La mallorquina Antònia Vicens, Premio Nacional de poesia

El jurat reconeix l'escriptura "seca, dura, inquieta i fulgurant" de 'Tots els cavalls'

El jurat del Premio Nacional de poesia ha guardonat la mallorquina Antònia Vicens per l'obra 'Tots els cavalls'. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb 20.000 euros. El jurat li reconeix la "vocació poètica que contempla tota una vida a través del tamís d'una expressió seca, dura, inquieta i fulgurant".

Torna l’escriptura lliure i visionària d’Antònia Vicens

Vicens ha aprofitat l'avinentesa per demanar la llibertat dels presos polítics en declaracions a Europa Press, perquè considera que “és una vergonya” que n’hi hagi en democràcia. “Han de ser al carrer”, ha defensat, i ha afegit: “Faria malament de ficar-me a casa en rebre el premi sense dir res sobre això”. Malgrat això, l'escriptora mallorquina no es planteja renunciar al premi perquè té “l’esperança que Catalunya i Espanya s’entenguin i que Espanya acabi respectant la decisió de vot dels catalans”. Vicens ha denunciat atacs a la llibertat d'expressió i s'ha mostrat dolguda perquè "encara hi hagi barreres per a les paraules". "Per a mi escriure sempre ha sigut llibertat", ha conclòs.

Antònia Vicens: “L’escriptor ha de saber ser dona, dimoni o gos. La ploma no té sexe”

Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) té una llarga trajectòria literària, tant lligada a la novel·la com a la poesia. El 1967 ja va obtenir el premi Sant Jordi amb '39º a l’ombra'. El 1981, el Ciutat de Palma per 'Quilòmetres de tul per a un petit cadàver'. El Ciutat de València de narrativa se’l va endur amb 'Gelat de maduixa', el 1984. La Generalitat li va concedir, el 1999, la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria, i pel mateix motiu rebria el premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears el 2004. El 2009 publica el seu primer llibre poètic 'Lovely', al qual va seguir 'Sota el paraigua el crit' (2013), 'Fred als ulls' (2015) i 'Tots els cavalls'.

El seu últim llibre va arrencar d’un somni en què va veure quatre cavalls galopant. “Eren dels colors dels cavalls de l’Apocalipsi i no hi havia manera d’oblidar-los”, recorda. Va ser per aquest motiu que va escriure un cicle de quaranta poemes que es poden llegir com una narració -a estones lluminosa, d’altres pertorbadora- en què apareixen el Diable, sabates perdudes, amigues i morts estimats. “El cel pot cabre dins un bassal, / l’infern pot ser / un llit amb els llençols / de seda”, escriu.

El 1998 va ser nomenada presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també va ser vicepresidenta a les illes Balears entre el 1997 i el 2004. El 2016 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i ja tenia la Creu de Sant Jordi i el Premi de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF