Llarga vida al ‘Concert sacre’ de Duke Ellington
La Locomotora Negra reviu l’actuació de fa 50 anys
Barcelona“Ens ha marcat la vida. Va ser inoblidable”, diu Manel Artigues, un dels cantaires de la Coral Sant Jordi que el 24 de novembre del 1969 va participar en el Concert sacre que va oferir Duke Ellington a Santa Maria del Mar. “Va ser tot un impacte musical”, recorda Ricard Gili, trompetista i fundador de La Locomotora Negra, que va ser un dels espectadors d’aquella impressionant simbiosi de jazz i litúrgia cristiana. Cinquanta anys després, el Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona homenatjarà aquell esdeveniment amb un concert de La Locomotora i la Coral Sant Jordi al Palau de la Música el 15 de novembre. També hi participaran la soprano Núria Rial, el vocalista Erwyn Seerutton i els ballarins Guillem Alonso i Roser Font.
L’espectacle basat en el Concert sacre es tiula Freedom! perquè llibertat era una de les paraules fonamentals de la cantata d’Ellington. “Tota la lletra de la cantata era d’ell. Parlava de sensesostres, de refugiats, d’explotació. Segueix sent totalment actual -diu Gili-. Duke Ellington parlava de llibertat. El substrat era la lluita pels drets civils als Estats Units, però ell no era un demagog. Era conscient que a vegades es fa un mal ús de la paraula llibertat”. Gili recorda també el context de la Barcelona del 1969, un any en què Franco havia declarat l’estat d’excepció com a resposta a les protestes en universitats i fàbriques. “S’havia declarat l’estat d’excepció, però ara se’n diu 155”, diu Gili. “Recordeu el crits de llibertat?”, pregunta Anna Farrero, que tenia 19 anys quan va participar com a cantaire en el concert del 1969. “Es cantava llibertat en molts idiomes. A mi em va tocar el suec, i ara tinc dos nets suecs”, afegeix Farrero. “La Coral Sant Jordi estava unida a un esperit de catalanitat i reivindicació molt fort”, assegura un altre dels cantaires, Joan Flo. “I la resposta del públic sempre era molt intencionada”, afegeix Artigues. La mateixa música d’Ellington transmetia llibertat. Així ho recorda Maria Figueras: “Se’m posa la pell de gallina encara avui. Érem en un lloc on podíem expressar-nos com ens donava la gana. Va ser important per a nosaltres”.
A Santa Maria del Mar es va interpretar el segon dels tres concerts sacres de Duke Ellington. L’havia estrenat el 1968 a la catedral Saint John The Divine de Nova York i, a més de la seva big band, hi participava la cantant sueca Alice Babs, que també va cantar a Barcelona. Per a la Coral Sant Jordi, avesada al repertori clàssic però també al cançoner popular, era un univers nou. “Anàvem a fer un concert sacre i vam entrar en el jazz”, diu el cantaire Eduard Sagarra. “El fet de poder improvisar ens va causar molt impressió. Estàvem fent una cosa absolutament màgica”, recorda Figueras. Tan màgic va ser que Ellington va requerir els serveis de la Coral Sant Jordi per repetir el concert al Teatre Romà d’Orange (França) el 1970.
