de les vuit imatges permeses per la bobina de la Brownie. Vuit moments que, posats un rere l’altre, constitueixen alhora un esbós i una fi en si. Una història?”.

Donació d’obra

Quan el Centre Internacional de Fotografia que ha d’allotjar i difondre el llegat de Toni Catany ja té projecte arquitectònic i sembla més a prop que es pugui fer realitat, la revisió de l’obra de Marc Trivier s’emmarca dins el cicle d’exposicions que es fan al Claustre de Sant Bonaventura dedicat als fotògrafs presents a la col·lecció del llucmajorer. En aquest mateix sentit, cal recordar les exposicions anteriors de Pentti Sammallahti, Masao Yamamoto i Michael Kenna. A la presentació de Trivier, ahir, Toni Garau, director de la Fundació Toni Catany, va anunciar que per a la cloenda de la mostra Alain d’Hooghe farà donació de tres obres de Trivier a la Fundació del fotògraf llucmajorer, tot complementant la que Catany ja tenia del fotògraf belga.